Barcelona | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Barcelona

Barcelona, la ciutat dels dracs amagats

Cada 23 d’abril Catalu­nya s’omple de roses i llibres per celebrar la diada de Sant Jordi, una tradició molt especial que reivindica la cultura i l’amor. Al llarg dels segles hem sentit parlar del cavaller, la rosa i el llibre, però no hem d’oblidar que aquesta història té un altre gran protagonista: el drac. Aquestes criatures mítiques són un símbol cultural de la catalanitat i estan amagades en molts racons de Barcelona. Us animem a recórrer els carrers de la ciutat per desco­brir aquestes bèsties en edificis i espais singulars, una manera de conèixer la llegenda de Sant Jordi des de l’òptica del drac.
 
La primera parada és el Palau de la Generalitat. Aquí sant Jordi apareix representat per tot l’edifici: a la capella, en un retaule, a la creu de la porta, al saló… De fet, a la façana del carrer del Bisbe es troba la representació més antiga del cavaller lluitant contra el drac feta per Pere Joan l’any 1418.
 
Antoni Gaudí també va por­tar la iconografia del drac a un altre nivell en molts dels seus dissenys. El trencadís i la rajola de ceràmica converteixen els seus dracs en els més especta­culars. Sabíeu que l’estructura de la Casa Batlló està basada en el mite de sant Jordi matant el drac? Les peces ondulades de la teulada representen les escates del llom. I no podem oblidar l’emblemàtic drac de trencadís de la font de l’entrada del Park Güell, que s’ha conver­tit en un símbol de la ciutat.
 
En dues de les joies més importants de Puig i Cadafalch també apareix la representació de Sant Jordi. D’una banda, trobem la porta d’accés a la finca de la Casa Amatller, decorada amb una escultura de sant Jordi matant el drac, obra d’Eusebi Arnau. De l’altra, el mosaic de ceràmica vidriada amb un sant Jordi trepitjant el drac a la Casa Terrades, o Casa de les Punxes, obra d’Enric Monserdà i Vidal. A la plaça de les Beates, al barri de Sant Pere i Santa Caterina, es pot gaudir durant tot l’any del bestiari complet de la ciutat, on destaca el drac de Ciutat Vella. Al bell mig de la Rambla, la Casa Bruno Cuadros també exhibeix a la façana un drac d’estil japonès. I al parc de l’Espanya Industrial hi ha un tobogan gegant amb forma de drac. Més enllà d’aquests espais, Barcelo­na és plena de petits detalls en forja i artesania que amaguen dracs. En són exemples els fanals de Gaudí a la plaça Reial, la porta dels Pavellons Güell o el cartell de l’entrada al restaurant Quatre Gats.

Teixint colors

Reserva prèvia necessària

Cerca més activitats

Sant Cugat, del romànic al tapís contemporani

Sant Cugat, entre les serres de Collserola i Galliners, al Vallès Occidental, ofereix una suggeridora oferta patrimonial que va de l’època romana a la modernitat. Originàriament, fou una fortalesa romana situada al costat de la via que connectava Barcelona i Terrassa, i en aquest mateix enclavament es va construir el monestir a partir del segle IX. Atès el llarg procés d’edificació, hi trobem elements carolingis, romànics, gòtics i renaixentistes. Destaca especialment el claustre romànic, amb 144 capitells decorats amb iconografies d’escenes bíbliques, éssers mitològics i, fins i tot, un autoretrat de l’escultor i mestre d’obres Arnau Cadell.

La Torre Negra és una altra edificació vinculada al monestir. Es tracta d’una imponent casa fortificada de pedra fosca, d’aquí el nom, que s’origina en la fortalesa construïda el 1145 per defensar l’àmbit territorial del monestir. Un altre espai per sentir el pes de la història és la capella de Sant Domènec. Una petita construcció que fou escenari de la batalla de Sant Cugat, el 12 d’octubre del 1808, durant la guerra del Francès, quan diversos destacaments de francesos van ser derrotats a la zona. Posteriorment a la batalla, i fins al segle XX, la capella va acollir un aplec cada dia del Pilar per commemorar aquesta victòria.
 
