Barcelona | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Barcelona

L’empremta de Gaudí que es conserva al Berguedà

Enguany fa cent anys de la mort d’Anto¬ni Gaudí, un dels màxims exponents del modernisme i un dels arquitectes més influents i reconeguts de la història de l’arquitectura moderna mundial. Per aquest motiu val la pena veure com la seva obra ha arribat fins a molts racons del nostre país, alguns poc coneguts. És el cas dels jardins Artigas de la Pobla de Lillet, al Berguedà. Projectats per Gaudí el 1903, demostren com l’arquitectura es pot barrejar amb els elements de la natura en plena harmonia. 
La base dels jardins, oberts al públic, són els dos penya-segats que hi ha a cada banda del Llobregat i que Gaudí va unir a través de dos ponts: un amb forma d’arc coix i l’altre, amb una coberta de pèrgola feta amb formigó recobert amb pedra. Aquests jardins van ser un regal de Gaudí als senyors Artigas, com a mostra d’agra¬ïment per acollir-lo mentre projectava el Xalet del Catlla¬ràs, també a la Pobla de Lillet. 
 
El Xalet del Catllaràs, del qual fa pocs mesos que es va confirmar l’autoria del pro¬jecte, va ser un encàrrec que Eusebi Güell va fer a Antoni Gaudí amb la intenció que es convertís en habitatge per als treballadors i enginyers de les mines de carbó que subminis¬traven combustible a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, a Castellar de n’Hug. 
 
La fàbrica de ciment Asland, la primera de pòrtland al nostre país, s’ubicava on neix el Llobregat i aprofitava la força de l’aigua per generar energia. La fàbrica, motiu pel qual es van crear després els jardins Artigas i el Xalet del Catllaràs, s’ha convertit ara en el Museu del Ciment. Durant els mesos de juliol i agost, obre les portes cada dia i ofereix visites guiades i visites teatralitzades, entre altres propostes. Aquesta temporada, a més, estrena un espai de projecció per desco¬brir tot el procés de producció i la maquinària del 1920, i con¬tinua amb la visita immersiva Fàbrica endins, que mostra set punts de la fàbrica recons¬truïts en el seu estat original de fa un segle. Per a aquesta modalitat, l’entrada s’ha d’ad¬quirir únicament de manera anticipada i en línia. També podeu gaudir de visites que combinen l’entrada al Museu del Ciment, al Tren del Ciment i als jardins Artigas, així com al Museu i a la mina de petroli de Riutort.

Consulteu tota la informació sobre l’Any Gaudí a web.gencat.cat/ca/generalitat/ accio-govern/commemoraci¬ons/2026/any-gaudi
 

Els museus catalans celebren el Dia Internacional dels Museus del 16 al 18 de maig

12.05.2026
Els dies 16, 17 i 18 de maig, els museus de tot Catalunya obren les portes per celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM) amb una programació plena d'activitats per a tots els públics: visites guiades i teatralitzades, tallers, jocs i propostes familiars, concerts i espectacles, entre moltes altres iniciatives.

El punt àlgid de la celebració és la Nit dels Museus, el dissabte 16 de maig, quan nombrosos equipaments ampliaran l'horari fins ben entrada la nit i oferiran entrada gratuïta.

El Dia Internacional dels Museus se celebra cada 18 de maig des del 1977, impulsat pel Consell Internacional de Museus (ICOM). Enguany el lema és "Museus unint un món dividit", una invitació a reflexionar sobre el paper dels museus com a espais de diàleg, inclusió i pau davant les divisions culturals, socials i geopolítiques.

Què fan els museus de la Generalitat

A Barcelona, el Museu d'Història de Catalunya farà portes obertes el dissabte 16 de 10 h a 19 h. S'hi podran visitar l'exposició permanent i les temporals "El poble gitano de Catalunya: història i cultura” i l’espai “El Museu presenta: Francesc Subarroca, el pintor del poble gitano del Somorrostro.”

El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) inaugurarà el dissabte 16, a les 11 h, l'ARQUEOlab Famílies, un nou espai interactiu amb laboratoris d'arqueobotànica, antropologia, art i arqueologia experimental. Amb motiu de la Nit dels Museus, obrirà gratuïtament de 19h a 1h amb activitats a l'exterior per al públic familiar.

La xarxa del MAC s'estén per tot el territori amb activitats destacades: el MAC Olèrdola ofereix una visita guiada per descobrir aquesta ciutat medieval; el MAC Girona, al Monestir de Sant Pere de Galligants, oferirà portes obertes dissabte al vespre i diumenge al matí.  Amb motiu de la Nit dels Museus, ha programat la visita guiada  "Monstres, muses i creadores: la dona a la mitologia"; el MAC Empúries organitza una passejada al capvespre per la ciutat grega i romana i, el dilluns 18, una jornada de portes obertes pel jaciment; el MAC Ullastret proposa un itinerari per l'entorn natural i una sessió de contacontes infantil.

Malgrat que el MNACTEC roman tancat per obres, les seves seus continuen actives. El Museu de la Colònia Sedó d'Esparreguera oferirà representacions teatralitzades gratuïtes per reviure el passat industrial. El Museu del Ciment de Castellar de n’Hug programa el dissabte 16 la visita immersiva "Fàbrica endins" i la visita guiada nocturna “La fàbrica i la colònia Asland”. El diumenge 17 ofereix una jornada de portes obertes, dues visites guiades i l’espectacle de teatre “Fet Pols”, de Can ai Gó. La Farga Palau de Ripoll obrirà gratuïtament del 16 al 18 de maig.

