Museu | Page 2 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Museu

T
L’etnologia no és només un conjunt de peces. Els objectes són el punt de partida per fer que el visitant interpreti el seu entorn social. Aquesta és la principal premisa de l’actual Museu Etnològic de Barcelona, totalment renovat el 2015.

Els seus inicis daten de finals dels anys 10 del segle XX, quan un grup d’intel·lectuals pioners de l’etnografia catalana van veure la necessitat de preservar i interpretar les societats tradicionals. Finalment es van inaugurar dues institucions, les col·leccions de les quals conformarien els fons del Museu Etnològic de Barcelona: el Museu d’Indústries i Arts Populars (1942) i el Museu Etnològic i Colonial (1949). Es van recollir i exhibir objectes dels cinc continents. Actualment una part d’aquest fons es pot veure al Museu de Cultures del Món.

A partir de l’ultima remodelació, el Museu Etnològic de Barcelona centra el seu focus en l’àmbit català, però sense oblidar les relacions amb altres comunitats i cultures. L’eix principal és l'exposició permanent “Sentir el patrimoni”.

L'espai central de la sala està ocupat per sis objectes de grans dimensions -una barca, una premsa de vi, un teler, un bufador de ferrer i un armari d’herbolari- que simbolitzen sis àmbits temàtics que formen part de totes les cultures. Els envolten altres peces que mostren les particularitats i la universalitat de la cultura humana. Tot un lateral de la sala està format per un gran fris d'objectes de diferents orígens geogràfics, històrics i temàtics.

L’exposició compta amb recursos audiovisuals i continguts multimèdia i fins i tot amb un espai on el visitant pot manipular algunes peces. També es recomana visitar els dos patis interiors. En un d’ells el visitant veurà els dos gegants de la ciutat de Barcelona, la reina Violant i el rei Jaume I, realitzats per Domènech Umbert l'any 1984.
T
Pintura mural, sobre fusta, escultura, teixits, indumentària, fons documental, orfebreria, objectes per a la litúrgia... El fons actual del Museu Diocesà d’Urgell és un referent de l’art sacre on hi brilla especialment el Beatus de Liébana, una de les dues úniques còpies que hi ha a Catalunya de l’obra que l’abat Beat del monestir de Liébana va escriure a finals del segle VIII comentant el llibre de l’Apocalipsi.  

Curiosament el Museu va néixer a partir d’una exposició temporal que es va realitzar l’any 1957 amb les peces del Tresor de la Catedral. Tal va ser l’èxit de la mostra que l’exposició es va fer permanent i la col·lecció es va anar ampliant amb peces procedents de tota la diòcesi d’estils romànic, gòtic, renaixentista, barroc i del segle XIX. Entre les adquisicions hi ha tresors com la Butlla del papa Silvestre II.

El 1969 es va habilitar l’església de la Pietat (annexa a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell) com a seu del museu. Aquest espai aporta obres pròpies al fons de la col·lecció com el retaule de la Pietat i el conjunt de la Dormició, realitzades per l’escultor Jeroni Xanxo.

Una de les obres més significatives del fons és El retaule dels Goigs de la Verge, d'Abella de la Conca. És de Pere Serra i data del segle XIV. A més del seu valor artístic, té al darrere una història de lladres de guant blanc. Va ser robat el 1972 i, després d’un llarg periple, es va recuperar sis anys més tard a Nova York.
T
Frederic Marès, a més de ser escultor, va sentir des de ben jove la passió pel col·leccionisme. Al llarg de més de 80 anys va aplegar un gran nombre d'obres d'art (especialment escultura) i més de 50.000 objectes. El 1944, va donar les seves col·leccions a la ciutat de Barcelona que les exhibia, dos anys més tard al Museu Frederic Marès, ubicat dins l’antic Palau Reial dels Comtes de Barcelona.

Al soterrani i a les dues primeres plantes es concentra la col·lecció d’escultura hispànica: des de l’antiguitat fins al segle XIX. Una de les joies de la corona és el relleu L’aparició de Jesús als seus deixebles al mar, atribuït al Mestre de Cabestany, obra mestra del romànic català procedent del monestir de Sant Pere de Rodes. També hi està ben representada l’escultura del Renaixement i el Barroc castellà. En menor mesura es mostren altres col·leccions artístiques durant el recorregut (pintura, orfebreria, mobiliari o teixits).

En el mateix edifici també s’exposen els objectes que havia anat col·leccionant Marès: nines, rellotges, ventalls, pipes, naips, daguerreotips, pots de farmàcia, soldadets de plom, etc. És l’espai anomenat Gabinet del col·leccionista (Marès el va batejar com Museu Sentimental). El visitant pot recórrer 17 sales, on s’acumulen milers d’objectes curiosos i entranyables que reflecteixen la vida i els costums del passat, especialment del segle XIX.

