Patrimoni cultural | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Patrimoni cultural

Sant Cugat, del romànic al tapís contemporani

Sant Cugat, entre les serres de Collserola i Galliners, al Vallès Occidental, ofereix una suggeridora oferta patrimonial que va de l’època romana a la modernitat. Originàriament, fou una fortalesa romana situada al costat de la via que connectava Barcelona i Terrassa, i en aquest mateix enclavament es va construir el monestir a partir del segle IX. Atès el llarg procés d’edificació, hi trobem elements carolingis, romànics, gòtics i renaixentistes. Destaca especialment el claustre romànic, amb 144 capitells decorats amb iconografies d’escenes bíbliques, éssers mitològics i, fins i tot, un autoretrat de l’escultor i mestre d’obres Arnau Cadell.

La Torre Negra és una altra edificació vinculada al monestir. Es tracta d’una imponent casa fortificada de pedra fosca, d’aquí el nom, que s’origina en la fortalesa construïda el 1145 per defensar l’àmbit territorial del monestir. Un altre espai per sentir el pes de la història és la capella de Sant Domènec. Una petita construcció que fou escenari de la batalla de Sant Cugat, el 12 d’octubre del 1808, durant la guerra del Francès, quan diversos destacaments de francesos van ser derrotats a la zona. Posteriorment a la batalla, i fins al segle XX, la capella va acollir un aplec cada dia del Pilar per commemorar aquesta victòria.
 
El modernisme també és present a Sant Cugat en forma de celler. La cooperativa vitivi­nícola encarregà el projecte a Cèsar Martinell, especialista en construcció de cellers coopera­tius. Del projecte inicial només es pogué construir la sala d’elaboració, perquè la manca de pressupost no va permetre edificar el projecte complet. Una altra visita d’interès artís­tic és el Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani, on trobem obres de representants de l’Escola Catalana del Tapís com Josep Grau Garriga i la seva deixebla Dolors Oromí.
 
Una altra manera de relacio­nar-se amb la història de Sant Cugat i del país és anant al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, un espai que promou la conservació i restauració del patrimoni cultural. Les visites permeten veure com es duen a terme els processos de restauració d’obres patrimonials.
 
Si visiteu la ciutat en família, al Museu de Sant Cugat i a l’Oficina de Turisme podeu triar entre diverses activitats i rutes temàtiques, que us permetran descobrir espais com el Museu del Còmic i la Casa Museu Cal Gerrer.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

S'aixequen les restriccions per risc de ventades

11.02.2026
S'aixequen les restriccions per risc extrem de ventades

Divendres 13 de febrer, els museus, monuments, jaciments, arxius i equipaments patrimonials, obriran en el seu horari habitual. 
 
 
Recomanem precaució i demanar informació abans de desplaçar-se.

'Els ulls de la història' arriba al Castell de Miravet

22.12.2025
● El projecte presenta una lectura actualitzada de la història del monument a través de les noves tecnologies, oferint nous recursos interpretatius totalment integrats en l’entorn arquitectònic.
 
● Ja és present a la Roca dels Moros del Cogul, a la Cartoixa d'Escaladei, a l'Espai Moja i al Centre del Romànic de la Vall de Boí. 
 
Presentem Els ulls de la història (EUDLH) al Castell de Miravet, una experiència pionera al territori que et permetrà conèixer els monuments de manera vivencial a través de nous relats i de tecnologia immersiva. En el marc del projecte EUDLH s’han dut a terme diverses actuacions per fer més accessible la riquesa històrica i arquitectònica de l’equipament sense comprometre la seva integritat. 
 
El projecte impulsa la renovació d’espais patrimonials de Catalunya mitjançant noves museografies que aposten per la innovació tecnològica. És una oportunitat per revisar i actualitzar els relats de la visita a l’equipament. La iniciativa es basa en microrelats que situen el visitant en moments concrets de la història, connectant l’àmbit local amb el més universal.
 
