El MUSEU DE TERRASSA proposa una visita per conèixer els espais que formaven part del castell, convertit posteriorment en Cartoixa, masia i finalment, en seu principal del Museu.

L'explicació compta amb el suport dels àmbits medieval i monogràfic del castell que integren l'exposició permanent.  

Aquesta activitat s'adreça a l'alumnat de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, educació d'adults, universitaris i persones amb necessitats educatives especials.  

La visita pel poble de Molló permetrà descobrir l'arquitectura de muntanya. S'identificaran les seves característiques típiques i es parlarà dels elements de protecció de la llar, de símbols de devoció popular així com d'altres detalls en l'àmbit rural.

Els alumnes podran distingir-los i treballar-los amb el suport d'una fitxa pedagògica.

El mNACTEC proposa aquesta visita-taller a l'alumnat d'educació primària i secundària.

Visita dinamitzada + taller participatiu. Mitjançant un taller participatiu, els joves es transformen en bits per formar paraules, frases i nombres; així podran descobrir perquè els ordinadors fan servir el llenguatge binari. Aquesta activitat dóna importància al concepte de llenguatge, com un codi de comunicació, per després introduir el codi binari.

L’activitat inclou la visita a l’exposició "L’enigma de l'ordinador".

Visita comentada a la caseta de Salvament de Nàufrags, situada al Promontori dels Guíxols, bell entorn amb una marcada visió marítima, habitat i usat des de l'antiguitat. El Museu, antiga seu de l'Estació de Salvament de Nàufrags de la ciutat, parla d'històries d'esforç, de valor, d'homes que lluitaven per la vida d'altres, amb mitjans que no diferien dels d'aquells que els necessitaven: "mariners per mariners". Allà es pot veure, a més d'altres peces rellevants, el bot de salvament "Miquel de Bohera", eina de rescat gestionada per voluntaris: homes de mar, de la pròpia població, capaços de desafiar tempestes i vents només amb l'ajuda de la seva perícia i la força dels seus braços, amb l'objectiu final de donar auxili a les tripulacions d'altres vaixells en perill.

També es visita el Niu de Metralladores de la Guerra Civil.  

Per als alumnes de Primària i Secundaria: Al finalitzar l'activitat es fa el joc de pistes "Fem de detectius".

Visita i joc de rol dels bandolers

Descobrirem la història i l’evolució dels Castells del Sió, des del seu naixement fins a la seva decadència i coneixerem uns personatges perillosos de la crisi del món agrari: els bandolers  Perot Rocaguinarda, el Negre d’Alta-Riba i Bord Sacirera sembraven el terror per la Segarra assaltant i robant! Recrearem l’ambient d’aquella època amb un joc de rol on els nens i nenes en seran els protagonistes. 

Objectius

* Conèixer l’evolució dels castells des dels seus inicis fins a l’època actual en relació amb la seva funció en cada moment històric.

* Comprendre els trets definitoris del feudalisme com a sistema d’organització social, polític i econòmic al voltant del castell. 

* Posar l’accent en l’època de crisi i inseguretat del món agrari en què van sorgir les figures dels bandolers i conèixer quin paper van tenir aquests personatges de la nostra història.

* Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les oportunitats relacionats amb el pas del temps i aplicar aquests conceptes a la interpretació del present, la comprensió del passat i la construcció del futur.

*Desenvolupar la competència comunicativa oral i explorar les possibilitats i els recursos expressius del propi cos per comunicar sensacions, emocions i idees.

* Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació participant en dinàmiques de grup.

Què farem?

Visitarem el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió i contarem llegendes i relats. Començarem el recorregut parlant de la línia del temps i l’època medieval. Ens centrarem a fer-nos una idea de com es van crear i com han anat evolucionant els Castells del Sió, des de l’edat mitjana fins a l’època moderna. N’estudiarem l’estructura, veurem les tècniques constructives i les tipologies de castells segons les funcions que van tenir: torres de guaita, castells gòtics, castells palau i cases fortes. Finalment ens entretindrem a recrear l’època d’inseguretat en que van ser protagonistes els bandolers i explicarem la història d’alguns que van tenir vinculació amb aquest territori. Finalment, farem un joc de rol: cada nen i nena representarà un personatge de la societat moderna de l’època del bandolerisme i perseguirà el seu objectiu seguint les consignes del seu rol.

Empúries proposa aquest taller a l'alumnat de cicle superior de primària i secundària.

Aquest taller està orientat a la descoberta del món de l'arqueologia, a partir del treball experimental amb diverses tècniques i processos de treball propis d'aquesta disciplina. Des de l'excavació fins al treball de laboratori, l'alumne es familiaritzarà amb les tasques d'aquests científics i descobrirà la importància de l'arqueologia en el coneixement i l'estudi del nostre passat.

