Amb l’objectiu de catalogar, preservar i difondre el patrimoni bibliogràfic de Catalunya el 1983 la Generalitat va crear el Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC).
Gestionat per la Biblioteca de Catalunya, el CCPBC és un projecte de catalogació cooperativa obert a tot tipus d’institucions que disposin de fons bibliogràfics de caràcter patrimonial. Conté la descripció bibliogràfica de documents impresos que van des dels inicis de la impremta fins a principis del segle XX, i també de manuscrits i altres tipologies de fonts documentals d’interès patrimonial conservades a les biblioteques de Catalunya.
Algunes de les principals biblioteques amb bibliografia d’interès patrimonial són, a banda de la pròpia Biblioteca de Catalunya, les d’institucions com l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Abadia de Santa Maria de Poblet, l’Ateneu Barcelonès, la Biblioteca de Montserrat, la Biblioteca Episcopal de Vic, Casa Àsia, el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Josep Pla, l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre d’altres.
El CCPBC col·labora en l’elaboració del patrimoni bibliogràfic de l'Estat espanyol des del 1992, i des del 2007 també forma part del Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
La història de la bibliografia catalana no es pot entendre sense la tasca d’adquisició, conservació i difusió de col·leccions de gran interès literari, artístic i científic que es realitza a la Biblioteca de Catalunya des de la seva creació, l’any 1907.
En el seu fons aproximat de tres milions d’exemplars destaquen la col·lecció de prop de 20.000 manuscrits i 500.000 cartes. Hi trobem meravelles medievals com ara les Homilies d'Organyà (s. XIII), del Llibre de l'orde de cavalleria, de Ramon Llull i de les quatre grans Cròniques; o manuscrits moderns cabdals com ara l'Oda a la Pàtria, de Bonaventura C. Aribau (1833), o L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.
També són destacables les reserves d’hemerografia i patrimoni sonor, així com les col·leccions gràfiques, amb gravats, dibuixos, mapes i fotografies des del segle XVI i fins l’actualitat.
La Biblioteca de Catalunya també custodia el Museu del Llibre Frederic Marès, format per més de 1.500 documents que va donar el col·leccionista a la institució. I també l’Arxiu Joan Maragall, ubicat a l’antiga residència del poeta.
Des del 1939 la Biblioteca de Catalunya té la seu a l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un dels conjunts més importants del gòtic civil del segle XV a Catalunya. Fruit de la fusió dels diversos hospitals de la Barcelona medieval, va ser durant molts segles l’equipament sanitari més gran del país.