La nova visita proposa un relat en primera persona, creat a partir d’una recerca minuciosa i la interpretació patrimonial. Per aconseguir els objectius s’ha desenvolupat tot un seguit de recursos que ofereixen informació, que es pot personalitzar segons els interessos de cada visitant, amb la voluntat d’oferir una experiència única. 
 
Aquests potencien les històries de les persones que van habitar el castell i les de la societat medieval que el van sustentar al llarg dels anys. Per fer-ho s’han desenvolupat i treballat nous relats que es transmeten des d’una visió transformadora, fent que les visites esdevinguin més atractives, inclusives i accessibles.
 
Els nous recursos inclouen una nova experiència de realitat virtual, una instal·lació audiovisual i un interactiu. A més, s’ha creat una nova guia multimèdia i s’ha apostat per una nova senyalització mínimament invasiva envers la contemplació del monument, respectant les restes arqueològiques. 




Viatge al passat amb la realitat virtual
 
La història del Castell de Miravet tradicionalment s’ha centrat en la presència templera i en l’aura mítica d’aquest orde de monjos guerrers. En una societat diversa com la nostra, calia donar una nova mirada que fes aflorar altres veus de la societat medieval que sustentaven el castell, però que no formaven part de l’orde.
 
Al celler situat al pati d’armes, s’ha instal·lat una experiència de realitat virtual que permet als visitants viatjar en el temps. En aquesta, s’hi pot contemplar el castell en els seus moments d’esplendor, així com en la seva caiguda, quan va ser un dels últims baluards templers. Aquest viatge es fa de la mà d’en Saïd, un nen musulmà que, juntament amb la seva família, treballa les terres dels templers i acompanya el visitant en la seva peripècia dins del castell.
 
Instal·lació audiovisual “La Comanda”
 
Als peus de l’església una nova instal·lació audiovisual, amb diverses pantalles, mostra fragments de la vida quotidiana dels pobles que formaven part de la Comanda de Miravet, el territori gestionat i controlat pels templers. Aquests fragments audiovisuals conviden a reflexionar sobre el poder que s’exercia des d’aquest enclavament sobre les persones que hi vivien.
 
L’interactiu del refetor
 
Al refetor, fidel a la seva funció original com a sala on els monjos feien els àpats, s’ha instal·lat un nou interactiu que permet preparar plats de la cuina medieval. Aquesta proposta ajuda a relacionar els fruits de la terra, les tècniques culinàries i la vida quotidiana en un castell governat per monjos que, tot i la seva condició religiosa, exercien funcions militars. Aquest doble rol els atorgava certs privilegis, també en l’àmbit alimentari.
 
La guia multimèdia i una nova senyalització
 
La guia multimèdia i la nova senyalització interpretativa acompanyen el visitant al llarg del recorregut, identificant i contextualitzant cada espai i convertint la visita en una experiència interactiva. La guia ofereix reconstruccions acurades en 360º de l’aspecte del castell en època medieval i pot utilitzar-se lliurement des dels dispositius mòbils. Inclou una versió general i una altra pensada per a famílies, amb continguts adaptats als infants. La guia multimèdia està disponible en català, castellà, anglès i francès, així com en llengua de signes catalana.
 
La senyalització de l’equipament s’ha renovat completament, incorporant noves reconstruccions visuals basades en els darrers avenços de la recerca històrica i arqueològica, així com textos més accessibles i inclusius.

 
Els ulls de la història
 
Els ulls de la història revisa, reinterpreta i renova les museografies d’espais patrimonials, apostant per la innovació tecnològica, incidint en l’àmbit educatiu i la promoció territorial. El projecte ja és present a la Roca dels Moros del Cogul, a la Cartoixa d'Escaladei, a l'Espai Moja i al Centre del Romànic de la Vall de Boí
 
La base del projecte se centra en una nova manera d’explicar moments concrets de la història de Catalunya i el seu patrimoni a través de microrelats que situen el visitant en un temps i lloc concret, incidint en el que és local i privat que permet transcendir al més universal i públic. Aquests nous relats es materialitzen mitjançant sales d’ulleres virtuals, guies multimèdia i diferents recursos interpretatius i programes pedagògics als espais patrimonials.

