Arqueologia

AVÍS: La Necròpolis de Tàrraco tancarà al públic a partir del 23 de febrer com a conseqüència de l’inici de les obres de rehabilitació integral.

La Necròpolis  de Tàrraco, situada als afores de l'antiga ciutat de Tàrraco, a la vora del riu Francolí, ens ofereix un viatge en el temps cap a les pràctiques funeràries i creences del món romà i sobre la vida en els barris fora muralles d’una ciutat romana.

Aquest extens cementiri conté tant tombes de persones de religió romana com tombes dels primers romans cristians, d’entre els segles III-V dC. Amb més de 2.000 enterraments documentats, és un dels cementiris més importants dels conservats de l’imperi romà.

En passejar per la necròpolis, es poden contemplar diferents tipus de sepultures. El lloc i la forma de l’enterrament variava en funció de l’estatus social de la persona difunta. Com més categoria tenia, més a prop s’enterrava d’una via principal, com la Via Augusta. Així, trobàvem des de simples fosses amb taüts fets de materials com la fusta, la pedra o el plom, fins a monuments funeraris més elaborats, com mausoleus i esglésies, amb sarcòfags decorats.

El 1923 els treballs de construcció de la Fàbrica de Tabacs van posar al descobert la necròpolis. La posterior excavació va permetre concloure que el 259 dC hi van ser enterrats el bisbe de Tàrraco Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. També va permetre localitzar les criptes dels Arcs i la dels Enginyers;  revelar detalls sobre les creences religioses i la vida en època romana; i recuperar peces, com la lauda sepulcral d’Òptim, el sarcòfag dels Lleons o la Nina d’ivori, apareguda dins un sarcòfag amb les despulles d’una nena de sis anys.

La necròpolis de Tàrraco és, doncs, una parada imprescindible per a totes aquelles persones interessades en l'arqueologia i la història romana, un lloc que forma part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2000.

Si hi ha un espai que evoqui com devia ser l’estil de vida de les elits romanes, aquest és la Vil·la dels Munts.

El conjunt de pintures rupestres de les Muntanyes de Prades està format per una quarantena de jaciments, però només tres són visitables: Portell dels Lletres, Mas d'en Llort i Mas d'en Ramon d'en Bessó.
 
A les composicions i escenes pictòriques s’observen caçadors i animals salvatges com cabres, cérvols, bòvids, senglars, etc., així com pastors amb animals domèstics i un gran nombre de signes abstractes i simbòlics. Permet veure la transició dels recol·lectors-caçadors (llenguatge més senzill) cap als agricultors (llenguatge més complex).
 
Aquest també podria haver estat un espai de culte al sol: a banda de les escenes de caça, també hi veiem la recol·lecció de la mel i postes de sol.
 
Per facilitar la comprensió del conjunt de totes les pintures, es va crear el Centre d'Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades, situat a Montblanc. S’hi pot veure una bona mostra d'aquestes imatges prehistòriques i també una exposició, amb reproduccions a escala real dels abrics rupestres.
 
Part del conjunt (una quinzena) va ser inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998, juntament amb la resta de jaciments d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, i és part de la Ruta de l’Art Rupestre.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, amb més de 8000 anys d’antiguitat, van ser descobertes el 2004 per un veí de la zona, però fins deu anys després no es va informar les autoritats de la seva existència.
 
Les pintures estan situades al Parc Natural dels Ports, al barranc de Montpou, al municipi de Mas de Barberans (Montsià) i constitueixen una troballa extraordinària: hi trobem un tipus de figures que no havien estat documentades a Catalunya fins al 2018.

El conjunt de pintures està format per 69 figures d’estil llevantí o naturalista, entre les que es poden observar 27 arquers, 4 figures humanes o 3 cabres; algunes porten ornaments, com ara plomes. En destaquen dues fileres d’arquers a la carrera, així com diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera. Aquestes figures fan d’aquest conjunt un dels més excepcionals que es conserven a Catalunya.

El municipi de Capçanes, al Priorat, concentra concentració de jaciments rupestres més gran de tot Catalunya. Sumen, en total, 19 conjunts repartits entre dos barrancs: el de la Vall i Parellada. Una de les representacions més importants és 'la matança', un mural de 27 figures que representen una matança o un sacrifici humà, una raresa en l'art llevantí que fa del conjunt una troballa única.  
 