El modernisme també és present a Sant Cugat en forma de celler. La cooperativa vitivi­nícola encarregà el projecte a Cèsar Martinell, especialista en construcció de cellers coopera­tius. Del projecte inicial només es pogué construir la sala d’elaboració, perquè la manca de pressupost no va permetre edificar el projecte complet. Una altra visita d’interès artís­tic és el Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani, on trobem obres de representants de l’Escola Catalana del Tapís com Josep Grau Garriga i la seva deixebla Dolors Oromí.
 
Una altra manera de relacio­nar-se amb la història de Sant Cugat i del país és anant al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, un espai que promou la conservació i restauració del patrimoni cultural. Les visites permeten veure com es duen a terme els processos de restauració d’obres patrimonials.
 
Si visiteu la ciutat en família, al Museu de Sant Cugat i a l’Oficina de Turisme podeu triar entre diverses activitats i rutes temàtiques, que us permetran descobrir espais com el Museu del Còmic i la Casa Museu Cal Gerrer.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Granollers manté l’empremta del seu passat

El patrimoni de la capital del Vallès Oriental s’obre als visitants per explicar el passat de la ciutat de primera mà a través de diferents equipaments que ajuden a entendre també l’evolució de la societat granollerina. Per això, el primer punt de parada obligat és el Museu de Granollers. Si bé el seu origen es remunta al 1932, l’edifici que l’allotja actualment data del 1976, quan, després de diferents etapes, es va tornar a obrir al públic per mostrar el seu extens fons, format per mostres d’arqueologia, art, etnografia i numismàtica. 
 
Per conèixer el passat medieval de la ciutat, el jaciment arqueològic de l’Adoberia dels Ginebreda és un bon punt de partida. Es tracta d’un espai únic que permet fer-ho a partir d’un important tram de la muralla que encerclava la vila, de les restes de les torres que en queden i de la mateixa adoberia, l’única conservada a la ciutat de la dotzena de les quals es té constància històrica. A més, és la que es troba en més bon estat a Catalunya. 
 
El patrimoni d’una ciutat es pot explicar també a través de la natura. Això és el que fa el Museu de Ciències Naturals de Granollers, conegut com la Tela, pel nom de la torre modernista del 1912 que n’allotja una part. Disposa de diferents espais, entre els quals hi ha el Planetari, que permet desxifrar el cel nocturn. Del Museu, en destaquen els jardins Antoni Jonch Cuspinera, on hi ha representades diferents espècies vegetals que es troben al Vallès. 
 
El passat tèxtil de Granollers es pot conèixer també a través de la Tèrmica, que allotja part de la història de la indústria cotonera del Vallès. Construïda el 1951, era la instal·lació de l’antiga fàbrica Roca Umbert —ara reconvertida en recinte per a la creació artística— que transformava i distribuïa l’energia per convertir el cotó en roba. Ara, a través de peces audiovisuals, la instal·lació permet conèixer els elements i les peces originals que formaven part de la Tèrmica durant els anys cinquanta. 
 
La visita a aquests espais i d’altres es pot fer a través de diferents itineraris que recorren el municipi i que poden tenir la mítica Porxada renaixentista com a punt de partida. És el cas de la ruta modernista i noucentista, que repassa els edificis d’aquests períodes, o la del Granollers bombardejat, que mostra alguns llocs emblemàtics afectats per aquests episodis i Can Jonch- Centre de Cultura per la Pau.
 
Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

La memòria de les colònies industrials al llarg del Ter

Al llarg del segle XIX, a la vora dels cursos del Ter i del Llobregat es van instal·lar diferents fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua per fer funcionar la maquinària. En alguns casos, aquestes fàbriques comptaven amb habitatges per als treballadors i diversos serveis, com ara escoles i economats, que formaven part d’aquestes anomenades colònies industrials.
 
Us proposem una ruta per algunes de les colònies més emblemàtiques que es troben al pas del Ter per Osona. La comencem al Museu del Ter, a Manlleu. Inaugurat el 2004, explica el patrimoni industrial i natural de la conca mitja¬na del riu. Dona a conèixer aspectes històrics del procés d’industrialització i el vessant més social de la vida industrial. A més, la mostra de dues turbines permet entendre el sistema mecànic de la fàbrica. El Museu del Ter forma part del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
 
També a Manlleu, els orígens de la Colònia Rusiñol, antiga Can Remisa i residència del pintor i escriptor Santiago Rusiñol, es remunten al 1845, quan Josep Dulcet compra els terrenys per edificar-la. Va produir filats de cotó fins al 2009, i va ser la darrera del Ter mitjà que va tancar. El Museu del Ter organitza visites guiades cada primer diumenge de mes pels jardins i l’interior de les naus. 
 
