Treball en equip, esforç i esperit d’autosuperació. Aquests són els valors que encarnen els Castells, una pràctica cultural amb més de 200 anys d’història i declarada el 2010 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Les dades més antigues d’aquestes torres humanes es remunten al segle XVIII: les torres formades per dues o tres persones eren la culminació del Ball de Valencians, propi de les festes majors de les comarques de Tarragona. Quan aquestes construccions es van independitzar de la resta del ball van néixer els Castells com a exhibició amb caràcter propi.

La seva popularitat ha viscut diferents etapes. Després de consolidar-se al segle XIX, amb castells de fins a nou pisos d’alçada, la seva pràctica va decaure a inicis del segle XX, i va ressorgir durant la dècada dels 60.

L’època daurada dels Castells es va produir a partir dels anys 90 i fins l’actualitat. Hi han contribuït la creació de noves colles de perfil jove i multicultural, l’assoliment de noves i espectaculars construccions, i la retransmissió de les exhibicions castelleres per televisió.

Actualment es comptabilitzen més de 100 colles als Països Catalans, amb més de 12.000 castellers, superant els 12.000 castells enlairats cada any.