Grups | Page 6 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Grups

T
L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), única institució cultural d’abast comarcal del Maresme, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme, i es troba ubicat en l’edifici conegut com can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.
 
El 31 de gener de 1984 es va signar un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró que va permetre la creació de l’ACM. El 2 de maig de 1996 es va posar en marxa l’Arxiu, que es va inaugurar el 20 de desembre de 1997.
 
L’Arxiu comparteix l’edifici i aspectes organitzatius amb l’Arxiu Municipal de Mataró, una sala d’exposicions municipal, essent la superfície de l’equipament cultural de can Palauet de 1015 m2, distribuïts en tres plantes. Projectar aquest Arxiu en l’edifici que havia estat de la família Palau de Mataró, ha permès conservar parcialment una edificació exemple de casal urbà familiar, vinculat a l’agricultura.
 
La principal missió de l'ACM és vetllar per la conservació del patrimoni documental de la comarca. Conserva documentació des del s. XII  fins al segle XXI produïts per diferents ens públics (notarial, judicial, de l’administració local, de l’administració autonòmica...) i de privats (familiars, d’empreses, associacions, entitats i corporacions i personals).
 
Entre la documentació custodiada destaquem l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987), l’Arxiu Municipal de Mataró (1454/2010) i el fons de la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862), així com  els fons de les cambres agràries. Val també destacar les col·leccions de la hemeroteca local i comarcal, de cartells, de pergamins i de patents de sanitat. 
 
L’Arxiu Comarcal vetlla per la conservació i la seguretat dels fons que rep i en garanteix l’accés i la consulta. Programa activitats de difusió per diferents públics  i participa en col·laboracions científiques. Tanmateix l’ACM és una eina al servei dels Ajuntaments i ens locals als quals els assessora en matèria de gestió documentals (documentació analògica i electrònica), accés a la informació i transparència administrativa.
T
L’Arxiu Comarcal del Garraf (ACGAF), ubicat a l’antic Castell de la Geltrú, fou creat a partir del conveni signat el 22 d’octubre de 1997 entre la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Garraf i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, les seves instal·lacions es varen inaugurar el 9 de desembre de 1997.
 
L’Arxiu Comarcal del Garraf té com a principal objectiu vetllar per la preservació, tractament arxivístic i difusió del patrimoni documental, públic i privat, de la comarca del Garraf, d’acord amb el que estableix la llei 10/2001, d’arxius i documents.
 
El nucli fonamental dels fons que conserva l’Arxiu Comarcal del Garraf el constitueix el fons de documentació municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1414-2009), el fons del districte notarial (1560-1981) i els fons judicials (1870-1998); a més, dels cada cop més importants, arxius personals i d’associacions i d’una presència destacada de fons fotogràfics, tots ells ingressats mitjançant convenis de donació o de cessió en dipòsit. Igualment, l'Arxiu disposa d'hemeroteca i biblioteca auxiliar d’àmbit comarcal com a complement per als treballs de recerca històrica.
 
El 12 de març de 2010 fou inaugurada la Secció de Documents Contemporanis en un nou edifici que afegeix més de 7.000 metres lineals de prestatgeria a la seu principal de l’arxiu al castell de la Geltrú.
T
L’Arxiu Comarcal del Baix Penedès fou creat arran de conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament del Vendrell el 26 d’abril de 1983. A tal fi es va construir un edifici de nova planta en el solar del pavelló mossèn Ramon Companys (1961) de l’antic Hospital de Sant Salvador del Vendrell (1880). L'Arxiu Comarcal fou inaugurat el 20 d’abril de 1995.
 
L’ACBP custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Penedès, d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents, que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.
 