Finalment, qui vulgui endinsar-se més en la figura de Frederic Marès pot visitar l’estudi biblioteca de l’artista. Aquest espai acull un conjunt d’obres escultòriques de Marès, que ell mateix va triar per mostrar-les al públic, a més d’una sèrie d’objectes personals.
T
Des de troballes arqueològiques del neolític o l’època romana, fins a pintures contemporànies, passant per talles barroques o pintures modernes. El Museu Comarcal de Manresa és de temàtica pluridisciplinar i les col·leccions que s’hi exposen se centren en l’art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya.

Parteix d’un projecte de l’any 1896, tot i que a finals dels anys 70 es va constituir tal com el coneixem actualment. Ubicat a l'antic Col·legi de Sant Ignasi des de 1940, el museu es troba dins de la zona d’influència d’Ignasi de Loiola, a prop de la Cova de Sant Ignasi i de l'església gòtica de Santa Maria (La Seu). L'edifici és un gran casal bastit al voltant d’un pati neoclàssic.

Durant el recorregut el visitant es trobarà amb objectes arqueològics que van des del neolític fins a la romanització, una col·lecció de ceràmica medieval decorada en verd i morat del segle XIV o talles policromades barroques dels segles XVII i XVIII. El 2014 es va inaugurar un espai dedicat a Antoni Viladomat i Manalt, gràcies al dipòsit de 12 d’obres cedides pel MNAC.

Mereix aturar-se a l’espai d'art modern i contemporani on es troba un important fons de diorames i pintures de Josep Mestres Cabanes, escenògraf del Gran Teatre del Liceu, i pintures i gravats d'Alfred Figueras. Es dedica una sala a les obres artístiques de la Fundació Arts Garriga-Mir.

El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat "La Mirada Tàctil", un espai d'interpretació tàctil per fer el màxim d’accessible la visita.
T
Una de les col·leccions d’art romànic català més importants de Catalunya es pot veure al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, ubicat al Palau Episcopal. A més de fer parada a l’època medieval, el visitant podrà fer un viatge en el temps: des de la prehistòria fins a l’edat contemporània.

A l'extensa sala de romànic destaquen, per damunt d'altres peces, els elements arquitectònics que provenen dels claustres de la catedral de Santa Maria de Solsona: diversos capitells i una columna historiada pel taller del mestre Gilabert de Tolosa.

Molt destacables són també la mostra de marededéus dels segles XII i XIII i grans exemples de pintura mural preromànica i romànica dels conjunts de Sant Quirze de Pedret i Sant Vicenç de Rus, la pintura sobre taula dels plafons laterals de l'altar de l'església de Sant Andreu de Sagàs, la taula gòtica amb l'escena del Sant Sopar de Santa Constança de Linyà i el retaule de Sant Jaume de Frontanyà.

El Museu Diocesà de Solsona va ser creat el 1896 pel bisbe Ramon Riu i Cabanes. Els objectius eren els mateixos que els dels altres museus eclesiàstics com el Museu Episcopal de Vic, fundat 5 anys abans: preservar el patrimoni de la diòcesi i contribuir a la reconstrucció nacional impulsada per la Renaixença catalana. Tot aquest patrimoni va perillar amb l'esclat de la Guerra Civil, el 1936. Per això, part de les obres van ser traslladades a Ginebra i van tornar a Solsona un cop acabada la guerra. L’actual museu és una herència de la renovació que es va fer als anys vuitanta
T
El Molí de les Tres Eres formava part d’una cadena de tres molins hidràulics de farina que van funcionar a Cambrils des del segle XIV fins a finals del segle XIX. Després d’utilitzar-se per a usos diversos i d’anys d’abandonament, finalment l’antic molí fariner es va convertir en la seu del Museu d’Història de Cambrils. Actualment acull dues exposicions permanents que expliquen el desenvolupament del municipi.

La mostra d’arqueologia "Cambrils: els orígens" fa un recorregut històric que va des de la prehistòria fins a la baixa romanitat, a través dels objectes neolítics, ibèrics i romans que provenen dels diferents jaciments del municipi. En especial, la Vil·la Romana de la Llosa. Destaquen un lampadari amb la representació del déu Bacus adolescent i una llàntia decorada amb una màscara, ambdós del segle I dC.

Un cop acabada la rehabilitació del molí, al 2001, es va inaugurar a la sala de moles l'exposició permanent "El Molí de les Tres Eres: testimoni viu del passat". En ella el visitant pot visitar les instal·lacions farineres i la seva maquinària que, setmanalment, es posa en funcionament amb una visita guiada. Després de més de 100 anys, el molí no només torna a moldre blat i fer farina, sinó que és un exemple viu de patrimoni preindustrial.
T
Com es preparaven les fórmules magistrals als segles XV, XVI o XVII? La Farmàcia de Llívia, una de les més antigues d’Europa, desvetlla aquest misteri. Ja existia el 1415. Un dels primers propietaris va ser l’apotecari Jaume Esteve i la farmàcia es va mantenir a la família durant 23 generacions. Finalment, el 1942, Lleó Antoni Esteve la va tancar i en va confiar la custòdia a l’ajuntament i, més tard, a la Diputació de Girona.

