El vincle entre animals i humans a través de les cultures. 

Visita-taller. Activitat transversal que ens permetrà fer un viatge arreu del món per descobrir la representació dels animals en diferents cultures i els seus sentits simbòlics. Totes les societats humanes tenen formes diferents d'entendre i d'explicar la natura i el món que els envolta, i de pensar i viure els vincles entre els humans i els animals. Coneixerem societats on els animals poden ser considerats parents, altres creuen que són divinitats o poden viatjar al món dels morts: l'ocell dels Dogon de l'Àfrica, el cocodril del riu Sepik a Oceania, el bou de la religió hinduista de l'Índia a Àsia i el jaguar de l'Amèrica precolombina.

Un viatge per Àfrica.

Visita-taller. Àfrica és un continent amb una gran varietat cultural i religiosa. A través de la col·lecció del museu, coneixerem la riquesa i la diversitat de les expressions culturals de diferents comunitats africanes. Descobrirem el poble fang de Guinea Equatorial i els bronzes de l'antic regne de Benín, la religió ioruba, el cristianisme d'Etiòpia i el sentit i els rituals relacionats amb les màscares. Explorarem les creences, les relacions amb els avantpassats i els rituals de pas. Descobrirem també la història de les relacions entre Àfrica i Europa, l'impacte del tràfic d'esclaus i el colonialisme i com les peces que veiem van ser valorades pels col·leccionistes europeus. Al taller, treballarem les màscares africanes, veurem els seus significats i com s'utilitzen acompanyades de balls i músiques que formen part de rituals que poden curar, protegir, instruir, espantar o commemorar.

El Museu d'Art de Girona proposa aquesta visita-taller a l'alumnat d'educació primària.  

Què fem?

Una visita d'observació, tot parant atenció al punt de descoberta dels pigments i tècniques artístiques de que disposa el Museu d'Art. Una petita mostra de diferents substàncies naturals que els artistes havien emprat per elaborar colors abans de la seva fabricació industrial. Tot un univers de materials sorprenents, de minerals com el lapislàtzuli, fins a elements vegetals com el safrà o, fins i tot, animals, com ara un insecte anomentat cotxinilla, que ens descobriran com podem pintar sense colors.

En el taller experimentarem les possibilitats dels elements de la natura per a l'elaboració de pigments. En petits grups de treball elaborarem pigment negre amb carbó  tinta de calamar, blau anyil triturant flors, taronja amb safrà, etc., per tal de poder pintar una petita obra d'art amb els nostres propis colors.

Objectius didàctics

- Conèixer el procès d'elaboració dels pigments a partir de substàncies naturals.

- facilitar l'apropament al fet creatiu des d'un vessant interdisciplinari que inclou les àreas de visual i plàstica, coneixement del medi i llengua. 

Què fem?

Ens aproparem a les pintures rupestres i als graffitis no com a produccions artístiques en si mateixes, amb tècniques i procediments específics, sinó com a vehicles d’expressió de l’ésser humà. Reflexionarem i debatrem sobre el fet artístic, sobre el seu significat i el seu context històric i social buscant punts de connexió entre ambdues manifestacions. Què volen/volien transmetre els i les artistes? De quantes maneres podem interpretar l’art? Què ens diuen les produccions artístiques de les societats que les creen? I nosaltres, podem emprar l’art per expressar-nos? Ho descobrirem en la segona part de l’activitat quan tindrem l’oportunitat de crear la nostra pròpia composició.

Objectius:

*Entendre l’art com a mitjà d’expressió fonamental de l’esser humà al llarg de la Història.

*Reflexionar sobre el significat de les pintures del Cogul i els elements que les formen.

*Ser conscients de les diferents interpretacions que pot suscitar el fet artístic.

*Relacionar les pintures (prehistòriques i graffitis) amb el seu context històric i comprendre que aquestes són un reflex de les societats que les crea.

*Fer servir l’art per construir pensament crític.

*Convertir l’experiència en un espai viu, de debat i aprenentatge.

*Fomentar l’autonomia davant les pintures i la curiositat pel fet artístic: aprendre a mirar.

