Grups

Amb el conveni subscrit entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cervera, el 20 de gener del 1982 es creava l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera, integrat a la Xarxa d’Arxius Històrics. El febrer del 1988 es va inaugurar la seu actual a l’edifici de la Universitat de Cervera, i el 1995 va passar a denominar-se Arxiu Comarcal de la Segarra. El Consell Comarcal hi exerceix competències de gestió.

Entre els seus fons destaquen el de l’Ajuntament de Cervera i el del Districte Notarial. Del primer, cal fer esment del conjunt de pergamins des del 1072; el Llibre de privilegis de Cervera (BCIN); l’Acta de la Cort General de 1359 (BCIN); el Llibre verd del racional (1448-1637); les sèries de “Consells” (iniciada el 1332), amb Clavaria, Manifest, Cadastre, L’obra dels murs, Veïnatge ... Del fons notarial (1325-1917), és important remarcar el gran nombre de protocols conservats, amb tres llibres d’ordinacions i deliberacions de l’antic Col·legi de Notaris de Cervera (1366-1684). D’entre la col·lecció de manuscrits, cal mencionar els llibres del Misteri de la Passió (segle XVI).

L’origen de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona (AHT) se situa en temps de la Segona República, amb l’aparició del Decret de creació dels arxius històrics provincials, el 12 de novembre del 1931. El projecte del Govern republicà recollia que els centres previstos haurien d’acollir tan sols la documentació històrica notarial. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil, l’any 1936, va aturar la iniciativa. El 21 de gener del 1939, el nou règim va tornar a legislar en aquesta direcció i va crear el Decret de creació dels arxius històrics de protocols. L’any 1944 es va constituir definitivament l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, per ingressar els protocols de diversos districtes notarials tarragonins, als quals es va afegir la documentació procedent de l’Arxiu Històric Municipal de Tarragona fins a l’any 1799.
 
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Lleida. A més a més, tal com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, l’AHT forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Tarragonès.
 
L’arxiu custodia actualment 183 fons documentals, incloent-hi les col·leccions. Procedeixen, en una gran part, de l’administració perifèrica de l’Estat. En sobresurten els fons del Govern Civil —amb la important sèrie d’associacions de tots els municipis tarragonins (1849-1982)—; la Delegació Provincial d’Hisenda, d’un volum considerable; la Gerència Territorial del Cadastre, amb una interessant col·lecció de 4.769 plànols parcel·laris de rústica, o catastrones de 130 municipis dels anys 1927-1960.
 
La capacitat de l’AHT és de 5.400 m lineals de prestatgeria distribuïts en set plantes de dipòsit documental, als quals cal sumar 1.900 m lineals del dipòsit auxiliar.

L’Arxiu Històric de Lleida (AHL) es va crear per ordre ministerial del 26 de febrer del 1952. La seva primera seu fou l’històric edifici del Roser, antic convent dominicà del segle xvii. L’any 2005 se’n va inaugurar la seu actual, situada a l’illa de la Maternitat, juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
 
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest arxiu, juntament amb la dels històrics provincials de Girona i Tarragona. A més a més, tal com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, l’AHL forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Segrià.
 
Actualment custodia documents dels segles xiii al xix. El seu nucli documental inicial el va constituir el fons notarial del districte de Lleida, així com la documentació històrica de la Delegació Provincial d’Hisenda, entre d’altres.
 
Destaquem especialment el fons documental de la Intendència de Lleida, que conté els documents relatius al cadastre establert per José Patiño després de l’ocupació de Catalunya al segle xviii; el fons documental del Govern Civil, especialment la sèrie de documents d’ordre públic generats en la postguerra immediata; els fons documentals d’organismes franquistes; la sèrie documental que inclou els expedients del Tribunal Provincial de Responsabilitats Polítiques; el fons patrimonial de la família Jover de Tàrrega (1525-1848), i la col·lecció de manuscrits i documents solts (1348-1848), entre d’altres.

La creació de l’Archiu Generau d’Aran (AGA) es va consensuar mitjançant un conveni subscrit el 7 de setembre del 1995 entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les instal·lacions van ser inaugurades el 7 de novembre del 1998 per part del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat de Catalunya.
 
La seu de l’Arxiu és Çò d’Ademà, antiga casa senyorial, més coneguda com a Casa deth Senhor d’Arròs, edifici que va ser construït cap a l’any 1820 per Francisco Ademà Subirà. La casa també és la seu institucional del Conselh Generau d’Aran.
 
L’AGA ingressa ordinàriament la documentació del Conselh Generau d’Aran, així com d’altres institucions públiques del territori. També, mitjançant conveni, d’institucions privades o bé de persones físiques o jurídiques que vulguin cedir en dipòsit o donar els seus fons d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i gestió de documents.
 
Com a fons rellevants destaquem la documentació històrica de la màxima institució aranesa i el gran volum de fons patrimonials procedents de diverses cases pairals araneses. La biblioteca auxiliar compta amb llibres de temàtica comarcal i ciències socials en general.