Des del 1981 els materials de la farmàcia formen part del Museu Municipal de Llívia. Es conserven el mobiliari, instruments de laboratori, preparats i fins i tot bocals de vidre del segle XIX. Destaquen unes caixes de fusta renaixentistes amb els retrats, pintats, de sants, savis apotecaris i doctors.

Amb tot, el més característic de la col·lecció són els albarels o pots de farmàcia de ceràmica de color blau cobalt. Els pots més petits, que acostumaven a contenir els productes més preuats o perillosos, es guardaven en el cordialer. Aquest moble del segle XVIII, policromat, és un dels elements més vistosos del conjunt. També es conserva la biblioteca que custodia, entre d’altres, el llibre de fórmules. L’espai de la farmàcia està contextualitzat per una sèrie de recursos audiovisuals i digitals.
T
La vida cultural de Cervera té un protagonista: l’historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere. A finals dels anys 50 va organitzar el Museu de Cervera i, al 1963, en un moment de plena transformació agrícola, va crear el Museu del Blat i la Pagesia per documentar la vida i treball abans de la industrialització del camp català.

L’actual Museu Comarcal de Cervera és, d’alguna manera, el llegat d’aquest prohom de la cultura. És la suma de l’antic Museu de Cervera, el Museu del Blat i la Pagesia i, finalment, la Casa Museu Duran i Sanpere, casa natal de l’historiador.

Precisament la casa pairal és la seu principal del Museu.  A la planta baixa es poden veure les exposicions permanents que mostren les col·leccions artístiques i històriques de l’antic Museu de Cervera. Es pot recórrer també la planta noble i descobrir com vivia una família benestant d’interior al segle XIX. Es conserven el mobiliari i bona part dels objectes de la casa, inclosa la biblioteca d’Agustí Duran i Sanpere i la seva col·lecció de càmeres fotogràfiques i de filmació.

L’altra seu és el Museu del Blat i la Pagesia, de caràcter etnogràfic. Va néixer de la crida de Duran i Sanpere als pagesos de la zona per intentar recollir tots aquells objectes del camp que havien caigut en desús. Es va crear un fons amb més de 600 objectes. Actualment aquest museu està en procés de remodelació.
T
Des de descobrir els ratpenats fins a explorar la Via Làctia. El Museu de Ciències Naturals de Granollers treballa per la conservació, estudi i difusió científica en matèries ben diverses: la paleontologia, la geologia, la botànica, la meteorologia i, especialment, la zoologia. Precisament una de les col·leccions més importants que conserva és la de papallones de tot el món i la d’escarabats tropicals.
El visitant també pot descobrir a l’exposició permanent fòssils procedents del jaciment Triàsic del Montseny (de 250 milions d'anys), mostres de les explotacions mineres de Gualba, Matagalls i Vallcarca o un herbari de líquens.

La seu del Museu des del 1987 és una antiga torre modernista anomenada la Tela, o casa Pius Anfres, a la qual al 2012 es va annexar un nou edifici de més de 2.000 metres quadrats, convertint-se en un dels principals museus de ciències naturals d’Espanya. El jardí que envolta el conjunt acull una mostra de la botànica i la geologia de la comarca del Vallès Oriental.

En les noves instal·lacions hi ha un espai reservat per al firmament. És el planetari, amb una cúpula de 6 metres de diàmetre. Es pot arribar a veure projectat el cel d'èpoques passades i futures!

A part d'aquests equipaments, el museu també gestiona l'Aula de Natura de can Cabanyes, a la Reserva Natural de can Cabanyes, i l'Estació Meteorològica de Granollers, al Puig de les Forques.
T
La visita al Museu d’Història de Girona comença observant el seu edifici. És un casal gòtic (segle XV) propietat de la família Cartellà, que es va convertir en el convent caputxí de Sant Antoni al segle XVIII. D’aquesta època es conserva el cementiri, la cisterna i el claustre. A finals del segle XIX va adaptar-se com a institut i, finalment el 1981, es va transformar en museu. A més acull les restes de la muralla de l'antiga Gerunda i una part del recinte del Call medieval.

Tot un viatge per la història de Girona que ja anuncia el que hi trobarà exposat el visitant en el seu interior: un recorregut cronològic per la Girona romana, la medieval, la moderna i la contemporània que es completa amb diversos àmbits de tradicions catalanes com el de la cobla i la sardana.

Entre les peces destacades s’hi troba el fragment del mosaic pavimental de can Pau Birol, del 300 dC, l'escultura de bronze de l'Àngel de la Catedral de Girona, realitzada l'any 1764 per Ramon Salvatella, les obres modernistes i noucentistes dels escultors Fidel Aguilar i Ricard Guinó o els cartells d'actes polítics de la Transició a Girona, entre d’altres.

El Museu gestiona també el refugi antiaeri del Jardí de la Infància, de la Guerra Civil, i l’establiment modernista de l'Agència Gómez.