La
catedral de Vic és un
compendi d’estils que van des del preromànic de la cripta fins al neoclàssic de la façana, passant pel claustre gòtic i alguna capella barroca.
Per descobrir el romànic amagat caldrà que ens desplacem al costat esquerre de l’edifici per trobar-hi dues construccions del segle XI: el
campanar i la
cripta. Totes dues provenen de l’antic temple preromànic reformat per l’abat Oliba, nét de Guifré el Pilós i promotor de nombrosos edificis (els monestirs de
Ripoll i
Cuixà, entre d’altres).
El campanar de la catedral de Vic és un bon exemple de l’arquitectura
romànica llombarda en terres catalanes. De planta quadrada, està fet amb
carreus petits i regulars. Mesura vuit metres de costat i els seus sis pisos i 46 metres d’alçada en fan una construcció sòlida i esvelta al mateix temps.
L’ornamentació arquitectònica és un compendi del romànic llombard:
arcuacions cegues,
lesenes i
frisos de dents de serra adornen els diferents pisos del campanar. Les finestres augmenten en nombre i grandària a mesura que la torre guanya alçada: de les
espitlleres dels primers pisos, passem a les obertures
biforades del quart pis i
triforades als dos superiors.
L’altre element romànic el trobem dins l’edifici: la
cripta, just a sota del
presbiteri, amb els capitells preromànics provinents de l’antiga església de Santa Maria. La cripta consta de
tres naus cobertes per
voltes d’aresta. Vuit
columnes cilíndriques sostenen les voltes i se sap que els
capitells que les coronen són els elements més antics de tota la catedral.
La seva decoració és senzilla, a base de
motius vegetals, i estan fortament influïts per l’
art califal. La cripta va quedar cegada al segle XVIII i es va descobrir de nou el 1943 gràcies a les excavacions d’
Eduard Junyent.
La catedral de Vic forma part de l'escapada ‘
Cap de setmana romànic: de Barcelona a Vic’.
Autors de les fotografies: Mutari, Bocachet i Salut Vilaró.