La Colònia Imbern o El Pelut, a Orís, és una de les més singulars del tram mitjà del Ter. Datada del 1859, en destaquen els jardins, dissenyats per Rubió i Tudurí, i els edificis d’estil modernista, que van ser alçats amb pedra de riu carejada. 
 
A Sant Vicenç de Torelló rememorem el passat de dues colònies destacades. Inaugurada el 1882, la Colònia Vila-seca va ser la primera del municipi. Està formada per la fàbrica, els habitatges dels obrers, l’església, una fonda, l’escola i els jardins. Els habitatges històrics ara són particulars. L’altra és la coneguda Colònia Borgonyà, que van posar en funcionament el 1895 els escocesos J&P Coats. El 1903 es van fusionar amb els industrials barcelonins Fabra. Actualment, les cases estan habitades per extreballadors, les naus de la fàbrica estan ocupades per diverses empreses i els equipaments de serveis són propietat de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Podeu visitar la colònia el tercer diumenge de mes a càrrec del Museu el Ter.
 
Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Barcelona a través de les obres de Subirachs

Josep Maria Subirachs, escultor emblemàtic —i pioner— de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX, inicià la seva aportació en el camp de l’escultura pública entre el 1957 i el 1960. La seva obra 'Forma 212' (1957), al passeig de la Vall d’Hebron, va ser la primera escultura abstracta emplaçada en un carrer de Barcelona. L’any següent es col·locava a la façana de la Facultat de Dret de la UB el relleu 'Les Taules de la Llei' —realitzat en col·laboració amb el ceramista Antoni Cumella—, i el 1960 provocà polèmica amb una altra peça abstracta situada al barri de la Barceloneta: 'Evocació marinera'.
 
Posteriorment, sense abandonar l’expressió plàstica abstracta, Subirachs incorporà elements figuratius, com és el cas del submarí del 'Monument a Narcís Monturiol' (1963), de formigó i coure, a la cruïlla Diagonal/Provença/Girona, o el relleu en negatiu 'La mesura de l’espai-temps' (1967), en blocs cúbics superposats formant un nu femení, a la Via Augusta/Marià Cubí.
 
També és obra de Subirachs el fris de formigó amb referències a la història de la ciutat que enllaça l’edifici antic de l’Ajuntament de Barcelona amb l’edifici Novíssim de la plaça de Sant Miquel, i la façana de l’edifici del desaparegut diari 'Tele/eXprés' (1966), al carrer d’Aragó, 390. Per la seva ubicació emblemàtica, cal destacar la Porta de Sant Jordi (1975), que comunica el Palau del Lloctinent amb el Saló del Tinell, i el 'Monument al president Francesc Macià' (1991), a la plaça de Catalunya.
 
L’any 1986 Subirachs va rebre l’encàrrec de realitzar els grups escultòrics de la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família, una obra de proporcions extraordinàries que l’ocupà durant vint anys. Compongué un gran retaule integrat per figures i alts relleus tallats en pedra i quatre portes de bronze que combinen elements representatius i simbòlics, a través dels quals aconseguí transmetre amb eloqüent expressivitat el tema de la Passió de Crist.
 
Al barri del Poblenou hi ha l’Espai Subirachs, que posa a l’abast del públic una part del llegat del polifacètic artista. A través de més d’un centenar d’obres, representatives de les diferents etapes de la seva trajectòria, es pot descobrir un artista que, a més d’escultor, també va ser prolífic creador de dibuixos, pintures, gravats, litografies, cartells, joies, medalles, tapissos i escenografies.

Et proposem una ruta per descobrir totes les obres de Subirachs a la ciutat de Barcelona, descarrega aquí el pdf.

Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Un passeig pel patrimoni històric de Mataró

Sabíeu que Mataró és una ciutat amb una gran riquesa de patrimoni modernista? Hi trobareu fàbriques, mercats, botigues, cases i molt més. Us proposem descobrir el llegat de l’arquitecte, historiador i polític local Josep Puig i Cadafalch, amb obres com el mercat del Rengle, la botiga La Confianza o la casa Coll i Regàs. A més, també heu de conèixer el primer edifici d’Antoni Gaudí, l’únic vestigi de la fàbrica de la Cooperativa Obrera de Mataró, coneguda com la Nau Gaudí.
 
