L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), que forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat, va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. El conveni de creació s’havia signat el 31 de gener del 1984. Actualment, custodia més de 1.000 m lineals de documentació i, cronològicament, abraça des del segle xiii fins als nostres dies.
Dels fons documentals que l’integren en destaquen l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; al seu costat, cal afegir-hi, per la seva especial importància, el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon (1910-1955), així com un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval, etc. El 2010, l’ACS va fer 15 anys; en aquest temps, ha reunit més de 160 fons documentals i col·leccions, i ha consolidat un fort lligam amb la societat solsonina.
L’arxiu està molt relacionat amb el territori i, ja des del seu naixement, va tenir una gran vocació territorial. Aquesta realitat es fa palesa en molts fets; per exemple, més del 89 % dels fons documentals de l’Administració local són a l’Arxiu Comarcal. Les seves dependències ocupen una part de l’antic hospital d’en Llobera, edifici destacat del gòtic civil català.
L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) es va crear el 16 de juny del 1982, i va ser inaugurat oficialment el 29 d’abril del 1983.
La primera seu de l’arxiu es trobava als baixos de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, situat al carrer de l’Ave Maria de Santa Coloma de Farners. L’hivern del 2005, l’Arxiu Comarcal es va traslladar provisionalment al carrer de Francesc Camprodon, on va romandre fins al març del 2015. El dia 21 de març d’aquest any es va inaugurar el nou edifici, situat al carrer de Sant Dalmau, dins el nucli antic de Santa Coloma de Farners.
L’ACSE té dipositats 2.100 m lineals de documentació del segle XIII fins al XXI. Destaquen els fons municipals de Breda, Massanes, Osor, Santa Coloma de Farners, Sant Miquel de Cladells i Vidreres; el fons notarial del districte de Santa Coloma; fons de diversa naturalesa (Prat, Rovirola, Masoller, Vinyes, Trias, Termes Orion, Escola de Capacitació Agrària i Forestal, etc.), i el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals. També és destacable la col·lecció d’impresos (més de 8.300 d’entre el 1829 i el 2015), així com els fons fotogràfics de Francesc Xavier Aulí i de la família Oller (segles XIX-XX). L’arxiu també disposa d’una biblioteca especialitzada en temàtica comarcal (5.000 llibres registrats) i d’una hemeroteca auxiliar (segles XIX-XX).
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, inaugurat l’11 de setembre del 1983, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals, està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i està gestionat conjuntament per l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès és la principal institució arxivística de l’Alt Penedès, encarregada d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. Vilafranca, pel caràcter d’antiga capital de vegueria i corregiment, també conserva documentació que afecta les comarques que constitueixen el Penedès històric.
Per la seva condició d’arxiu històric, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès recupera tota la documentació que està en mans de particulars o d’administracions públiques i que té una rellevància especial per al coneixement de la nostra història col·lectiva. També funciona com a Arxiu Administratiu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i gestiona la documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, serveis, organismes i empreses d’aquestes administracions.
En aquest sentit, l’arxiu és una institució al servei de l’Administració, dels investigadors i dels ciutadans. Els fons documentals, públics i privats, abracen continguts molt diversos i poden incloure qualsevol tipus de documents (textuals, gràfics o audiovisuals) i presentar-se sobre qualsevol mena de suport, des del pergamí o el paper fins al format electrònic. Els fons més rellevants són els municipals de Vilafranca (1845-2002), els notarials (1343-1986), els de l’administració reial i senyorial (1354-1835), i els judicials (1835-1998), a més dels fons fotogràfics de diverses institucions i particulars, i dels fons audiovisuals d’imatge i so.
El 1978 es crea l’Arxiu Històric Municipal de Valls, entès com un servei que conserva, descriu i difon els fons que s’hi dipositen. El 7 d’abril del 1983 la firma d’un conveni amb la Generalitat de Catalunya el converteix en Arxiu Històric Comarcal de Valls i, a partir del 2006, per palesar que també assumeix competències en gestió documental, canvia de nom per l’actual.
Des de la seva creació, l’arxiu ha atès més de 14.000 usuaris, i l’embrió format pels fons retornats de Barcelona el 1939 (on es van desplaçar per protegir-los de la guerra) ha crescut fins als més de 100 fons d’arreu de la comarca, que superen els 2.000 m lineals de volum.
D’entre tots destaquen el conjunt de 17 fons municipals (en especial, el de Valls); el fons notarial del districte; el de la Impremta Castells; la documentació sobre la família Veciana, que ostentà el comandament de les Esquadres de Catalunya fins al 1836 (arribada per diverses vies), i la col·lecció Mercadé, que conté el manuscrit del Llibre de les grandeses de Tarragona, de Ponç d’Icard.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) està integrat a la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, i la seva creació va ser acordada pel conveni signat el 31 de gener del 1984 entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres, el qual col·labora a mantenir-lo. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà en té delegada la gestió des de la seva creació.
La inauguració oficial va tenir lloc el dia 16 de febrer del 1991, amb l’assistència del president de la Generalitat. Està instal·lat a l’ala oest de l’antic escorxador municipal, edifici construït l’any 1907 per l’arquitecte modernista Josep Azemar.
L’ACAE té com a objectiu principal la conservació, la protecció i la difusió del patrimoni documental, tant públic com privat, de l’Alt Empordà.
