Etnologia i manifestacions populars | Page 5 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Etnologia i manifestacions populars

T

La Passió d’Olesa de Montserrat, una de les més conegudes i grans de Catalunya juntament amb la d'Esparraguera, té un origen eminentment religiós: l’Arxiu Parroquial d’Olesa conserva el document més antic que en fa referència, un inventari del 1530.

Però des dels seus inicis aquest espectacle teatral sempre ha tingut un caràcter urbà, cívic i popular. És per això que en diferents etapes l’Església va intentar controlar-lo, primer traslladant la representació dins del temple, i posteriorment prohibint-lo.

Finalment, a partir de 1847 l’espectacle es va representar en diferents escenaris (el Teatre Principal, el Teatre del Círcol, el Teatre Olesa i el Gran Teatre de la Passió), amb l’única pausa que va suposar la Guerra Civil. Actualment, i des del 1987, el modern Teatre de la Passió d’Olesa, de grans dimensions, és l’escenari de les representacions.

Centenars d’olesans, inclosos prop de 500 figurants, participen desinteressadament cada any en la representació teatral de la Passió, que sol tenir lloc els caps de setmana de març i abril. El 1996 es va aconseguir el rècord mundial en reunir simultàniament 729 actors en escena.

T

La Passió d’Esparraguera és un grandiós espectacle teatral capaç de transmetre a prop de 15.000 espectadors cada any l'essència d'uns personatges amb dos mil anys d'història. Comparteix amb la d’Olesa de Montserrat l’honor de ser una de les Passions més importants de Catalunya.

Aquesta representació és possible gràcies a la mobilització de tot el poble d’Esparraguera. Hi participen una gran quantitat d’actors i figurants, més els qui treballen entre bambolines i els membres de l’orquestra i la coral. En total, prop d’un miler de persones ocupen el Teatre de la Passió, l’escenari d’aquest espectacle des del 1969.

El resultat de tot aquest esforç és una desena de representacions que destaquen per la seva complexitat dramàtica i tècnica, amb ràpids canvis escenogràfics i efectes especials.

Les primeres notícies de la representació de la Passió a Esparreguera són de principis de segle XVII. És una evolució teatral dels misteris, representacions dramàtiques d’origen medieval. Amb tot, la versió actual de la Passió d’Esparreguera és la que escriu el poeta local Ramon Torruella el 1960, mentre que la música original és de Josep Borràs. L’estructura s’ha mantingut, amb 4 actes i fins a 35 quadres.

T

Des de l'any 1988, el Museu de la Vida Rural (MVR) mostra al visitant les característiques de la vida tradicional a Catalunya, amb especial dedicació a la pagesia. Es tracta d’un dels principals centres de conservació i recerca etnològica del país, amb un variat fons que permet recórrer la història del món rural català a partir d’una proposta museogràfica moderna i innovadora.

L’exposició permanent mostra objectes relacionats amb la pagesia, les arts i els oficis artesanals: peces que representen un autèntic pòsit cultural de la nostra societat. El recorregut s’estructura per àmbits de feines: les de l’agricultura, les dels oficis del poble (mossèn, mestre, cafeter, pastisser, filadora, apotecari, barber...) i les domèstiques.

El centre, integrat a la Xarxa de Museus Etnològics, forma part de la Fundació Lluís Carulla i ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí. L’Edifici Antic va ser restaurat i remodelat per albergar les peces del Museu de la Vida Rural. L'any 2010 s’aixeca un nou edifici annex i la totalitat del museu es renova adequant el seu discurs expositiu per facilitar la comprensió del món rural des d’una òptica contemporània.