Entre aquesta documentació destaquen, per la seva importància,  els fons municipals de la majoria de pobles de la comarca, el fons notarial del districte del Vendrell, el de la Duana Marítima del Vendrell, els fons patrimonials de les famílies Carbonell, Marrugat de l’Arboç,  Solà i Folch-Guimerà,  els fons personals del poeta Joan Ramon i Soler i els dels germans Ramon i Vidales, l'historiador i l'escriptor Manuel Bofarull Terrades, el músic Benvingut Socias Mercadé, els fons de l’empresa Industrias Miret, SA, la Cooperativa Agrícola del Vendrell i l’Alcoholera Rovira, l’Associació Sotavent, l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell, la colla castellera Nens del Vendrell, el fons de la Biblioteca Popular del Vendrell i els fons dels fotògrafs Feliu Olivé Nin, Antoni Ollé Pinell, Jaume Domingo Mulet, Antoni Capella, Antoni Bassó Ubach i Julià Suau Figueras.
 
Com a fons singulars destaquen les col·leccions de pergamins de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès (1285-1601) i del fons patrimonial de la família Solà  (1377-1662). L’Arxiu custodia quatre capbreus: el de Calafell (1565), dos de Bonastre (1562 i 1694) i un del Vendrell (1693-1694). També compta amb una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.
T
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL) pertany a la Xarxa d'Arxius Comarcals. Es va crear el 23 d'abril de l’any 1983 per mitjà d’un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Actualment, el Consell Comarcal del Baix Llobregat també participa en la gestió d'aquest servei.
 
La institució desenvolupa funcions d'arxiu de l’Administració, d’institucions i de particulars del Baix Llobregat i d'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat. La seu actual es va inaugurar el 28 de març del 2015.     
 
L'Arxiu conserva una gran varietat i multiplicitat de fons i col·leccions referits al conjunt de la comarca del Baix Llobregat, amb 124 fons i més de 3.000 metres lineals de documentació. 
T
L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà fou un dels primers arxius comarcals de les comarques gironines.
 
El conveni de creació es va signar el 15 de juny de 1982 i la primera seu fou inaugurada el 12 de març de 1984. Des d’aleshores fins a finals de l’any 2011, l’arxiu ha ocupat una part del castell medieval de la capital baix empordanesa, concretament, l’ala sud que fou afegida al recinte original en el segle XVI.
 
L’edifici actual ha estat inaugurat el 9 de juny de 2012, data de la signatura del conveni amb l’Ajuntament del Baix Empordà i el Consell Comarcal del Baix Empordà, que participa en la gestió de l’equipament des de l’any 1991. El responsable de l’obra ha estat l’arquitecte Jordi Casadevall i Dalmau que també va dirigir les obres de restauració i adequació de la primera seu.
 
L'Arxiu Comarcal del Baix Empordà conserva el fons municipal de l’Ajuntament de la Bisbal que fou l’origen de la seva creació, els de l’administració autonòmica a la comarca, i els d’altres administracions públiques, institucions públiques i privades i particulars de la comarca.
T
Passejar-se pel pompós interior original d’una mansió modernista només és possible en comptats edificis. Un dels més ben conservats és la Casa Navàs de Reus.

Flanquejant la plaça del Mercadal des d’un xamfrà, la casa botiga de la família Navàs-Blasco és una de les obres més luxoses projectades per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La façana de l'edifici es manté majestuosa tot i haver quedat malmesa durant els bombardejos de la Guerra Civil. El veritable tresor, però, es troba a les estances interiors que meravellaran els amants del Modernisme. La millor mostra d’artesanies es troba a cada racó de la casa: vitralls de colors, pintures murals, ceràmiques amb motius florals, tapisseria de seda i mobiliari elaborat pels ebenistes més reconeguts del moment.
 
La sumptuositat de l’espai ja dona una idea sobre la capacitat econòmica dels seus propietaris, importants comerciants de teixits, així com de la rellevància de Reus com a segona capital catalana.
T
Si hi ha un espai que evoqui com devia ser l’estil de vida de les elits romanes, aquest és la Vil·la dels Munts.

La luxosa residència d’un dels funcionaris més importants de Tàrraco corona un turó vora la platja d’Altafulla des del segle II d.C. En aquesta ubicació idíl·lica s’hi despleguen les restes d’un conjunt de grans dimensions: les termes, la zona residencial, els edificis per a les feines agrícoles i, fins i tot, els vestigis d’un mitreu per a rituals de culte.
 
L’esplendor de moltes de les escultures trobades al jaciment es pot admirar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Les pintures i mosaics es conserven in situ i poden descobrir-se tot passejant per la vil·la.
 
