04.04.2023 Aquest 2023 es commemora el centenari de la mort de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Passejar per Reus és sinònim de celebrar la seva obra, ja que a la capital del Baix Camp s’hi troben alguns dels edificis més destacats de l’arquitecte, coetani d’altres figures que també van convertir-se en els màxims exponents del modernisme arquitectònic, com ara Antoni Gaudí. LA CASA...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/article/domenech-i-montaner-sense-sortir-de-reus
El de l’Espluga de Francolí va ser el primer celler cooperatiu encarregat a un arquitecte de prestigi. Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner, va iniciar la construcció dels “cellers d’autor” o “cellers de rics” amb la projecció i la direcció de les obres. Al celler de l’Espluga també hi va treballar, posteriorment, Cèsar Martinell. El primer celler cooperatiu modernista de...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/celler-de-la-cooperativa-agricola-de-lespluga-de-francoli
Situat en un terreny amb un cert desnivell, topografia que agradava a Martinell per aprofitar millor l’espai, la Cooperativa Falset Marçà es va construir l’any 1919.En aquest edifici, que evoca les formes d’un castell, hi trobem una de les característiques que defineixen l’arquitectura modernista i que continuen utilitzant els deixebles de Gaudí i Domènech i Montaner: la recuperació i la lliure...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/agricola-falset-marca
12.08.2021 Cèsar Martinell va treballar arreu del territori català projectant gairebé una cinquantena de cellers. Un d’aquests el trobem a la localitat d’Albi, a les Garrigues, punt de partida de la nostra ruta per les comarques de Lleida.A Ponent, la producció de vi estava fortament lligada a l’elaboració d’un altre producte: l’oli. Per aquest motiu, els edificis agraris compartien sovint les funcions de...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/article/rutes-del-vi-comarques-de-lleida
Els músics Lluís Millet i Amadeu Vives, fundadors de l’Orfeó Català, l'any 1891 van encarregar a Lluís Domènech i Montaner un edifici per a la seu de l’entitat. Però no volien una construcció qualsevol, sinó un edifici únic que recollís el sentiment catalanista de la burgesia de finals de segle XIX. El 23 d’abril de 1905 va començar la construcció i l’alta societat barcelonina no se’n va perdre...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/palau-de-la-musica