Entre les més de 150 figures humanes i d’animals que s’identifiquen, destaca també un gran toro de 54 centímetres, un dels més grans documentats fins avui, així com tres gravats al sostre de l’abric que representen tres cérvols. Es tracta del primer conjunt a Catalunya on trobem pintures rupestres dibuixades al sostre d’un espai obert, que daten d’una època en què es creu que no hi havia art rupestre al territori i, per tant, podríem estar davant del principi de l’art rupestre a Catalunya.

Emparat per les muntanyes més màgiques de Catalunya, en un espai creat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, es pot veure un dels fons arqueològics i artístics més important de Catalunya. El Museu de Montserrat mostra més de 1.300 peces que abracen una àmplia cronologia: des d’un sarcòfag egipci del segle XXII aC fins a una pintura de Sean Scully del 2010. La seva exposició permanent compta amb els grans noms de la història de l’art.

La secció d’arqueologia té l’origen en l’anomenat Museu Bíblic, creat l’any 1911, pel monjo Bonaventura Ubach, que en els seus viatges a l’Orient Pròxim va aconseguir recopilar materials arqueològics de gran rellevància. Actualment s’hi poden veure peces de Mesopotàmia, Egipte, Xipre, Itàlia i món hel·lènic, Baix Imperi i cultura paleocristiana.

La col·lecció de pintura antiga (segles XIII i XVIII) consta d’unes 250 obres, que van ser adquirides, en bona part, a principis del segle XX. El museu n’exhibeix una selecció que inclou artistes com Berruguete, el Greco, Jan Brueghel de Velours, Frans Francken i, en un lloc especial, Caravaggio. Sant Jeroni penitent és l’única obra de l’artista del Barroc italià que es pot veure a Catalunya.

La secció del museu més nombrosa és la dels segles XIX i XX. Val la pena centrar-se en la col·lecció de pintura catalana, una de les millors del país, amb peces de Fortuny, Martí Alsina, Vayreda, Rusiñol, Nonell, Mir, Picasso, Torres-Garcia i Dalí, entre d’altres. La Jove decadent. Després del ball, de Casas, espera el visitant estirada en un confortable sofà verd. S’hi pot trobar també una petita col·lecció de pintura dels grans mestres de l’Impressionisme francès (Degas, Sisley, Renoir, Monet, Pissarro), única a Catalunya.

Com única és la mostra Nigra sum, on es recullen materials artístics i populars per explicar l’evolució iconogràfica de imatge de la Verge de Montserrat. O l’exposició d’icones de les esglésies bizantinoeslaves Phos Hilaron (‘llum joiosa’).

Tres elements físics han marcat el desenvolupament de Santa Coloma de Gramenet: la muntanya (Puig Castellar), el riu (Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).

Aquests tres conceptes articulen el discurs del Museu Torre Balldovina, un museu local pluridisciplinari inaugurat el 1987, que vetlla pel patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat del Barcelonès. Començant per l’edifici que ocupa, una torre de defensa del segle XI, que ha tingut diferents usos al llarg de la història: edifici agrícola al segle XIV, gran casal al segle XVIII i, finalment, residència d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra.

Una part important de l’exposició permanent es remunta als orígens de la ciutat, vinculats al jaciment ibèric del Puig Castellar. Imperdible és la Sala dels tresors, on hi ha exposades les peces ibèriques més significatives trobades durant les excavacions. Algunes són realment valuoses com un capfoguer de ferro forjat de tipus zoomorf o una làmina de plom amb una inscripció.

Durant el recorregut es pot conèixer com vivien els laietans que es van instal·lar en aquesta zona: economia, tecnologia, societat, escriptura, creences... I fins i tot es pot veure la reconstrucció d’una casa ibèrica.

Del fons d’història medieval i moderna destaca la col·lecció de monedes i ceràmica procedents del Molí d’en Ribé i del Mas Fonollar. Diversos objectes de diferents oficis procedents d’antics establiments de Santa Coloma serveixen per explicar part de la història contemporània de la ciutat.

Què va significar viure a cavall de la Marca Superior de l’Al-Àndalus i els comtats catalans? El Museu de la Noguera explica com va marcar socialment, ideològicament i culturalment la comarca, i molt especialment la ciutat de Balaguer, que conserva un dels conjunts de patrimoni andalusí més importants de Catalunya i un dels referents de la península.  