Un altre imprescindible de la vostra escapada a la capital del Maresme és la presó, obra d’Elies Rogent i Amat. Es tracta d’un edifici de gran rellevància en la història de l’arquitectura penitenciària contemporània, una construcció que constitueix el primer exemple d’aplicació del model panòptic a l’Estat. A Mataró també us espera una autèntica joia del barroc català: el conjunt dels Dolors. Un extraordinari conjunt pictòric que es troba a la basílica de Santa Maria. És una de les demostracions més importants del barroc català, obra d’Antoni Viladomat i Manalt, considerat el millor pintor català de la primera meitat del segle XVIII. Enguany s’ha dut a terme una intervenció històrica, ja que s’han restaurat les famoses campanes de Santa Maria, amb l’objectiu de preservar el repic manual de les campanes, que és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
 
Als afores de la ciutat, a l’extrem est del Camí Ral, al barri de l’Havana, hi trobareu un autèntic tresor, un petit temple de tradició marinera construït en el segle XVII. Es tracta de l’ermita de Sant Simó, indret on s’ubicava la Coca de Mataró, un exvot mariner de gran valor artístic que avui es conserva al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam.
 
Per acabar, no podeu marxar de Mataró sense visitar el clos arqueològic de la torre Llauder. Un indret que conserva les restes de les dependències senyorials d’una vil·la romana construïda a finals del segle I aC i que va pertànyer al territori de la ciutat romana d’Iluro (actual Mataró). A més, es tracta d’un important jaciment arqueològic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Si voleu conèixer més a fons la història de Mataró, visiteu el museu de Can Serra, amb diverses exposicions perma¬nents i temporals relacionades amb el passat de la ciutat, o Ca l’Arenes, on podreu aprofundir sobre l’activitat artística al municipi.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 

Bat Costa Brava i Bat Costa Daurada, els nous abonaments del patrimoni cultural

11.08.2023
De Bat a Bat, l’abonament al patrimoni cultural que dona accés a 29 museus, monuments i jaciments arqueològics de Catalunya durant tot un any presenta dos nous abonaments. Aquest estiu, et convidem a visitar 8 espais patrimonials a les costes catalanes amb De Bat a Bat Costa Brava i De Bat a Bat Costa Daurada.  

Amb el Bat Costa Brava podràs conèixer la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, el Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes, l’Estudi Taller Carles Fontserè, el MAC Empúries, el Monestir de Sant Pere de Galligants, l’Antic Hospital de Santa Caterina, el Museu d’Art de Girona i el MAC Ullastret

I si ets més de Costa Daurada, podràs visitar el Reial Monestir de Santes Creus, la Cartoixa d’Escaladei, el Castell Monestir d’Escornalbou, el Conjunt Monumental de Centcelles, la Vil·la Romana dels Munts, el Castell de Miravet, el Museu i Necròpolis Paleocristians i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.  

Des de 10€ (modalitat individual) o 30€ si vas acompanyat de tres amistats o familiars. T’obrim les portes, de bat a bat, perquè emprenguis un viatge fascinant. 

Informa't a https://patrimoni.gencat.cat/ca/debatabat 

Activitats per gaudir del patrimoni cultural aquesta Setmana Santa

05.04.2022
Els equipaments patrimonials de Catalunya organitzen diverses activitats per gaudir del patrimoni cultural aquesta Setmana Santa. Pots triar entre visites guiades i teatralitzades, tallers familiars o exposicions, entre d’altres.
 
Activitats als museus i jaciments de la Generalitat
 
El Museu d’Arqueologia de Catalunya proposa dues activitats a la seva seu a Barcelona. Per una banda, el dissabte 16 ha organitzat “Una passejada pel Montjuïc més desconegut”, un itinerari a peu pels voltants del museu. Diumenge 17, les famílies poden participar en el taller “Màgia i misteri a l’Antic Egipte” i aprendre a llegir jeroglífics!
 
A la seu d’Empúries, el 10 d’abril i del 13 al 18, els visitants podran conèixer el jaciment amb la clàssica i divertida “Visita teatralitzada romana” i el dia 21 d’abril amb la visita “Salve Populus!”. En les dues propostes, antics personatges ens transportaran al passat per explicar-nos en primera persona com era la vida quotidiana a l’antiguitat clàssica. Les famílies poden participar de dues propostes especials: el joc de pistes “Els ous misteriosos” el 12 d’abril i el racó creatiu de Pasqua del 9 al 14 d’abril.
 
