El MHC proposa aquesta visita guiada a l'alumnat d'educació secundària.
Quins van ser els primers pobladors del territori on avui vivim? Qui eren i com vivien les dones i els homes de la prehistòria i l'edat antiga?
En aquest recorregut els alumnes coneixen aspectes com els seus costums socials, l'ús que feien de la tecnologia, com eren les seves llars, quina era la seva llengua i, per sobre de tot, la influència que van exercir en les societats d'èpoques posteriors.
La tria d’un llibre de lectura és el punt d’inici d’aquest projecte anual que acaba amb la presentació pública dels booktrailers fets pels joves.
Al llarg de tres sessions a l’aula, conduïdes per un professional del món audiovisual, descobrirem com es fa un tràiler d’un llibre i n’elaborarem un basant-nos en les lectures escollides pel centre educatiu.
Activitat organitzada conjuntament amb el servei municipal de bibloteques de Girona.
La investigació històrica duta a terme amb documentació de 1501, els llibres d'estimes, va permetre situar el cementiri medieval jueu de Tàrrega al plànol.
Els llibres d'estimes són els registres de les propietats urbanes i rurals de Tàrrega; es descriuen les propietats segons el valor, es fa referència al propietari i a la seva situació -carrer i veïns-, de vegades també es cita la professió del propietari.
L'activitat gira entorn a la informació que proporcionen les estimes i les referències geogràfiques. Els alumnes partiran d'un plànol mut amb elements situats, hauran de situar les diferents propietats que citen les estimes i, d'aquesta manera, situar el cementiri.
El MUSEU DE TERRASSA proposa aquesta visita per conèixer les esbojarrades històries de l'arqueòloga Puig que tot i estar una mica tocada de l'ala us explicarà algunes de les descobertes que ha fet treballant a l'istme de Sant Pere, on avui s'aixequen les Esglésies de Sant Pere.
Aquesta activitat s'adreça a alumnat de cicle mitjà i superior de primària i cicle inicial de secundària.
El MHC proposa aquesta visita teatralitzada a l'alumnat d'educació infantil.
Els Cabòries són un grup d'historiadors despistats que de tant en tant surten de la Biblioteca per acompanyar als més menuts pel museu. "On he posat el plat per menjar? I la meva roba... on la puc guardar?" ja veieu que estan ben despistats i no saben com organitzar-se el dia! A més a més, com que viuen al museu, cada dia passegen pel passat i han descobert que tot està ben desordenat. Els ajudeu a organitzar-lo?
Habilitats que desenvolupa: A partir de la dinàmica participativa que planteja l'activitat els alumnes aprendran a identificar determinats aspectes de la vida quotidiana en el temps passat. Ajudarem a reforçar els conceptes treballats a l'aula sobre la família, les activitats diàries, la vivenda, etc. tot comparant com eren en el passat.
L’itinerari comença al Castell de la Geltrú, on s’explicarà la història de la fundació de Vilanova i la seva unió amb la Geltrú. Seguidament, travessant el carrer de la Unió i la zona del Palmerar, es visitaran els indrets més destacats de la Vilanova Antiga, com el Pont del Nin, el carrer Major, el campanar o la Plaça Pau Casals, on es trobava l’antic Ajuntament. L’activitat es complementa amb la visita al Museu Romàntic Can Papiol, on l'alumnat descobrirà com era la vida quotidiana al segle XIX.
Activitat realitzada amb ARC Gestió Cultural .
Aquesta activitat es pot realitzar durant tot el curs escolar, de dimarts a dijous de 10 a 14 h. Per a reservar les diferents activitats, cal posar-se en contacte amb el Servei Pedagògic de l’Institut de Patrimoni Cultural de Vilanova i la Geltrú a través del telèfon 93 815 42 02 o bé a través del correu electrònic spedagogic@ipac.cat.
L'itinerari s'inicia al monument als propulsors del Ferrocarril, on coneixerem la història d'un dels indians més importants de la ciutat, Francesc Gumà i Ferran, i finalitza a la Plaça de la Vila, símbol de la Vilanova del XIX. A partir dels diferents monuments, carrers i edificis, els alumnes podran conèixer les grans transformacions que van marcar Vilanova i la Geltrú i el conjunt de Catalunya al llarg del 1800: els eixamples, la indústria, el fenomen indià etc. Durant el recorregut es realitzarà una aturada especial a la façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, actualment en obres, per parar atenció al símbol cultural que va representar per a la ciutat a finals del segle XIX, a elements destacats de la façana com les escultures de Manuel de Cabanyes i Francesc Armanyà i al paper del seu fundador, Víctor Balaguer, en la Renaixença catalana.
Aquesta activitat es pot realitzar de gener a juny de 2024, de dimarts a dijous als matins. Per a reservar les diferents activitats, cal posar-se en contacte amb el Servei Pedagògic de l’Institut de Patrimoni Cultural de Vilanova i la Geltrú a través del telèfon 93 815 42 02 o bé a través del correu electrònic spedagogic@ipac.cat.
Situada a la vora d’una antiga illa a la riba dreta de l’Ebre, aquesta zona ha estat poblada des de la prehistòria gràcies a la seva situació. Reuneix les restes arqueològiques d’una vil·la romana que conserva interessants estructures i una torre medieval que és un exemple destacat de la xarxa de torres de la vall de l’Ebre
La comunitat jueva de Tàrrega l'any 1348 va patir un avalot, on segons les fonts documentals de l'època, 300 jueus van ser assassinats. L'excavació arqueològica de les Roquetes confirma aquesta matança i la seva cruesa.
A través de la legislació municipal de la dècada dels 40 del segle XIV, diferents representacions gràfiques en documents notarials i retaules i la contextualització històrica, es posa de manifest el creixent malestar vers la comunitat jueva de Tàrrega, que és percebuda com un element aliè dins una societat majoritàriament cristiana.
L'arribada de la pesta negra és el detonant per aquesta situació de crisi econòmica i tensió social, sent els altres, en el nostre cas, la comunitat jueva, el boc expiatori.
El poeta Verdaguer va escriure moltes narracions basades en rondalles populars i llegendes. La conta contes Caro Von Arend n’ha fet una selecció i ens les ofereix entre cançó i cançó tot donant forma a una manera d’entendre i viure la vida des de la perspectiva del poeta de Folgueroles.