12 projectes que han marcat el nostre any 2025

22.12.2025
Acomiadem el 2025 tot fent un repàs a 12 projectes rellevants d'aquest any. Moments destacats als equipaments patrimonials que ens han permès conèixer i estimar encara més el nostre patrimoni cultural.
 

12 grans moments d'aquest 2025 per al patrimoni cultural

  1. Hem portat Els ullls de la història a la Vall de Boí i al Castell de Miravet
  2. Hem celebrat els 90 anys del Museu d'Arqueologia de Catalunya
  3. Hem dinamitzat els monuments amb els projectes Passat/Present, Entreveus i La Taula Parada. El gust per la història. 
  4. Hem inaugurat 'Mestres de l'art català', 'Sentir/Expressar', 'Francisca Rius i Sanuy. Disseny i vida', al Museu d'Art de Girona.
  5. Hem adquirit la Col·lecció Forvm, considerada una de les millors col·leccions privades de fotografia catalana, nacional i internacional, dipositada al MAMT. 
  6. Hem celebrat els actes de l'Any Marià Fortuny i hem commemorat l'Any Duran i Sanpere amb diverses activitats especials.
  7. Hem inaugurat la restauració del claustre major del Reial Monestir de Santes Creus
  8. Commemorem el 600è aniversari de l'arribada del poble gitano a la Península Ibèrica amb l'exposició 'El poble gitano de Catalunya' al Museu d'Història de Catalunya i la recuperació de les pintures de la Capella Gitana de la Model. 
  9. Hem organitzat el Congrés Internacional d'Arxius a Barcelona, la trobada mundial més important en l'àmbit dels arxius i la gestió documental.
  10. Hem presentat el projecte 'El Renaixement del Pla d'Almatà', per recuperar el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya. 
  11. Hem presentat el pla de gestió del conjunt arqueològic de Tàrraco per garantir la conservació i integritat del conjunt arqueològic.
  12. Hem inaugurat l'Any Gaudí a Reus i a Riudoms, commemoració oficial que desplegarà diversos actes al llarg de l'any 2026 arreu del territori. 

La vall de Boí, la màxima expressió del romànic

Durant els segles XI i XII, es van construir a la vall de Boí un seguit d’esglésies que seguien un model provinent del nord d’Itàlia: el romànic llombard. Esvelts campanars de torre, treball acurat en pedra, decoracions exteriors amb arquets cecs i bandes llombardes... Aquesta unitat d’estil arquitectònic ha caracteritzat aquests temples, que enguany celebren vint-i-cinc anys des que foren reconeguts Patrimoni Mundial per la Unesco.
 
El conjunt romànic de la vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro.
 
L’església de Sant Climent de Taüll és potser una de les més conegudes, ja que ha tingut en el Crist en majestat de Taüll la imatge que l’ha donat a conèixer i que més s’ha utilitzat per representar el romànic català. Tot i que l’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al temple es pot veure una mostra de la capa profunda de l’original, juntament amb altres fragments de pintura original, entre els quals destaca l’escena de Caín i Abel, a més de contemplar una recreació en imatges de com era l’absis originàriament al segle XII.
 
D’aquestes esglésies, la de Santa Maria de Cardet és la que té un dels absis més espectaculars del conjunt. A més, és l’única amb campanar d’espadanya, fruit de les transformacions barroques que va tenir amb el pas del temps.
 
