Grups

Si hi ha un espai que evoqui com devia ser l’estil de vida de les elits romanes, aquest és la Vil·la dels Munts.

L’edifici de les Drassanes Reials, on es van construir moltes de les embarcacions que van sortir a la mar durant l’època Medieval i Moderna, acull ara el Museu Marítim de Barcelona (MMB). No hi ha, per tant, un lloc millor per explorar i conèixer la cultura i la història marítimes a Catalunya.

Les grans naus gòtiques alberguen les embarcacions de la col·lecció permanent del museu, com la Galera Reial, la barca República o el llaüt Jean et Marie, fent un repàs a la construcció naval entre els segles XIII i XVIII. Altres peces destacades de la col·lecció son els diversos mascarons de proa que conserva el museu i instrumental marí com octants i sextants, sonars mecànics, compassos i astrolabis nàutics, entre altres.

Les Drassanes Reials de Barcelona restaurades van obrir les portes el 16 de febrer de 2013, un cop acabada la rehabilitació d’aquest conjunt patrimonial extraordinari. La reforma també incloïa el Museu, que ara mostra elements que faciliten el diàleg interactiu, l'experiència vivencial i el coneixement transversal de la cultura i la història marítima a partir de múltiples disciplines. 

Tres elements físics han marcat el desenvolupament de Santa Coloma de Gramenet: la muntanya (Puig Castellar), el riu (Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).

Aquests tres conceptes articulen el discurs del Museu Torre Balldovina, un museu local pluridisciplinari inaugurat el 1987, que vetlla pel patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat del Barcelonès. Començant per l’edifici que ocupa, una torre de defensa del segle XI, que ha tingut diferents usos al llarg de la història: edifici agrícola al segle XIV, gran casal al segle XVIII i, finalment, residència d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra.

Una part important de l’exposició permanent es remunta als orígens de la ciutat, vinculats al jaciment ibèric del Puig Castellar. Imperdible és la Sala dels tresors, on hi ha exposades les peces ibèriques més significatives trobades durant les excavacions. Algunes són realment valuoses com un capfoguer de ferro forjat de tipus zoomorf o una làmina de plom amb una inscripció.

Durant el recorregut es pot conèixer com vivien els laietans que es van instal·lar en aquesta zona: economia, tecnologia, societat, escriptura, creences... I fins i tot es pot veure la reconstrucció d’una casa ibèrica.

Del fons d’història medieval i moderna destaca la col·lecció de monedes i ceràmica procedents del Molí d’en Ribé i del Mas Fonollar. Diversos objectes de diferents oficis procedents d’antics establiments de Santa Coloma serveixen per explicar part de la història contemporània de la ciutat.

Com se sent un jugador del Barça a punt de sortir a la gespa? Els amants del futbol ho poden experimentar en pròpia pell en aquest museu. Actualment és un dels més visitats de Catalunya, amb una mitjana anual de més d’1.200.000 persones.

La idea de fer un Museu del Barça va néixer amb Joan Gamper, el fundador del club. Finalment es va inaugurar l’any 1984. Des de llavors s’hi poden veure els trofeus aconseguits per totes les seccions esportives del club català al llarg de la seva història i tot tipus d'objectes relacionats amb l'equip, els jugadors o els seguidors.

També compta amb un fons d’art de temàtica esportiva, amb obres de Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies o Josep Maria Subirachs. A més, custodia la Col·lecció Futbolart, propietat de Pablo Ornaque, considerada una de les millors col·leccions privades del món sobre el futbol.

A partir de l’any 2010, va néixer el projecte Camp Nou Experience, un recorregut que converteix el visitant en protagonista a través de tecnologies immersives (video walls, taules tàctils, àudios, recreacions, etc). A més del museu es visita l’Estadi, l’Espai Messi i la Zona Multimèdia. Durant la visita, es pot recórrer el túnel de vestidors i transportar-se a una gran final o fotografiar a la sala de premsa una rèplica de la Copa d’Europa.

Què va significar viure a cavall de la Marca Superior de l’Al-Àndalus i els comtats catalans? El Museu de la Noguera explica com va marcar socialment, ideològicament i culturalment la comarca, i molt especialment la ciutat de Balaguer, que conserva un dels conjunts de patrimoni andalusí més importants de Catalunya i un dels referents de la península.  

A partir dels materials arqueològics exposats, es mostra el caràcter propi de la cultura del món andalusí, diferenciada del món feudal representat pel comtat d’Urgell. I és que al 1105 el comte d’Urgell conquereix Balaguer i això va suposar un punt d’inflexió per a la ciutat.

