Cadaqués era un senzill poble de pescadors aïllat al Cap de Creus (Alt Empordà), que es va convertir en destí turístic privilegiat a principis del segle XX. Els carrers inclinats d’origen medieval, les façanes emblanquinades, la badia i el paisatge d’oliveres que l’envolta, defineixen un conjunt monumental on tot sembla poc habitual. Per això no és estrany que atrapés el més surrealista dels artistes catalans,
Salvador Dalí, que va establir-se a
Portlligat.
El primer document que es té sobre l’existència de Cadaqués data d’inicis del segle XI. De l'antiga vila fortificada i del castell actualment només se’n conserva una torre, es
Baluard, i un portal d'arc rebaixat que donava a la platja. I és que l’any 1444 els pirates van incendiar la vila gairebé en la seva totalitat.
Entre els segles XVII i XVIII es va edificar l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic amb elements barrocs, que avui corona el poble. Començava llavors un període de prosperitat gràcies al comerç amb Amèrica i al conreu de la vinya i l’oli. D’aquest moment són els edificis neoclàssics del
Casino l’Amistat i la Casa Rahola.
A principis del segle XX, Cadaqués s’obre a estiuejants benestants de Barcelona i Girona. D’aquesta època són els edificis modernistes de la
Casa Serinyana (1910) i la
Casa Pont (1929). Als anys 60 es construeixen nous edificis d’estil racionalista - les
cases de Harnden i Bombelli i la
Casa Milà i Correa- que combinen l’arquitectura popular amb les noves tesis de l’arquitectura contemporània.
Cadaqués ja no és un poble aïllat, però
segueix tenint l’aire bohemi que la va fer famosa durant tot el segle XX. Noms com Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, Federico García Lorca, Truman Capote, Picasso, Chagall o Miró es van sentir atrets per aquesta joia de la Costa Brava.