A més de ser una les vil·les aristocràtiques més ben conservades de la Hispània romana, Els Munts està envoltada d’altres jaciments que constitueixen el conjunt arqueològic de Tàrraco, inclòs en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 2000.
T
L’edifici de les Drassanes Reials, on es van construir moltes de les embarcacions que van sortir a la mar durant l’època Medieval i Moderna, acull ara el Museu Marítim de Barcelona (MMB). No hi ha, per tant, un lloc millor per explorar i conèixer la cultura i la història marítimes a Catalunya.

Les grans naus gòtiques alberguen les embarcacions de la col·lecció permanent del museu, com la Galera Reial, la barca República o el llaüt Jean et Marie, fent un repàs a la construcció naval entre els segles XIII i XVIII. Altres peces destacades de la col·lecció son els diversos mascarons de proa que conserva el museu i instrumental marí com octants i sextants, sonars mecànics, compassos i astrolabis nàutics, entre altres.

Les Drassanes Reials de Barcelona restaurades van obrir les portes el 16 de febrer de 2013, un cop acabada la rehabilitació d’aquest conjunt patrimonial extraordinari. La reforma també incloïa el Museu, que ara mostra elements que faciliten el diàleg interactiu, l'experiència vivencial i el coneixement transversal de la cultura i la història marítima a partir de múltiples disciplines. 
T
Tres elements físics han marcat el desenvolupament de Santa Coloma de Gramenet: la muntanya (Puig Castellar), el riu (Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).

Aquests tres conceptes articulen el discurs del Museu Torre Balldovina, un museu local pluridisciplinari inaugurat el 1987, que vetlla pel patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat del Barcelonès. Començant per l’edifici que ocupa, una torre de defensa del segle XI, que ha tingut diferents usos al llarg de la història: edifici agrícola al segle XIV, gran casal al segle XVIII i, finalment, residència d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra.

Una part important de l’exposició permanent es remunta als orígens de la ciutat, vinculats al jaciment ibèric del Puig Castellar. Imperdible és la Sala dels tresors, on hi ha exposades les peces ibèriques més significatives trobades durant les excavacions. Algunes són realment valuoses com un capfoguer de ferro forjat de tipus zoomorf o una làmina de plom amb una inscripció.

Durant el recorregut es pot conèixer com vivien els laietans que es van instal·lar en aquesta zona: economia, tecnologia, societat, escriptura, creences... I fins i tot es pot veure la reconstrucció d’una casa ibèrica.

Del fons d’història medieval i moderna destaca la col·lecció de monedes i ceràmica procedents del Molí d’en Ribé i del Mas Fonollar. Diversos objectes de diferents oficis procedents d’antics establiments de Santa Coloma serveixen per explicar part de la història contemporània de la ciutat.
T
Com se sent un jugador del Barça a punt de sortir a la gespa? Els amants del futbol ho poden experimentar en pròpia pell en aquest museu. Actualment és un dels més visitats de Catalunya, amb una mitjana anual de més d’1.200.000 persones.

La idea de fer un Museu del Barça va néixer amb Joan Gamper, el fundador del club. Finalment es va inaugurar l’any 1984. Des de llavors s’hi poden veure els trofeus aconseguits per totes les seccions esportives del club català al llarg de la seva història i tot tipus d'objectes relacionats amb l'equip, els jugadors o els seguidors.

També compta amb un fons d’art de temàtica esportiva, amb obres de Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies o Josep Maria Subirachs. A més, custodia la Col·lecció Futbolart, propietat de Pablo Ornaque, considerada una de les millors col·leccions privades del món sobre el futbol.

A partir de l’any 2010, va néixer el projecte Camp Nou Experience, un recorregut que converteix el visitant en protagonista a través de tecnologies immersives (video walls, taules tàctils, àudios, recreacions, etc). A més del museu es visita l’Estadi, l’Espai Messi i la Zona Multimèdia. Durant la visita, es pot recórrer el túnel de vestidors i transportar-se a una gran final o fotografiar a la sala de premsa una rèplica de la Copa d’Europa.