L'àmbit cultural català és l'únic de la Península Ibèrica on hi ha una intensa activitat dramàtica durant l'edat mitjana. Les grans representacions teatrals són la Passió de Crist i l'Assumpció de Maria.

A partir del segle XIV les manifestacions teatrals sobre la Passió de Crist es van diferenciant dels drames eclesiàstics en llatí. Les noves representacions (misteris) ressalten la naturalesa humana de Crist, incorporen la llengua vulgar i accepten la participació del poble.

Actualment es mantenen tres tipologies de misteris a l’anomenada “vall de la Passió”, al Baix Llobregat: la d’arrel tradicional, que és la que es fa en teatres a Olesa i Esparreguera; la itinerant de Sant Vicenç dels Horts; i la de Molins de Rei, representació moderna d'una obra d'autor.

El gran cicle dramàtic del teatre medieval català es completa amb quatre representacions de l'Assumpció de la Mare de Déu: el Drama litúrgic de Santa Maria de l'Estany, el Misteri de la Selva, el Misteri assumpcionista de la Catedral de València, i el Misteri o Festa d'Elx.

Altres manifestacions medievals que han arribat fins a l’actualitat són el Cant de la Sibil·la de Mallorca i de l'Alguer, o la Dansa de la Mort de Verges.