Escoltarem músiques i veurem imatges seleccionades de pel·lícules per conèixer les característiques, les tècniques i les diferents combinacions de les músiques. Descobrirem com la música pot acompanyar una imatge, un personatge o una situació determinada o, al contrari, pot alterar el seu significat.
La visita a l'exposició permanent ens permetrà comprovar que la relació entre música i imatge és tan antiga com l'ésser humà.
Els teixits són productes d’ús quotidià i necessari però la seva fabricació és molt contaminant. Els alumnes aprenen quin són els impactes negatius d’aquesta indústria per al planeta i com podem fer-la més sostenible. Després comencen a ser consumidors més responsables a partir d’una pràctica de reutilització de teixits: amb la tècnica de teixir transformen samarretes velles en un nou objecte d’ús.
Un viatge per Amèrica.
Visita-taller. A Amèrica, abans de l'arribada dels conqueridors europeus, van existir cultures complexes i sistemes de creences molt diversos: els maies, els inques, els mochica, els nasca... A partir de les peces arqueològiques exposades al museu, la major part de les quals procedeixen d'aixovars funeraris, descobrirem les societats que les van fer, com vivien, la seva religiositat i cosmologia. I ho farem a través d'un joc comparatiu per les sales del museu i a partir d'objectes del nostre entorn quotidià. Al taller, descobrirem el significat i la funció dels aixovars i les ofrenes funeràries i la creença en la vida al més enllà amb un exercici creatiu i de comparació etnològica en relació al món d'avui i els nostres objectes preferits.
El MAC proposa aquest taller a l'alumnat d'educació primària i secundària.
Qui no ha vist alguna vegada una fotografia de les piràmides d'Egipte? Què són les piràmides? I l'escriptura egípcia? Com es llegeix? Moltes són les preguntes que ens venen al cap en pensar en una civilització tan antiga com interessant: la de l'antic Egipte.
El taller proposat dóna respostes a totes aquestes preguntes. S'hi treballa el món de la mort i de les creences reconstruint el ritual de momificació que feien. Per treballar l'escriptura, es realitza una pràctica perquè cadascun dels alumnes aprengui a escriure amb jeroglífics. Una manera didàctica, divertida i participativa d'introduir-los en la comprensió de l'antic Egipte, reforçant la idea de la importància i la necessitat de preservar el nostre patrimoni.
Habilitats que desenvolupa: apropar l'alumnat al coneixement de l'antic Egipte a través de dos aspectes fonamentals de la seva cultura: el món de les creences i l'escriptura jeroglífica; aprendre a construir aquest coneixement a partir de les seves reflexions i de la pràctica, amb l'ajuda i les aportacions del grup; desenvolupar les capacitats imaginativa i artística, i aprendre a valorar i respectar el patrimoni pel seu valor cultural i com a font de coneixement.
Mitjançant eines TIC es proposa un repte per equips; superant diverses proves interactives els alumnes calculen l’impacte dels residus tèxtils, les emissions de CO2 i altres indicadors. També experimenten bones pràctiques per a dur a terme individualment contra els residus tèxtils i en favor del medi ambient.
Què fem?
A partir de les manifestacions conservades a la Roca dels Moros descobrirem les diferents societats que van poblar l’entorn del Cogul i que van crear les pintures i els gravats: caçadors-recol·lectors, agricultors i ramaders, ibers i romans. Ens posarem en la seva pell per esbrinar com vivien i com van aprofitar els recursos que tenien al seu abast a partir de la formulació de preguntes, d’hipòtesis i de l’observació d’il·lustracions i del propi entorn. Ens adonarem, a més, de que l’entorn que nosaltres veiem avui dia és molt diferent d’aquell que van veure i viure les societats del passat.
Objectius:
*Conèixer quines van ser les societats que van deixar la seva empremta a la Roca dels Moros: caçadorsrecol·lectors, primers agricultors i ramaders, ibers, romans.
*Concebre el període cronològic extens en que s’utilitzà la Roca dels Moros així com la progressiva evolució de les societats.
*Reflexionar sobre l’ús que les societats del passat van fer dels recursos naturals.
*Comprendre la relació de la Roca dels Moros amb el seu entorn immediat.
*Reconèixer el valor i la importància de les pintures prehistòriques del Cogul com a font d’informació per entendre les societats que les van crear.
*Ser conscients de la necessitat de protegir el medi ambient i preservar el nostre patrimoni natural i cultural.
Descobrint objectes d'altres temps i d'altres cultures
El mateix objecte amb una mateixa utilitat pot haver canviat amb el temps o pot ser diferent segons la cultura que l'ha produït. Al museu veurem com els humans produïm tota mena d'objectes per descobrir diferents necessitats i que són reflex de diferents maneres de viure i d'entendre el món. Objectes per cuinar i menjar, per treballar, per retre culte i resar, i també per jugar i divertir-se. La visita al museu es convertirà en una activitat d'aprenentatge per descobriment, veurem com són els objectes, com classificar-los, estudiarem les seves similituds i diferències, com es fan servir i quina informació aporten sobre les formes de vida quotidianes d'altres temps i cultures.
El Conjunt Monumental d'Olèrdola proposa aquest taller a l'alumnat d'educació primària.
La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic habitat successivament per l'home des de l'edat del bronze fins a l'època medieval. Les claus d'aquesta ocupació reiterada cal cercar-les en una situació geoestratègica immillorable, les cingleres que envolten la muntyana i la disponibilitat d'aigua.
Els primers pobladors d'Olèrdola depenien dels animals salvatges per poder sobreviure. A les parets de les seves balmes pintaven animals, caçadors i altres símbols. Eren pintures màgiques o eren pissarres on preparaven l'estratègia de la cacera? Amb què feien els colors? Com pintaven? Quines eren les tècniques pictòriques i els motius representats en l'art rupestre de la nostra prehistòria?
Habilitats que desenvolupa: capacitat d'observació del medi natural, comprensió de contexto complexes humans i presa de consciència del pas del temps, de la història i del valor del patrimoni.
El Monestir de Sant Pere dels Galligants proposa aquest taller a l'alumnat d'educació primària.
L'epigrafia -inscripcions escrites sobre diferents suports, especialment de pedra o de bronze- té un valor destacable que la fa singular respecte a altres fonts de coneixement com poden ser els textos antics. I és que és una font de primera mà, sense reinterpretacions ni retocs, que ha desafiat el pas del temps i ens permet entrar de forma directa en aspectes de la civilització romana.
Els alumnes es convertiran en aquest taller en arqueòlegs investigadors per tal de poder interpretar el contingut de les inscripcions que trobem al monestir de Sant Pere Galligants. De manera lúdica i mitjançant els textos epigràfics, descobriran la vida de diferents personatges de la Girona romana, les diferents classes socials que existien a l'antiga Roma i diversos aspectes relacionats amb aquesta societat.
Habilitats que desenvolupa: fomentar un comportament participatiu i de respecte envers el grup, crear un hàbit de rigor i d'ordre en el treball individual i en grup; motivar l'interès pel passat a partir de la participació pràctica; sensibilitzar l'alumnat sobre la importància de la conservació del patrimoni com a memòria històrica.
