• L’exposició presenta el museu com a espai de producció i responsabilitat col·lectiva, amb memòria crítica i compromís amb la creació contemporània.
• L’exposició tindrà dos espais d’exhibició, el Palau Victòria Eugènia i el Palau Moja de Barcelona.
• La mostra està comissariada per Manuel Borja-Villel, Lluís Alexandre Casanovas Blanco i Beatriz Martínez Hijazo.
En el marc del projecte
Museu Habitat, el 27 de juny obrirà les portes l’exposició 'Fabular paisatges', una proposta que a més de mostrar obres de nova producció té l’objectiu de fer pensar, interpel·lar i transformar el museu tal com el coneixem. La proposta ens convida a concebre els museus des d’una perspectiva reflexiva i transformadora que es desplegarà entre el
Palau Moja i el
Palau Victòria Eugènia de Barcelona, del
27 de juny al 5 d’octubre de 2025, amb
entrada gratuïta. Al Palau Moja és necessària la
reserva prèvia.
'Museu Habitat' és un projecte impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de la Diputació de Barcelona, que busca generar un espai de recerca, experimentació i reflexió sobre el que pot ser la institució museu en el segle XXI. Museu Habitat es nodreix tant de la història com de les complexes relacions socials i sensibles que conformen la societat contemporània.
L’exposició ha estat possible també gràcies al suport d’una xarxa plural d’artistes, col·lectius i institucions museístiques. L'estructura de Museu Habitat es basa en la cooperació entre institucions culturals de referència per promoure la creació d’espais de debat crític, investigació i experimentació sobre el futur de la institució museística.
'Fabular paisatges', títol de la mostra, parla d’un recorregut obert a partir de peces històriques i obres contemporànies. Es proposa una lectura crítica sobre la genealogia dels museus enciclopèdics, el seu paper en la construcció d’una narrativa colonial, burgesa i extractivista, i els seus possibles futurs.
L’exposició s’articula en eixos temàtics que aborden qüestions com la memòria colonial, el rol de l'Exposició Internacional del 1929 en la conformació del sistema museístic català, o la repolitització del treball comunitari. D’aquesta manera, 'Museu Habitat' recupera memòries oblidades i dona veu a subjectivitats que han estat sistemàticament excloses. La mostra proposa possibles aproximacions a la història d’un model de museu, però també altres maneres de Fabular paisatges, formes d’habitar el museu i de concebre altres mons.
Fabular paisatges aprofundeix en la idea de paisatge com a element central en la cultura i com a separat de nosaltres. El pensament il·lustrat s'ha revelat com la separació entre subjecte i objecte, aquest últim entès com una cosa diferent de l’individu, susceptible de ser explotat. Aquesta és una de les idees que vertebren el projecte, que aposta per un model institucional que ja no es limita a custodiar obra, sinó que acompanya, impulsa i fa visibles processos culturals diversos i comunitaris.
Al
Palau Victòria Eugènia es presenten una sèrie d’intervencions artístiques a partir de les quals es reflexiona sobre les grans exposicions internacionals que van tenir el seu apogeu en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, i sobre la seva influència en la nostra manera d’entendre el món; així com també sobre la representació visual a través de la interrelació de les nocions de paisatge, desplaçament i identitat. Al
Palau Moja, la mostra treballa al voltant de la idea de memòria, monument i espai públic.
“El verb ‘habitar’ implica una manera de ser i d'estar al món, una exploració que ens convida a inspeccionar la construcció de l'entorn, tant físic com mental, com a resultat de processos històrics i, per tant, inacabats i oberts a la possibilitat de la diferència”, explica Manuel J. Borja-Villel, director del projecte Museu Habitat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
A més, comenta, “la mostra té un caràcter situat i un context històric, parteix del context concret de Barcelona, Europa, Espanya, Catalunya i, més específicament, Montjuïc. Aquest territori té un significat històric complex: ha acollit grans esdeveniments com les Exposicions Universals, però també ha estat espai de memòria silenciada, com la de les persones que hi van viure en barraques”.
La mostra és fruit d’una llarga reflexió iniciada amb les jornades 'Museu Habitat. Capgirar encanteris' celebrades el novembre de 2024 a l’Ateneu Barcelonès, on es van reunir figures internacionals, col·lectius crítics i diferents organitzacions museístiques i de l’àmbit cultural per a imaginar nous models institucionals. Les jornades van explorar com els museus poden anar més enllà del paper tradicional que han tingut com a conservadors d’una única perspectiva i de les estructures heretades. La trobada va promoure un marc d’intercanvi que avui pren forma tangible a través de l’exposició.
Producció pròpia
Un 80% de les obres exposades han estat produïdes de forma específica per al projecte. Són obres desenvolupades expressament per a aquest context i per artistes que exploren, des de l’arxiu fins a la performance, les tensions del present. El programa aposta per propostes situades, interseccionals i amb una forta dimensió crítica.
Activitats
En el marc de l’exposició, Museu Habitat va programar activacions performatives amb artistes com Fatima Ouassak, Més que cures (Centre Cívic Sortidor, Poble Sec, 13 juny) i Philip Rizk i Aline Motta (projecció a la Filmoteca, 20 de juny).
Els pròxims dies participaran Aline Motta amb una performance a l’Hangar, el 28 de juny a les 19 h i Ariella Azulay a La Filmoteca, amb la presentació de la trilogia Desaprendre el pillatge imperial, els dies 10 i 16 de setembre a la Sala Laya, a les 18 h. El dia 16 també hi haurà un diàleg entre l’artista i Carles Guerra. El dia 25 de setembre, a la Model de Barcelona, es farà una projecció sobre la revolta feixista del 1936.
L’última setmana de l’exposició, es farà la trobada 'Contrariar l'abisme. Poètiques d'escala' al Museu Tàpies, els dies 2, 3 i 4 d’octubre.
Llistat d'artistes participants
La mostra compta amb una selecció diversa i transnacional d’artistes, entre els quals destaquen: Associació de Dones Adrianes del Barri de La Mina, Efrén Álvarez, Paula Artés, Ariella Aïsha Azoulay, Sammy Baloji, David Bestué, Marilyn Boror Bor, Ahmed i Touda Bouanani, M'barek Bouhchichi, Claudia Claremi, Colectivo Ayllu, Cian Dayrit, Domènec, Lucía Egaña, El Palomar, Equipo Jeleton, Ikram Essaghir, Antonio Gagliano i Verónica Lahitte, Daniel García Andújar, Paula García-Masedo, Pocho Guimaraes, Lola Lasurt, Dan Lie, Aline Motta, Antoni Muntadas, Paulo Nazareth, Mabel Palacín, Carlos Pazos, Mercedes Pimiento, Jorge Ribalta, Philip Rizk, Adrián Schindler i Eulàlia Rovira, Dierk Schmidt, Llorenç Soler, Ceija Stojka i Oriol Vilanova entre d’altres.
També es presenten obres, documents i arxius que van des del segle XIII al segle XX provinents de col·leccions particulars i públiques i es compta amb intervencions de (Tr)african(t)s, Helios F. Garcés i Miguel Angel Vargas.