Situat a la Vall de Sant Daniel, en un espai natural a tan sols deu minuts caminant del Barri Vell de Girona, el Monestir de Sant Daniel acull des de fa més de mil anys una comunitat de monges benedictines, hereves d'un destacat patrimoni cultural.
El Monestir va ser fundat entre els anys 1015 i 1018 per Ermessenda i Ramon Borrell, comtes de Girona, Barcelona i Osona. L’església romànica, del segle XI, va ser construïda seguint la tradició local de nau única, amb un magnífic exemple de cimbori que corona l'encreuament de la nau amb el transsepte.
El sepulcre de Sant Daniel, a la zona del transsepte nord, és obra d’Aloi de Montbrai i va ser encarregat l’any 1345 per acollir les restes de Sant Daniel.
En el claustre hi conviuen el romànic, a la galeria inferior i el gòtic, a la galeria superior en un estil decoratiu senzill i seré. Des del claustre s’accedeix a antigues sales com la fogaina o el celler, decorades actualment amb antigues ceràmiques i estris utilitzats en diferents moments de la història mil·lenària del Monestir.
El Monestir compta també amb un Arxiu Històric on es custodia la documentació generada per la seva activitat, accessible al públic interessat.