Per viure una experiència immersiva i viatjar en el temps, és imprescindible visitar el Centre del Romànic de la Vall de Boí, a Erill la Vall. Gràcies a l’experiència de realitat virtual Els ulls de la història podeu endinsar-vos en l’art i la història d’aquests temples, així com descobrir la natura, la religió i la societat medieval que van donar forma a aquest llegat únic.
 
Podeu completar la visita amb rutes senderistes que emmarquen l’art en la natura que l’acull. Hi ha itineraris que ressegueixen camins històrics i que uneixen els pobles de la vall, fins i tot d’abandonats, que permeten gaudir de l’esplendor paisatgística tot l’any. I després de les caminades, res millor que relaxar-se al balneari de Caldes. Situat a 1.470 metres d’altitud, té 37
fonts d’aigües termals.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.


Figueres, una ciutat que mira més enllà de Dalí

La capital de l’Alt Empordà és coneguda arreu per haver vist néixer i morir Salvador Dalí. El geni empordanès hi té la casa natal, un espai que dona a conèixer la trajectòria vital de l’artista, però també el Teatre-Museu Dalí, una creació pròpia que, a través de les seves obres, permet copsar-ne la trajectòria artística.
 
Més enllà de Dalí, Figueres destaca per ser el principal nucli econòmic, cultural i comercial de l’Empordà, per això val la pena fer-hi una passejada. En el cas de la Rambla, el seu origen es remunta al 1828, quan es va cobrir el Galligants. Anys més tard, moltes famílies de la burgesia local van construir-hi les seves cases, de diferents estils arquitectònics, com ara la Casa Puig Soler, la Casa Cusí o la Casa Caselles.
 
Aquesta artèria també acull diferents escultures que recorden personalitats figuerenques destacades. El primer monument que va tenir la ciutat ret homenatge a Narcís Monturiol, inventor del submarí, que es va inaugurar el 1918 i es troba a la part baixa de la Rambla. De Frederic Marès són els monuments al rei Jaume I —qui va convertir Figueres en vila reial i li va concedir la carta de poblament— i al seu cronista, Ramon Muntaner, també ubicats a la Rambla. En canvi, el monument a Pep Ventura, promogut per l’entitat Foment de la Sardana, es va ubicar a la plaça del President Tarradellas.
 
També val la pena visitar el Teatre Municipal El Jardí, que es troba a l’edifici que a principis del segle XX es coneixia com el Cine Teatre Jardí i que va ser la sala d’espectacles més important de Figueres fins als anys seixanta, o la Presó Vella, un edifici d’estil eclèctic inaugurat el 1917 i que va funcionar com a centre penitenciari fins al 2014. Ara és un espai de promoció econòmica i social. Per seguir el viatge en el temps de la ciutat, cal no perdre de vista el Casino Menestral Figuerenc. Ocupa gairebé una illa de cases i destaca pel seu joc de volums asimètric. 
 
El castell de Sant Ferran és el monument més extens de Catalunya i la fortalesa baluardada més gran d’Europa. Juntament amb l’aqüeducte dels Arcs, és un dels elements patrimonials més destacats de la ciutat. Per acabar la ruta, val la pena visitar el Museu de l’Empordà, motor cultural de la comarca, i el Museu del Joguet de Catalunya, que exhibeix més de 4.000 peces d’arreu relacionades amb el món del joc de totes les èpoques.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 
 

Activitats especials a museus i jaciments per la Setmana de la Ciència

10.11.2025

Del 7 al 16 de novembre s'organitzen nombroses activitats de divulgació científica arreu de Catalunya. Amb jornades de portes obertes, activitats, exposicions, tallers... per apropar la ciència i la tecnologia a tots els públics.

Un any més museus i jaciments s'han sumat a la inciativa amb una programació especial que uneix patrimoni i ciència:

15 de novembre:


16 de novembre:


​Trobaràs totes les activitats al web de la Setmana de la Ciència.