Visita i taller de cereals

A l’edat mitjana, els senyors manaven i els pagesos treballaven: cultivaven la terra, cuidaven els animals i, damunt, havien de donar als senyors una part de la collita! Jugarem a ser pagesos o senyors i després parlarem de com treballaven els pagesos de la Segarra medieval: quins cereals i llegums sembraven, com feien la farina i el pa. Finalment, podrem veure i experimentar com ho fan els pagesos, fariners i forners d’avui. Aquesta activitat compta amb la col·laboració de Sikarra Nostra, agrobotiga i centre d’interpretació de la Segarra.

Objectius

* Comprendre els trets definitoris del feudalisme com a sistema d’organització social, polític i econòmic al voltant del castell. 

* Conèixer els estaments socials medievals i especialment el paper de l’agricultura i la pagesia en contraposició amb el paper dels senyors. 

* Observar l’evolució dels castells des dels seus inicis fins a l’època actual en relació amb la seva funció en cada moment històric.

*Identificar els principals elements de l’entorn natural, social i cultural; analitzar la seva organització, les seves característiques  i interaccions i aplicar aquesta anàlisi a diferents escales espaials i temporals. 

* Planificar i realitzar projectes i aparells senzills per analitzar les propietats dels materials, les eines i les màquines que hi intervenen, tot valorant la contribució  de la ciència i la tècnica en la millora de les condicions de vida de les persones. 

* Participar activament en les propostes de l’activitat, valorant el diàleg i el treball en grup i mantenir una actitud de respecte vers l’espai interpretatiu i els recursos utilitzats en les activitats.

Què farem?

Visitarem el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, on descobrirem petites històries, llegendes i relats. Començarem el recorregut parlant de la línia del temps i l’època medieval, ens centrarem a fer-nos una imatge de com funcionava la societat medieval i farem referència a la importància del blat i les bones collites. Destacarem com vivien i treballaven els pagesos sota el domini dels senyors feudals a través d’un joc. També veurem la importància del riu Sió com a força motora dels molins per fer la farina i com amb la farina s’elaborava el pa. Tot seguit, farem el paral·lelisme amb l’actualitat, veurem semblances i diferències i observarem de primera mà els cereals que avui en dia són protagonistes del paisatge de la Segarra a través d’un taller, en què experimentarem amb la sembra, aprendrem a fer germinats per a les amanides i construirem un germinador.    Es pot completar la visita amb una sortida per descobrir de prop el riu Sió i com s’aprofitava el curs de l’aigua per als molins fariners.

El MAC proposa aquest taller a l'alumnat d'educació secundària i batxillerat.

Amb aquesta visita taller, els alumnes manipularan diferents restes òssies per tal d'iniciar-los a l’estudi d’interpretació del registre antropològic que apareix en una excavació arqueològica. La investigació que es proposa està basada en dades reals del jaciment arqueològic de “La senyora de les muntanyes” de Coll de Nargó amb l’objectiu d’identificar trets com l’edat, el sexe, etc a partir de les característiques físiques d’esquelets i restes òssies.

El MNAT proposa aquest taller a l'alumnat d'educació primària, secundària, educació en el lleure, educació especial i públic familiar.   

A través de les peces procedents del teatre de Tàrraco, que varen servir per a la seva construcció i decoració i que es conserven al museu, es proposa descobrir com era aquest edifici dedicat a les representacions teatrals, conèixer quins espectacles s'hi realitzaven i com es feien, apropar-se a la representació teatral, convertint-se en actors romans per posar en escena una síntesi de La comèdia del fantasme de Plaute, per acabar realitzant cadascú la seva pròpia màscara teatral. Una manera diferent d'apropar-se a la cultura romana a través d'un dels seus espectacles públics més significatius.

Habilitats que desenvolupa:

• Descobrir el teatre de Tàrraco, a través de les seves restes materials conservades al museu.
• Facilitar el coneixement del que eren i què significaven els espectacles teatrals.
• Conèixer les característiques més rellevants del teatre romà i dels principals elements que conformaven els espectacles.
• Valorar el nostre passat i el patrimoni. 

Els alumnes treballen en grup per entendre aspectes de la moda del segle XVIII (teixits, formes, colors, qüestions de gènere, classe social, de model productiu) i poder-la comparar amb la manera de vestir actual. Experimenten sobre el propi cos amb rèpliques de vestuari històric i organitzen una desfilada de moda del 1700. Cada grup presenta els seus models sobre la catifa vermella amb un text explicatiu a la resta de la classe. En una segona part, les educadores els acompanyen a les sales d’exposició per veure teixits i vestits originals conservats al Museu.