Grups | Page 3 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Grups

Territori de creació: les arrels catalanes de Picasso

Reserva prèvia necessària

Cerca més activitats

Teixint xarxes. Itinerari i visita per la Barcelona de Picasso

Reserva prèvia necessària

Cerca més activitats
T
L’antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa, un dels col·legis més antics del país, acull des del 2024 el Museu del Barroc de Catalunya. L’equipament, ideat per a ser el referent nacional d'aquest període artístic, acull les obres més representatives del barroc català, amb un total de 182 peces, 12 recursos audiovisuals i 5 recursos sonors.  
 
El museu fa valdre el patrimoni barroc del nostre país i n’afavoreix el coneixement i la divulgació, aportant una lectura i interpretació que vincula la societat i el pensament del present. A mesura que es recorre l’exposició, els àmbits d’interpretació mostren la complexitat del període barroc i construeixen narratives que conviden els visitants a connectar amb les obres.  
 
La col·lecció està formada per obres de tallers manresans i autors de gran rellevància com els Grau o els Sunyer i pintors destacats com Francesc Pla o Antoni Viladomat. Tots ells configuren una continuïtat cronològica i un relat narratiu que mostra l’evolució artística de Catalunya des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII
 
L’exposició es forma a partir dels fons del Museu de Manresa, de l’aportació del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat de Catalunya, així com de l’aportació de diversos museus del país. 
T
El Renaixement és un dels períodes més fascinants de la història de la humanitat, una època marcada per la rellevància de l’art i la cultura, però també per grans descobriments, avenços científics i personalitats singulars. Durant el segle XVI, Molins de Rei va tenir un paper rellevant en aquest període gràcies a la família Requesens, el seu palau i la seva estreta relació amb Carles V i Felip II.  
 
El Museu del Renaixement va obrir les portes el 2024 sent el primer museu monogràfic dedicat a explicar l’art i la història d’aquesta època. Té per objectiu explicar la rellevància de Molins de Rei durant el segle XVI, acostar a la ciutadania el llegat d’aquest patrimoni cultural i explicar l’art i la vida quotidiana del Renaixement a través dels objectes i les obres d’art.  
 
El relat s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cada una de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les característiques principals de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI. 
 
L’edifici on es troba és l’emblemàtic Palau de Requesens, construït per una de les nissagues més importants de Catalunya al segle XV. El Palau era un punt de parada habitual en els viatges de diversos monarques, des dels Reis Catòlics fins a l’emperador Carles V. L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949.  
 
El museu exposa peces de la col·lecció municipal, així com altres obres cedides per institucions museístiques, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu Frederic Marès i el Museo Nacional del Prado, entre altres. 

Itinerari i visita per la Barcelona de Picasso

Reserva prèvia necessària

Cerca més activitats

Documentum. Mostra de documents curiosos i singulars


Cerca més activitats
T
Amb el conveni subscrit entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cervera, el 20 de gener del 1982 es creava l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera, integrat a la Xarxa d’Arxius Històrics. El febrer del 1988 es va inaugurar la seu actual a l’edifici de la Universitat de Cervera, i el 1995 va passar a denominar-se Arxiu Comarcal de la Segarra. El Consell Comarcal hi exerceix competències de gestió.

