El de raier era un ofici dur i arriscat, que consistia a transportar la fusta dels Pirineus a les terres planes del litoral aprofitant el corrent dels rius, mitjançant els rais. Així era la construcció d’aquesta embarcació tradicional: troncs –col·locats l’un al costat de l’altre–, travessers de roure, redortes de bedoll, timons i dos rems que permetien dirigir el rai. Finalment, s’hi plantava l’estatge on es penjava el fato, és a dir, la roba eixuta, el menjar i la bota de vi.

A Catalunya l'activitat més important dels raiers era a Coll de Nargó, a la conca del riu Segre, i al Pont de Claverol, a la conca del Noguera Pallaresa.

El 2022 l’ofici de raier va ser inclòs en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. La candidatura, presentada conjuntament pels governs d'Àustria, Txèquia, Alemanya, Letònia, Polònia i Espanya, destacava la cohesió social lligada a la tradició raiera, l’ús sostenible de la fusta i de l’aigua, la pervivència de les tècniques artesanals i la relació entre les comunitats i la natura.
 
Per veure de prop com funcionaven els rais, des del 1979, cada primer cap de setmana de juliol l’Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa aprofita que és el moment de l’any que més aigua baixa per celebrar la Diada dels Raiers. Aquesta jornada serveix per homenatjar aquest antic ofici dedicat al transport fluvial que ha estat històricament molt important en l’economia del Pallars. Diumenge al matí té lloc el plat fort de la Diada: la baixada dels rais pel Noguera Pallaresa. A partir de les 11 h, els raiers, vestits d’època, cobreixen el tram de cinc quilòmetres entre la Presa de la Llania i el Pont de Claverol.