 

Comença l’Any Gaudí per commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte

10.11.2025
Aquest 2026 es commemorarà el centenari de la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, un dels màxims exponents del modernisme i un dels arquitectes més influents de la història de l’arquitectura mundial. Amb aquesta efemèride es vol reconèixer la seva figura i obra. L’efemèride ha estat declarada com a Commemoració Oficial de la Generalitat de Catalunya, i també Esdeveniment d'Especial Interès Públic (EEIP) per part del Ministeri de Cultura de l'Estat. 
 
El comissari de l'Any Gaudí, el Dr. Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC, destaca que l’arquitecte va ser “pioner en l’aplicació de les ciències, en plural, i la tecnologia, a les arts, també en plural” i que va fer “una aposta per l’art total”. També reivindica posar al dia “l’estudi científic” de les seves obres tot afrontant la complexitat que Gaudí era arquitecte, però tenia "una àmplia panoràmica de totes les disciplines artístiques”. 
 
Totes les obres i entitats relacionades amb Antoni Gaudí treballen de manera conjunta i coordinada en la organització d’aquesta efemèride. Aquesta sintonia i col·laboració entre els responsables del llegat gaudinià té voluntat de permanència en el temps per afrontar plegats el repte de la conservació i difusió rigorosa de la figura i obra d’un dels arquitectes més reconeguts de tots els temps
 
El 2014 es va crear el Consell Antoni Gaudí, un òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que agrupa catorze obres de Gaudí ubicades a Catalunya: La Cripta de la Colònia Güell, la Casa Batlló, la Casa Vicens, el Palau Güell, el Park Güell, la Casa Calvet, el Col·legi Teresià, els Pavellons de la Finca Güell, la Torre Bellesguard, el Portal i Tanca de la Finca Miralles, la Nau Gaudí, la Casa Milà, el Temple de la Sagrada Família i el Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat. 
 
Com a representants de l’obra moble i documental, hi ha el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’Ajuntament de Barcelona, i els Ajuntaments de Reus i Riudoms, representant els orígens de Gaudí. 
 
Cal destacar, tot i no formar part del Consell Gaudí, la suma a la commemoració de les quatre obres de Gaudí ubicades fora del territori de Catalunya. És el cas del Capricho de Comillas, el Palacio Episcopal d’Astorga, Casa Botines i la Catedral de Mallorca. 
 
Aquesta unió de totes les obres i entitats gaudinianes és un cas únic i excepcional, i es traduirà en un extens programa d'actes i activitats, que estaran publicats a la pàgina web del Consell Antoni Gaudí i de l’Any Gaudí

 

Objectius de l’Any Gaudí 2026 

 
L’efemèride parteix amb quatre objectius definits col·lectivament pel Consell Gaudí. 
 
El primer objectiu és explicar la dimensió científica de Gaudí. Sempre s’ha explicat Gaudí des de la història de l’art i l’arquitectura, unes disciplines que permeten la interpretació lliure de la seva obra. El 2026 vol aproximar-se a Gaudí amb rigor científic, tenint en compte que l’obra de Gaudí és el resultat d’aplicar les ciències a l’art. 
 
En segon lloc, explicar Gaudí a partir de la interrelació de totes les seves obres. Fins ara han estat estudiades i explicades des de la seva individualitat. El 2026 vol fer l’exercici d’interrelacionar-les i explicar Gaudí a partir del conjunt dels seus edificis, donant a conèixer la seva obra menys coneguda. 
 
El tercer objectiu és transmetre la unitat i consens en la conservació i difusió del llegat gaudinià. 
 
Per últim, es vol apropar Gaudí i totes les seves obres a la ciutadania local, i molt especialment als més petits i més joves. 

 

Programa de la commemoració

Del programa de la commemoració destaquen quatre grans esdeveniments liderats per la Generalitat de Catalunya. 
 
Acte d’inauguració

L’Any Gaudí es va inaugurar el passat dissabte 8 de novembre als dos municipis que representen l’origen biogràfic d’Antoni Gaudí: Reus i Riudoms. 
 