A partir dels materials arqueològics exposats, es mostra el caràcter propi de la cultura del món andalusí, diferenciada del món feudal representat pel comtat d’Urgell. I és que al 1105 el comte d’Urgell conquereix Balaguer i això va suposar un punt d’inflexió per a la ciutat.

De tot el fons, destaquen les restes provinents del jaciment d'època andalusina de Pla d’Almatà. Permeten construir un relat de com era la vida a la medina de Balaguer des dels seus orígens al segle VIII, quan era un campament militar, fins que es va convertir en una pròspera ciutat on hi convivien musulmans, cristians i jueus. Es poden veure ceràmiques, una safa o fins i tot instruments quirúrgics o cosmètics d’aquesta època.

El museu també dedica un espai al hisn (castell) de Balaguer que representa el centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Es mostren les guixeries que decoraven el palau taifa (segle XI), un dels pocs conjunts d’arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica. Es recullen també alguns elements decoratius i domèstics de l’època en què el hisn en converteix en el palau dels comtes d’Urgell. 

El Museu de Terrassa explica l’evolució del territori i l’ocupació humana de Terrassa i la seva comarca, des dels orígens fins als nostres dies, a través d’un fons de més de 26.000 objectes. Una de les seves peculiaritats és que no es troba tot concentrat en un únic edifici. Per conèixer les col·leccions d’art, arqueologia i arts decoratives cal visitar sis espais històrics de la ciutat.

Primera parada: l’edifici medieval del Castell Cartoixa de Vallparadís, convertit en museu el 1959, que acull l’exposició permanent del Museu de Terrassa. Aquesta comença explicant el medi natural, la prehistòria i el món antic. S’hi pot veure un braçalet de glicimeris del neolític final (Cova del Frare), un signaculum romà (Can Colomer) o una reconstrucció d’un enterrament en tegulae. Precisament així és com van trobar a Ca n’Anglada el sarcòfag de plom dels segles II-IV que també forma part de l’exposició.

A continuació es pot descobrir la Terrassa medieval amb alguns objectes originals com la talla de la marededéu romànica de Sant Cugat.  A l’última sala s’explica sobretot com era la vida rural i la Revolució Industrial a la ciutat contemporània. Fins i tot es pot entrar a una casa de la postguerra!

Les extensions del Museu de Terrassa portaran el visitant a la Torre del Palau i Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa (segle XII), el Claustre del convent de Sant Francesc (segle XVII), la Casa Alegre de Sagrera (segle XIX, però reconvertida en un habitatge burgès durant l’època modernista) i també a la Seu d’Ègara, l’element patrimonial més excepcional de Terrassa.

Joan Vila Cinca, Pere Quart, Josep Renom... Sabadell a principis del segle XX bullia des del punt de vista artístic i cultural i es van començar a organitzar les primeres col·leccions de belles arts i d'arqueologia a la ciutat. D’aquí va néixer la necessitat de crear un museu local. L’any 1931 obria les seves portes el Museu de la Ciutat i, a partir del 1970, es constituïa definitivament el Museu d’Història de Sabadell, parada obligatòria per conèixer els orígens de la plana vallesana.

El museu està situat a la casa fàbrica de l’industrial Antoni Casanovas, erigida el 1859. És un museu pluridisciplinari, que aplega col·leccions d'arqueologia, història i etnologia locals.

A l’exposició permanent, el visitant pot descobrir com vivien les primeres comunitats prehistòriques de la zona, a través de materials de fa entre 6.500 i 2.600 anys com el collaret de variscita que formava part de l’aixovar funerari d’una sepultura neolítica (trobat al jaciment de Bòbila Padró - Can Tiana). Fins i tot, es pot entrar a la reconstrucció d’una cabana prehistòrica!

El recorregut continua mostrant la petjada que els ibers i els romans van deixar a la comarca (no et perdis el mosaic dels segles II-III dC, amb la imatge del déu Neptú, procedent de la vil·la romana de la Salut). Finalment l’atenció se centra amb les col·leccions relacionades amb la manufactura de la llana i la indústria tèxtil, que van convertir Sabadell en una gran ciutat industrial.

El museu disposa també de 13 espais en el territori de diversos períodes que completen el relat i l’experiència històrica de la ciutat.