El MAC Ullastret ofereix cinc activitats diferents durant la Setmana Santa. El 10 d’abril pots gaudir de la nova visita teatralitzada “Ekinar, la història d’una noble indiketa”, basada en el personatge de la novel·la de l’escriptora Núria Esponellà “Ànima de tramuntana”. El 15 d’abril, en la visita teatralitzada “Coneix Ullastret amb Nissunin”, aquest personatge de l’època guiarà als visitants a través dels carrers i edificis de la ciutat ibèrica. El 16 d’abril tindrà lloc una visita guiada per descobrir com vivien els ibers, com es vestien, s'alimentaven o en què creien. El diumenge 17 els visitants podran participar de la ruta literària Josep Pla per explorar la relació de l’escriptor amb el jaciment arqueològic d’Ullastret. Per últim, el dilluns 18 d’abril les famílies tindran l’oportunitat de participar en un taller per aprendre com és la feina d’un arqueòleg.
 
Durant els dies de Setmana Santa, els visitants del Museu d’Art de Girona podran aprofitar els últims dies per descobrir l’exposició temporal “Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)”. A més, es podrà participar en la divertida proposta d’escape room urbà “L’enigma del museu”
 
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) té programades el 17 d’abril una visita comentada al Teatre romà i una a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona i al Conjunt arqueològic del centre comercial Parc Central per descobrir la vida i la mort a Tàrraco
 
Activitats als monuments
 
Els monuments nacionals gestionats pel Departament de Cultura han programat el 16 d’abril l’activitat “Un brindis per la núvia i el nuvi”, una nit de vins a la Canònica de Vilabertran. A més, pots gaudir de visites guiades en horaris especials de Setmana Santa al Reial Monestir de Santes Creus, el Monestir de Sant Pere de Rodes, al Castell de Miravet i la Cartoixa d’Escaladei.  
 
Consulta tota l’agenda de Setmana Santa.

El Poble Vell de Corbera d’Ebre, el nou monument favorit de Catalunya

21.02.2022
L’audiència de la segona edició de “Batalla monumental” ha decidit que el Poble Vell de Corbera d’Ebre sigui el nou Monument Favorit de Catalunya durant la final del programa, que es va emetre a TV3 el passat dijous de febrer en directe des de la Seu Vella de Lleida, el monument favorit de la primera edició. El conjunt monumental es va posicionar davant de les muralles de Montblanc amb un 53% de vots dels espectadors, en una emocionant gala en què també hi van participar el Castell de Montsoriu, la Cartoixa d’Escaladei i el Palau de la Música Catalana.

El Poble Vell de Corbera d’Ebre és un símbol mut de la barbàrie de la Batalla de l'Ebre. L'antiga vila, ubicada al capdamunt d'un turó abocat sobre la plana de la Terra Alta, va ser completament destruïda durant la contesa més sagnant de la Guerra Civil, que es va allargar 115 dies entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938. Passejar entre les restes de carrers i cases destruïdes fa rememorar els bombardeigs i la dissort dels seus antics habitants.

Eloi Vila, qui va representar el Poble Vell durant la final, va destacar el significat del conjunt monumental de Corbera d’Ebre: “Un espai per a la pau, que simbolitza un dolor molt intens que hem viscut tots, perquè tots tenim una història al darrere relacionada amb la Guerra Civil, i que ens recorda tot el que volem que no passi mai més.”

La segona temporada del programa va començar entre fortaleses, amb el castell de Montsoriu i de Mur. El segon programa, entre muralles, amb el recinte emmurallat de Montblanc i el de Cervera. En el tercer, entre dues joies modernistes, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell. En el quart, entre dos espais fascinants vinculats amb la fe, la Cartoixa d'Escaladei i el Monestir de Santa Maria de Ripoll. En el darrer capítol previ a la final, entre dos monuments marcats per batalles, el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria.

El programa “Batalla monumental”, dirigit per Uri Garcia, és una producció del Departament de Programes Culturals de TV3 amb la col·laboració de Sàpiens. Aquest projecte va ser seleccionat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a la convocatòria per fomentar produccions audiovisuals i reactivar el teixit empresarial d’aquest sector.