L'acte inaugural de l'Any Gaudí a Riudoms va ser un espectacle itinerant que va recorrer els carrers que Gaudí trepitjava durant la seva infantesa i joventut. Ballarins, músics, formes, colors… Va ser un seguici amb els elements més representatius de l’arquitectura de Gaudí i també amb el simbolisme que el relaciona amb les seves arrels vitals. Perquè des de qualsevol punt del món entenguin que el geni de Gaudí i la seva manera d’entendre la vida comencen a la seva terra d’origen. 
 
L’esdeveniment a Reus va constar de dues parts. Un acte institucional en un espai emblemàtic de la ciutat, amb la participació d’autoritats i representants institucionals; i un espectacle de gran format al Santuari de Misericòrdia. Creat per «Puça Espectacles», l’esdeveniment va combinar art i tecnologia de manera fluida amb la presència de música en directe, pirotècnia, un vídeo mapping, dansa, acrobàcies i elements visuals, que van explicar de manera transversal, els orígens del geni reusenc, la seva infantesa, la connexió amb el territori i el camí que el va portar a esdevenir un referent universal de l’arquitectura. 
 
Gaudí International Congress 2026

Un congrés científic i disciplinar amb l’objectiu de recollir treballs de recerca objectiva, no interpretativa, de màxim nivell, com a noves aportacions al coneixement de Gaudí, amb la voluntat de cobrir la mancança existent en aquest àmbit. Es celebrarà a la Pedrera, al mes de juny de 2026. 

 
Exposició al Museu d'Història de Catalunya

Un recorregut per l’obra de Gaudí, analitzada i explicada a través dels principals paràmetres compositius que va aplicar en la seva creació artística: el lloc i la seva història, el context social del moment i la relació amb els propietaris, així com l’ús personal de la ciència, la tecnologia i les ciències socials com a mètode de treball. 
 
 
Acte de cloenda

Tindrà una dimensió festiva i tradicional i tindrà lloc a la ciutat de Barcelona. 
 
 
Per a més informació, consulta la web de l'Any Gaudí
 
 

Més de 2.000 professionals de 110 països participaran al Congrés Internacional d’Arxius - ICA Barcelona 2025

15.10.2025
Del 27 al 30 d’octubre de 2025, la ciutat de Barcelona acollirà el Congrés Internacional d’Arxius – ICA Barcelona 2025. La trobada, que es farà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), serà la més important a escala mundial en l’àmbit dels arxius i la gestió documental.
 
L’organització del Congrés a Barcelona ha estat possible gràcies a la col·laboració institucional entre el Consell Internacional d’Arxius (ICA), la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Ministerio de Cultura i l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya. En aquesta ocasió el tema central del Congrés, “Coneixent passats, creant futurs”, ens convida a reflexionar sobre el paper dels arxius en un món en transformació. 
 
Al Congrés, una de les fites més importants per a la comunitat arxivística internacional, hi participaran més de 2.000 professionals de 110 països. La celebració a Barcelona representa una oportunitat única per promoure la projecció de l’arxivística i la gestió documental a Catalunya en reconeixement a la trajectòria i el compromís del col·lectiu professional.
 
El Congrés Internacional d’Arxius – ICA Barcelona 2025 vol projectar Barcelona i Catalunya com a espai de trobada per als professionals de l’arxivística i la gestió documental de tot el món. Alhora, aspira a transcendir els límits tradicionals de la disciplina, acollint també professionals d’àmbits digitals i tecnològics, que cada vegada més, s’incorporen al dia a dia dels arxius, les administracions i la societat. El Congrés acollirà tant els professionals dels arxius com a aquells que, des de la tecnologia, la innovació digital o altres disciplines afins, contribueixen a transformar i enriquir la pràctica arxivística contemporània
 

Temàtiques i ponents destacats

La convocatòria de comunicacions, publicada a l’octubre de 2024, va rebre 1.361 propostes de 106 països, triplicant les xifres d’edicions anteriors. D’aquestes n’han estat seleccionades més de 500 propostes procedents de 103 països. 
 