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) és un edifici de nova planta que va ser construït en un solar de més de 1.000 m2 que era titularitat de l’Ajuntament de Móra d’Ebre. Exteriorment, es planteja com un únic volum en cantonada que se segrega en dues volumetries, a les quals s’accedeix per un pati interior que creen els murs pantalla i el mateix edifici.
L’Arxiu es va inaugurar el 24 d’abril del 2007. Està adscrit al Departament de Cultura i forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals. La seva gestió correspon, conjuntament, a l’Ajuntament de Móra d’Ebre i al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
La missió principal del centre és conservar i gestionar els fons de les administracions públiques, les institucions o els particulars de la Ribera d’Ebre. La gestió i conservació de la documentació es complementa amb la no menys important tasca de difondre aquest patrimoni documental i de posar-lo a l’abast dels ciutadans de la comarca.
L’ACRE gestiona 74 fons documentals, que sumen un volum aproximat de 1.052,2 m lineals. Hi destaquen els fons de l’Administració local (Ajuntament de Móra d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, Benissanet, Tivissa, Rasquera, Ginestar, Vinebre, Ascó i la Palma d’Ebre). L’Arxiu també gestiona importants fons documentals de titularitat privada.
El conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Priorat (ACPR) es va signar el 22 de setembre del 2000 i va ser inaugurat el 27 de juliol del 2005.
L’Arxiu està situat en un dels edificis que formen part del castell de la vila de Falset. La construcció del castell es va iniciar a finals del segle xii, en un petit turó situat a ponent de la població. Al mateix espai s’hi va custodiar, durant molts anys, l’arxiu patrimonial dels territoris catalans del ducat de Medinaceli.
Els fons documentals més significatius de l’arxiu són, entre d’altres: els dels ajuntaments de Falset i Capçanes; els fons microfilmats de la baronia d’Entença i el comtat de Prades; el del mas Roger de Cabacés, i el de Joan Pascó i Ardèvol, notari de Porrera i, després, de Falset, que disposa de bona part dels esborranys notarials, de finals del segle xviii fins al primer terç del segle xix, que supleixen, en part, la pèrdua de l’arxiu notarial del districte el 1936. Cal destacar el nombre elevat de fons de cooperatives agrícoles de la comarca que s’hi han dipositat; en concret, deu, i la més antiga és el Sindicat Vinícola del Baix Priorat de Marçà, creat el 1912.
L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (ACPE) està ubicat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Va entrar en funcionament l’any 2007 gràcies al conveni signat entre la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Banyoles. Fa la doble funció d’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany i d’Arxiu Municipal de Banyoles.
Té tres tipus d’espais: el destinat al públic, amb una sala de consulta i una sala polivalent; el de treball, per als arxivers, i el de custòdia de la documentació, que correspon a dos dipòsits amb capacitat per a 5.500 m lineals, un per a fons fotogràfics i un altre per a documents de gran format —pergamins i plànols.
Custodia una rica varietat de patrimoni documental que ens il·lustra sobre la societat, l’economia i la història de la comarca. Destaquem el fons de l’Ajuntament de Banyoles (1244-2017); el de l’empresa José Gimferrer SA, fabricant de saques de jute (1914-1989); el del mas de Can Mariscot de Camós (1214-1941), i la col·lecció de fotografies de Lluís Martí (1880-2012). Capítol a part mereix el fons de Carles Fontserè (1910-2016), cartellista, fotògraf, il·lustrador, escenògraf i escriptor. Reconegut cartellista durant la Guerra Civil, Fontserè va haver d’exiliar-se primer a París i després a Nova York, però va acabar tornant a Catalunya, concretament a Porqueres, on va viure els darrers 34 anys de la seva vida.
L'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS) fou creat pel conveni signat per l'Ajuntament de Sort, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Departament de Cultura de la Generalitat el 27 de juliol de 1992 i fou inaugurat el 28 d'abril de 1995 per l'Honorable Conseller de Cultura, Joan Guitart i Agell. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, està adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i és gestionat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
L'ACPS custodia els fons de la majoria dels ajuntaments de la comarca, el fons del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, el fons del districte notarial, de la Comptadoria d’Hipoteques, diversos fons patrimonials i personals i disposa d’una còpia en microfilm dels fons Pallars, Vilamur i Catalunya General del Archivo Ducal de Medinaceli.
L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (ACPJ) va ser inaugurat el dia 12 de febrer del 2009. Té la seu en un singular edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Joan Arnalot i Elena Belart, i està situat al solar de l’antiga Casa Sullà, d’una nissaga nobiliària trempolina que es remunta al segle xv, dins del nucli antic de Tremp. L’edifici acull també la seu del Consell Comarcal del Pallars Jussà.
El 23 de desembre del 2009 es va signar el conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament de Tremp per a la gestió de l’ACPJ. Aquest conveni i la legislació d’arxius vigent faciliten la incorporació del fons de l’arxiu municipal de Tremp i els fons que custodiava, com el notarial del districte de Tremp, el judicial, els fons dels municipis agregats a Tremp, etc., a la nova seu de l’ACPJ.
Aquest arxiu custodia documentació pública i privada de la comarca del Pallars Jussà d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i gestió de documents. També compta amb una important hemeroteca de publicacions de la comarca i amb una biblioteca auxiliar de temàtica històrica i d’arxivística.