De tot el fons, destaquen les restes provinents del jaciment d'època andalusina de Pla d’Almatà. Permeten construir un relat de com era la vida a la medina de Balaguer des dels seus orígens al segle VIII, quan era un campament militar, fins que es va convertir en una pròspera ciutat on hi convivien musulmans, cristians i jueus. Es poden veure ceràmiques, una safa o fins i tot instruments quirúrgics o cosmètics d’aquesta època.

El museu també dedica un espai al hisn (castell) de Balaguer que representa el centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Es mostren les guixeries que decoraven el palau taifa (segle XI), un dels pocs conjunts d’arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica. Es recullen també alguns elements decoratius i domèstics de l’època en què el hisn en converteix en el palau dels comtes d’Urgell. 

El Museu de Terrassa explica l’evolució del territori i l’ocupació humana de Terrassa i la seva comarca, des dels orígens fins als nostres dies, a través d’un fons de més de 26.000 objectes. Una de les seves peculiaritats és que no es troba tot concentrat en un únic edifici. Per conèixer les col·leccions d’art, arqueologia i arts decoratives cal visitar sis espais històrics de la ciutat.

Primera parada: l’edifici medieval del Castell Cartoixa de Vallparadís, convertit en museu el 1959, que acull l’exposició permanent del Museu de Terrassa. Aquesta comença explicant el medi natural, la prehistòria i el món antic. S’hi pot veure un braçalet de glicimeris del neolític final (Cova del Frare), un signaculum romà (Can Colomer) o una reconstrucció d’un enterrament en tegulae. Precisament així és com van trobar a Ca n’Anglada el sarcòfag de plom dels segles II-IV que també forma part de l’exposició.

A continuació es pot descobrir la Terrassa medieval amb alguns objectes originals com la talla de la marededéu romànica de Sant Cugat.  A l’última sala s’explica sobretot com era la vida rural i la Revolució Industrial a la ciutat contemporània. Fins i tot es pot entrar a una casa de la postguerra!

Les extensions del Museu de Terrassa portaran el visitant a la Torre del Palau i Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa (segle XII), el Claustre del convent de Sant Francesc (segle XVII), la Casa Alegre de Sagrera (segle XIX, però reconvertida en un habitatge burgès durant l’època modernista) i també a la Seu d’Ègara, l’element patrimonial més excepcional de Terrassa.

Joan Vila Cinca, Pere Quart, Josep Renom... Sabadell a principis del segle XX bullia des del punt de vista artístic i cultural i es van començar a organitzar les primeres col·leccions de belles arts i d'arqueologia a la ciutat. D’aquí va néixer la necessitat de crear un museu local. L’any 1931 obria les seves portes el Museu de la Ciutat i, a partir del 1970, es constituïa definitivament el Museu d’Història de Sabadell, parada obligatòria per conèixer els orígens de la plana vallesana.

El museu està situat a la casa fàbrica de l’industrial Antoni Casanovas, erigida el 1859. És un museu pluridisciplinari, que aplega col·leccions d'arqueologia, història i etnologia locals.

A l’exposició permanent, el visitant pot descobrir com vivien les primeres comunitats prehistòriques de la zona, a través de materials de fa entre 6.500 i 2.600 anys com el collaret de variscita que formava part de l’aixovar funerari d’una sepultura neolítica (trobat al jaciment de Bòbila Padró - Can Tiana). Fins i tot, es pot entrar a la reconstrucció d’una cabana prehistòrica!

El recorregut continua mostrant la petjada que els ibers i els romans van deixar a la comarca (no et perdis el mosaic dels segles II-III dC, amb la imatge del déu Neptú, procedent de la vil·la romana de la Salut). Finalment l’atenció se centra amb les col·leccions relacionades amb la manufactura de la llana i la indústria tèxtil, que van convertir Sabadell en una gran ciutat industrial.

El museu disposa també de 13 espais en el territori de diversos períodes que completen el relat i l’experiència històrica de la ciutat.

Aquest museu és el millor homenatge de la ciutat de Reus a un dels seus fills més il·lustres: el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975). Durant la seva vida va reunir una extensa col·lecció paleontològica i arqueològica que representa un testimoni únic de les primeres cultures que van habitar la comarca del Baix Camp i territoris veïns.