Durant el Congrés es tractaran cinc temàtiquesprincipals per explorar el rol dels arxius en la societat contemporània: “Gestionant records, preservant identitats”, “Conflicte, desastre i desplaçament”, “Documents i drets”, “Digital i accessible” i “El futur dels arxius”. En aquest marc, s’hi presentaran ponències dedicades al tractament de la documentació en situacions de guerra, als drets i la memòria de les persones desplaçades o refugiades, la gestió dels arxius davant desastres naturals, com la DANA, així com el futur dels arxius i la irrupció de les noves tecnologies com l’IA. 
 
El Congrés comptarà amb la participació de ponents nacionals i internacionals de gran prestigi, com Mercè Crosas, pionera en supercomputació i ciència de dades i actual responsable del programa de Ciències Socials i Humanitats Computacionals en el Barcelona Supercomputing Center; la Dra. Trudy Peterson, arxivera estatunidenca referent en la gestió d’arxius governamentals i impulsora d’arxius relacionats amb els drets humans que, entre altres càrrecs de rellevància internacional, va assumir la direcció de la secció d’arxius de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) a Ginebra; i Alan Cobley, historiador i professor emèrit de la Universitat de les Índies Occidentals (UWI), a Barbados, que, entre altres aportacions importants en l’àmbit arxivístic i documental, ha jugat un paper fonamental en la integració de la gestió d’arxius dins l’acadèmia caribenya.  
 

Catalunya país d’arxius, documents que fan Europa

Amb motiu de la celebració del Congrés Internacional d’Arxius - ICA Barcelona 2025, el Departament de Cultura va presentar el passat mes de juny el projecte Catalunya país d’arxius, documents que fan Europa
 
Amb aquest projecte, des del Departament de Cultura es vol difondre com el territori català s’ha sumat al llarg de la història als diferents esdeveniments polítics, socials i econòmics europeus. El projecte mostra de quina manera ha influït, i alhora mostra algunes de les iniciatives, projectes i col·laboracions que s’han dut a terme al llarg dels anys.
 
La iniciativa consta de dues parts: per una banda, una programació específica d'activitats fins a finals d’any destinades al públic general i, per l’altra, la publicació d’un nou web interactiu.
Els arxius catalans han programat una àmplia oferta cultural per donar a conèixer a la ciutadania la seva tasca i posar en valor el patrimoni documental de Catalunya en el context europeu. L’agenda inclou més de 150 activitats arreu del territori, entre les quals destaquen visites guiades, itineraris de memòria per diversos municipis, espectacles, exposicions o conferències. 
 
Les diverses propostes aborden temes com la memòria històrica, el món monàstic, la cartografia, l’esclavitud, l’acció exterior o la industrialització. Aquesta programació, impulsada per una gran diversitat d’arxius, reafirma el compromís del territori amb la divulgació de la memòria i la seva projecció europea.

 
Per una altra banda, el nou web interactiu recull una selecció representativa de més de 1.000 documents custodiats per més d’un centenar d’arxius catalans, públics i privats. A través de diversos recursos interactius el portal ofereix una exploració accessible, temàtica i cronològica del patrimoni documental del país. Per exemple, l’usuari pot navegar per una línia del temps que va del document més antic conservat a Catalunya, de l’any 815, fins a una emissió de TV3 de 2025; per un apartat de documents singulars, o per seleccions temàtiques, com una vinculada als valors europeus. Aquesta eina didàctica vol mostrar com el patrimoni documental de Catalunya és un testimoni viu de la participació activa del nostre país en la construcció d’Europa.