Habilitats que desenvolupa: Consciència temporal i temps històric. El medi físic, històric i cultural. Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la pròpia identitat. Representació i interpretació gràfica i visual. Manipulació directa. Producció i elaboració d'un discurs raonat i crític.

Ullastret proposa aquest taller a l'alumnat d'educació primària i secundària.  

L'economia de la societat ibèrica es basava en l'agricultura, la ramaderia i en un important coneixement i explotació dels recursos naturals.

A través de les eines que utilitzaven i per les empremtes d'ús que hi han quedat podem obtenir més informació sobre l'agricultura en època ibèrica. L'anàlisi de matèries primeres utilitzades per a la fabricació d'eines demostra un bon coneixement del territori immediat i unes estratègies d'explotació ben planificades.

En aquest taller els alumnes aprendran quin era el procediment agrícola en època ibèrica a través de l'experimentació amb les mateixes tècniques d'època ibèrica, tot el procés d'obtenció de la farina per fer aliments, què és una sitja i com s'emprava com a forma d'emmagatzematge.

Habilitats que desenvolupa: adonar-se de la importància que tenia l'agricultura per a l'alimentació i l'intercanvi d'aliments; conèixer el valor que té la conservació i la transformació dels aliments per al consum propi i per a generar excedent; desvetllar l'interès per conèixer i comprendre el nostre entorn històric; desenvolupar l'esperit de recerca i rigor científic; valorar i respectar alguns costums i formes de vida dels avantpassats com a herència de civilització, i valorar els béns que componen el patrimoni cultural de la comunitat local i nacional i actuar a favor de la seva preservació. 

Empúries proposa aquesta visita guiada a l'alumnat d'educació primària, secundària i batxillerat.

En aquesta visita, que té com a fil conductor l'ús de l'aigua a la ciutat antiga, es fa especial menció als aspectes relacionats amb l'aigua com a font de vida (mètodes d'obtenció, sistemes de filtratge, pous, cisternes, clavegueram, etc.) i com a font de plaer (termes, piscines, rituals, etc.). L'educador explica als alumnes la importància que l'aigua tenia en l'antiguitat, a partir dels vestigis arqueològics relacionats amb els seus diferents usos.

Habilitats que desenvolupa: identificar les principals etapes de la història de la humanitat; conèixer els trets més importants de les civilitzacions grega i romana; identificar les formes de vida a Catalunya abans i després de la romanització; desvetllar l'interès pel coneixement de la nostra història; valorar i respectar costums i formes de vida dels avantpassats, entenet-los com a herència de civilització; aprendre a valorar i respectar el patrimoni pel seu valor cultural i com a font de coneixement, i actuar a favor de la seva protecció. 

Ullastret proposa aquest taller  a l'alumnat d'educació primària i secundària.

Des dels seus orígens, vers el vuitè mil·leni aC, fins a l'actualitat, la ceràmica ha estat un element important en la vida de l'home, utilitzat per fabricar atuells d'ús culinari, per al transport i l'emmagatzematge d'aliments i per al material constructiu (teules, canonades i maons). També se n'han trobat moltes restes en els rituals funeraris, ja sigui com a urnes cineràries o objectes de l'aixovar.

La ciutat ibèrica d'Ullastret va ser una de les més importants de Catalunya a la seva època. Actualment, és un dels jaciments arqueològics que més informació ha proporcionat sobre les formes de vida ibèriques. Entre les restes de la cultura material trobades, destaca la gran quantitat, diversitat i qualitat de les ceràmiques.

La part pràctica de l'activitat permet als alumnes experimentar amb les pròpies tècniques ibèriques: l'alumne modelarà una peça de fang a mà o a torn, tot aprenent les diferents formes i usos de la ceràmica en època ibèrica i la importància del torn com a innovació tecnològica.

Desenvolupament de l’activitat: La primera part consisteix en una introducció teòrica sobre la ceràmica ibèrica i la seva importància en l’economia de l’època. També s’expliquen les diferents tècniques de realització i decoració de la ceràmica.
L’activitat pràctica consisteix en què els nois i noies experimentin, amb les mateixes tècniques de l’època ibèrica, tot el procés d’elaboració de les peces de ceràmica a mà així com també la possibilitat d’observar com es treballa la ceràmica tornejada.
El taller finalitza amb el treball d’una fitxa relativa a la pràctica realitzada mitjançant la qual es pretén que l’alumne reflexioni sobre el que acaba de fer.

Habilitats que desenvolupa: Entendre les principals característiques de la ceràmica ibèrica; conèixer les diferents tècniques d'elaboració de la ceràmica en època ibèrica;conèixer la importància del torn com a innovació tecnològica; comprendre l'evolució de la ceràmica a Ullastret; desvetllar l'interès per conèixer i comprendre el nostre entorn històric; valorar els béns que componen el patrimoni cultural de la comunitat local i nacional i actuar a favor de la seva preservació.