El museu es va inaugurar el 1984 a l’Antic Banc d’Espanya, un edifici neoclàssic que crida l’atenció per la seva cantonada en forma de torre. Al seu interior, l’exposició permanent mostra materials que abracen des del paleolític inferior fins a l’ocupació musulmana medieval del nostre territori (segle VIII).

Tot i que l’antiga col·lecció Vilaseca és la base del fons arqueològic, també hi ha algunes peces d’altres procedències com dipòsits, donacions o excavacions més recents. Durant el recorregut es poden admirar restes fossilitzades d’animals quaternaris procedents del Barranc de la Boella (de més de 500.000 anys d’antiguitat), peces de la cova sepulcral neolítica del cau d’en Serra o una sivella de bronze trobada en un enterrament de la partida dels Antigons.

Una de les peces estrella és la representació d’una cérvola jove, gravada sobre una petita placa de llicorella (pissarra) amb un burí de sílex. És un dels exemplars més antics (uns 10.000 anys) i més bells d’art moble prehistòric trobats al nostre país.

Què ha passat a Mataró des de l’època de la flamant Iluro? Això és el que explica el Museu de Mataró a través de les seves seus. El seu objectiu és salvaguardar i difondre el patrimoni arqueològic, natural i moble vinculat a la capital del Maresme.

La seu central és a Can Serra, l’antiga casa pairal de Jeroni Serra Arnau, bastida el 1565 i d’estil renaixentista. Al seu interior es pot veure una exposició permanent que fa un recorregut des d’Iluro fins a l’actualitat, passant pels temps medievals i moderns. Val la pena aturar-se en dues peces significatives del passat romà de la ciutat: l’escultura de la Venus d’Iluro i el Retrat de Faustina Minor.

Durant el recorregut es pot veure una petita part del fons acompanyat de maquetes i audiovisuals. Les col·leccions del museu són molt diverses: materials arqueològics, espècimens naturals, objectes històrics i un fons d'art pictòric on destaquen una sèrie de gravats de Goya.

Una de les extensions del museu és el Clos Arqueològic de Torre Llauder, un jaciment amb les restes d’una vil·la romana de finals del segle I aC. Una altra de les seus es correspon a un altre dels moments d’esplendor de la ciutat. Es tracta de la nau petita de Can Marfà, un símbol del passat industrial de Mataró. Acull una exposició permanent que presenta més d’un centenar d’objectes relacionats amb la indústria del gènere de punt, una de les col·leccions més importants d’Europa en la seva especialitat.

També forma part del Museu de Mataró el centre d’art Ca l’Arenas. Neix del llegat de l’artista Jordi Arenas Clavell a la seva ciutat natal i dedica una atenció especial a l’activitat artística local. 

L’etnologia no és només un conjunt de peces. Els objectes són el punt de partida per fer que el visitant interpreti el seu entorn social. Aquesta és la principal premisa de l’actual Museu Etnològic de Barcelona, totalment renovat el 2015.

Els seus inicis daten de finals dels anys 10 del segle XX, quan un grup d’intel·lectuals pioners de l’etnografia catalana van veure la necessitat de preservar i interpretar les societats tradicionals. Finalment es van inaugurar dues institucions, les col·leccions de les quals conformarien els fons del Museu Etnològic de Barcelona: el Museu d’Indústries i Arts Populars (1942) i el Museu Etnològic i Colonial (1949). Es van recollir i exhibir objectes dels cinc continents. Actualment una part d’aquest fons es pot veure al Museu de Cultures del Món.

A partir de l’ultima remodelació, el Museu Etnològic de Barcelona centra el seu focus en l’àmbit català, però sense oblidar les relacions amb altres comunitats i cultures. L’eix principal és l'exposició permanent “Sentir el patrimoni”.

L'espai central de la sala està ocupat per sis objectes de grans dimensions -una barca, una premsa de vi, un teler, un bufador de ferrer i un armari d’herbolari- que simbolitzen sis àmbits temàtics que formen part de totes les cultures. Els envolten altres peces que mostren les particularitats i la universalitat de la cultura humana. Tot un lateral de la sala està format per un gran fris d'objectes de diferents orígens geogràfics, històrics i temàtics.

L’exposició compta amb recursos audiovisuals i continguts multimèdia i fins i tot amb un espai on el visitant pot manipular algunes peces. També es recomana visitar els dos patis interiors. En un d’ells el visitant veurà els dos gegants de la ciutat de Barcelona, la reina Violant i el rei Jaume I, realitzats per Domènech Umbert l'any 1984.