El MNACTEC tancarà temporalment per fer obres de millora del confort climàtic i l’eficiència energètica de l’edifici

09.10.2025
Les obres es duran a terme del 20 d’octubre de 2025 al 30 de juny de 2026 i comportaran el tancament del Museu al públic durant aquest període 
 
Durant les obres, s’oferirà una proposta reduïda d’activitats per a centres educatius, els recursos en línia del Museu i el projecte itinerant MNACTEC Bus
 
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) durà a terme unes obres per millorar el confort climàtic i l’eficiència energètica de l’edifici des del 20 d’octubre de 2025 fins al 30 de juny de 2026. Les obres comportaran el tancament al públic del Museu durant aquests vuit mesos.
 
Durant les obres de millora, es continuarà oferint una proposta reduïda de 13 activitats per a centres educatius a les aules del Museu o en format “En ruta” directament a les escoles. Es tracta de diverses activitats educatives relacionades amb la indústria tèxtil, l’electricitat, els engranatges, el so, el modernisme industrial a Terrassa o els invents de Leonardo Da Vinci.
 
Així mateix, es mantindran accessibles els recursos en línia del Museu, com la visita virtual, les sèries audiovisuals i el pòdcast a la plataforma divulgativa Canal MNACTEC, el web de la revista Eix o les col·leccions d’objectes en línia. 
Igualment, entre octubre i desembre de 2025, el projecte itinerant MNACTEC Bus continuarà recorrent diversos municipis de Catalunya amb la seva oferta divulgativa centrada en temes com la tecnologia, la transició energètica, el transport o el patrimoni industrial.
 
Del 6 al 8 de novembre, el MNACTEC també acollirà les XIII Jornades de Patrimoni Industrial de Catalunya, organitzades per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC).

 

Actuacions de millora previstes

Les actuacions incloses en aquestes obres de millora de la climatització i eficiència energètica són:
Substitució de la climatització actual de gasoil per aerotèrmia, amb l’adequació d’un nou espai exterior per a la instal·lació de la nova maquinària.
Substitució de l’enllumenat per làmpades LED.
Ventilació automatitzada coberta principal: es vol millorar el comportament tèrmic mitjançant la ventilació de la nau, amb la recuperació de les obertures originals que servien per a ventilar-la, actualitzant-les i mecanitzant-les, així com amb la substitució de les finestres practicables que hi ha a les lluernes per unes mecanitzades més eficients.
Instal·lació solar fotovoltaica: s’instal·laran plaques fotovoltaiques sobre diverses cobertes d’edificis del Museu, ocupant una superfície de 452 m². Aquesta actuació no inclou la coberta de volta catalana de l’edifici històric.
Gestió de l’enllumenat i la climatització mitjançant software IA: s’implementarà un sistema de control i telegestió de la instal·lació de l’enllumenat, la climatització, la  instal·lació fotovoltaica, el control de consums i el punt de recàrrega de vehicles elèctrics ja existent.
 
Aquesta actuació, amb un cost de 4.287.777,68 euros (IVA inclòs), s’emmarca en el Programa d'impuls a la rehabilitació d'edificis públics (PIREP), amb finançament provinent dels fons europeus Next Generation EU, assignats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència. El PIREP, gestionat pel Departament d’Economia de la Generalitat, té com a objectiu la rehabilitació sostenible del parc públic institucional fins aconseguir el 2050 un parc d'edificis de qualitat, d'alta eficiència energètica i descarbonitzat, en línia amb els objectius europeus en la lluita contra el canvi climàtic. Infraestructures.cat és l’empresa pública que gestionarà les obres al MNACTEC.
Durant el tancament, també s’aprofitarà per dur a terme actuacions d’arranjament de les instal·lacions en l’àmbit de la seguretat contra incendis del Museu.
 

El MNACTEC

El MNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social.
 
La seu del MNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del Modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill, construït entre 1907 i 1908 i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2019.