Entre els seus fons destaquen el de l’Ajuntament de Cervera i el del Districte Notarial. Del primer, cal fer esment del conjunt de pergamins des del 1072; el Llibre de privilegis de Cervera (BCIN); l’Acta de la Cort General de 1359 (BCIN); el Llibre verd del racional (1448-1637); les sèries de “Consells” (iniciada el 1332), amb Clavaria, Manifest, Cadastre, L’obra dels murs, Veïnatge ... Del fons notarial (1325-1917), és important remarcar el gran nombre de protocols conservats, amb tres llibres d’ordinacions i deliberacions de l’antic Col·legi de Notaris de Cervera (1366-1684). D’entre la col·lecció de manuscrits, cal mencionar els llibres del Misteri de la Passió (segle XVI).
T
L’origen de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona (AHT) se situa en temps de la Segona República, amb l’aparició del Decret de creació dels arxius històrics provincials, el 12 de novembre del 1931. El projecte del Govern republicà recollia que els centres previstos haurien d’acollir tan sols la documentació històrica notarial. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil, l’any 1936, va aturar la iniciativa. El 21 de gener del 1939, el nou règim va tornar a legislar en aquesta direcció i va crear el Decret de creació dels arxius històrics de protocols. L’any 1944 es va constituir definitivament l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, per ingressar els protocols de diversos districtes notarials tarragonins, als quals es va afegir la documentació procedent de l’Arxiu Històric Municipal de Tarragona fins a l’any 1799.
 
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Lleida. A més a més, tal com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, l’AHT forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Tarragonès.
 
L’arxiu custodia actualment 183 fons documentals, incloent-hi les col·leccions. Procedeixen, en una gran part, de l’administració perifèrica de l’Estat. En sobresurten els fons del Govern Civil —amb la important sèrie d’associacions de tots els municipis tarragonins (1849-1982)—; la Delegació Provincial d’Hisenda, d’un volum considerable; la Gerència Territorial del Cadastre, amb una interessant col·lecció de 4.769 plànols parcel·laris de rústica, o catastrones de 130 municipis dels anys 1927-1960.
 
La capacitat de l’AHT és de 5.400 m lineals de prestatgeria distribuïts en set plantes de dipòsit documental, als quals cal sumar 1.900 m lineals del dipòsit auxiliar.

T
L’Arxiu Històric de Lleida (AHL) es va crear per ordre ministerial del 26 de febrer del 1952. La seva primera seu fou l’històric edifici del Roser, antic convent dominicà del segle xvii. L’any 2005 se’n va inaugurar la seu actual, situada a l’illa de la Maternitat, juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
 
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest arxiu, juntament amb la dels històrics provincials de Girona i Tarragona. A més a més, tal com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, l’AHL forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Segrià.
 
Actualment custodia documents dels segles xiii al xix. El seu nucli documental inicial el va constituir el fons notarial del districte de Lleida, així com la documentació històrica de la Delegació Provincial d’Hisenda, entre d’altres.
 
Destaquem especialment el fons documental de la Intendència de Lleida, que conté els documents relatius al cadastre establert per José Patiño després de l’ocupació de Catalunya al segle xviii; el fons documental del Govern Civil, especialment la sèrie de documents d’ordre públic generats en la postguerra immediata; els fons documentals d’organismes franquistes; la sèrie documental que inclou els expedients del Tribunal Provincial de Responsabilitats Polítiques; el fons patrimonial de la família Jover de Tàrrega (1525-1848), i la col·lecció de manuscrits i documents solts (1348-1848), entre d’altres.

T
La creació de l’Archiu Generau d’Aran (AGA) es va consensuar mitjançant un conveni subscrit el 7 de setembre del 1995 entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les instal·lacions van ser inaugurades el 7 de novembre del 1998 per part del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat de Catalunya.
 
La seu de l’Arxiu és Çò d’Ademà, antiga casa senyorial, més coneguda com a Casa deth Senhor d’Arròs, edifici que va ser construït cap a l’any 1820 per Francisco Ademà Subirà. La casa també és la seu institucional del Conselh Generau d’Aran.
 
L’AGA ingressa ordinàriament la documentació del Conselh Generau d’Aran, així com d’altres institucions públiques del territori. També, mitjançant conveni, d’institucions privades o bé de persones físiques o jurídiques que vulguin cedir en dipòsit o donar els seus fons d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i gestió de documents.
 
Com a fons rellevants destaquem la documentació històrica de la màxima institució aranesa i el gran volum de fons patrimonials procedents de diverses cases pairals araneses. La biblioteca auxiliar compta amb llibres de temàtica comarcal i ciències socials en general.