El Museu d'Art de Girona proposa un taller infantil de calcomanies, una visita nocturna al Palau Episcopal i un recorregut guiat amb expertes del projecte 12 mesos, 12 obres. També hi haurà portes obertes dissabte al vespre i diumenge al matí. 

A Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic (MNAT), amb el Tinglado 4, la Vil·la romana dels Munts i el Conjunt romà de Centcelles, oferirà entrada gratuïta el cap de setmana. El Tinglado 4 ampliarà l'horari fins a mitjanit i s'integra un any més a la ruta Viatge a la Constel·lació Museu, en la seva dotzena edició. També s'hi podran gaudir activitats de reconstrucció històrica dins el festival Tarraco Viva.

On consultar la programació

Tota l'agenda del Dia Internacional dels Museus, amb la possibilitat de filtrar per dia, tipologia, públic i municipi, es pot consultar a: patrimoni.gencat.cat/dim

Joc de pistes 'La ciutat immortal'


Cerca més activitats

Barcelona, la ciutat dels dracs amagats

Cada 23 d’abril Catalu­nya s’omple de roses i llibres per celebrar la diada de Sant Jordi, una tradició molt especial que reivindica la cultura i l’amor. Al llarg dels segles hem sentit parlar del cavaller, la rosa i el llibre, però no hem d’oblidar que aquesta història té un altre gran protagonista: el drac. Aquestes criatures mítiques són un símbol cultural de la catalanitat i estan amagades en molts racons de Barcelona. Us animem a recórrer els carrers de la ciutat per desco­brir aquestes bèsties en edificis i espais singulars, una manera de conèixer la llegenda de Sant Jordi des de l’òptica del drac.
 
La primera parada és el Palau de la Generalitat. Aquí sant Jordi apareix representat per tot l’edifici: a la capella, en un retaule, a la creu de la porta, al saló… De fet, a la façana del carrer del Bisbe es troba la representació més antiga del cavaller lluitant contra el drac feta per Pere Joan l’any 1418.
 
Antoni Gaudí també va por­tar la iconografia del drac a un altre nivell en molts dels seus dissenys. El trencadís i la rajola de ceràmica converteixen els seus dracs en els més especta­culars. Sabíeu que l’estructura de la Casa Batlló està basada en el mite de sant Jordi matant el drac? Les peces ondulades de la teulada representen les escates del llom. I no podem oblidar l’emblemàtic drac de trencadís de la font de l’entrada del Park Güell, que s’ha conver­tit en un símbol de la ciutat.
 
En dues de les joies més importants de Puig i Cadafalch també apareix la representació de Sant Jordi. D’una banda, trobem la porta d’accés a la finca de la Casa Amatller, decorada amb una escultura de sant Jordi matant el drac, obra d’Eusebi Arnau. De l’altra, el mosaic de ceràmica vidriada amb un sant Jordi trepitjant el drac a la Casa Terrades, o Casa de les Punxes, obra d’Enric Monserdà i Vidal. A la plaça de les Beates, al barri de Sant Pere i Santa Caterina, es pot gaudir durant tot l’any del bestiari complet de la ciutat, on destaca el drac de Ciutat Vella. Al bell mig de la Rambla, la Casa Bruno Cuadros també exhibeix a la façana un drac d’estil japonès. I al parc de l’Espanya Industrial hi ha un tobogan gegant amb forma de drac. Més enllà d’aquests espais, Barcelo­na és plena de petits detalls en forja i artesania que amaguen dracs. En són exemples els fanals de Gaudí a la plaça Reial, la porta dels Pavellons Güell o el cartell de l’entrada al restaurant Quatre Gats.

Sant Cugat, del romànic al tapís contemporani

Sant Cugat, entre les serres de Collserola i Galliners, al Vallès Occidental, ofereix una suggeridora oferta patrimonial que va de l’època romana a la modernitat. Originàriament, fou una fortalesa romana situada al costat de la via que connectava Barcelona i Terrassa, i en aquest mateix enclavament es va construir el monestir a partir del segle IX. Atès el llarg procés d’edificació, hi trobem elements carolingis, romànics, gòtics i renaixentistes. Destaca especialment el claustre romànic, amb 144 capitells decorats amb iconografies d’escenes bíbliques, éssers mitològics i, fins i tot, un autoretrat de l’escultor i mestre d’obres Arnau Cadell.

La Torre Negra és una altra edificació vinculada al monestir. Es tracta d’una imponent casa fortificada de pedra fosca, d’aquí el nom, que s’origina en la fortalesa construïda el 1145 per defensar l’àmbit territorial del monestir. Un altre espai per sentir el pes de la història és la capella de Sant Domènec. Una petita construcció que fou escenari de la batalla de Sant Cugat, el 12 d’octubre del 1808, durant la guerra del Francès, quan diversos destacaments de francesos van ser derrotats a la zona. Posteriorment a la batalla, i fins al segle XX, la capella va acollir un aplec cada dia del Pilar per commemorar aquesta victòria.
 
El modernisme també és present a Sant Cugat en forma de celler. La cooperativa vitivi­nícola encarregà el projecte a Cèsar Martinell, especialista en construcció de cellers coopera­tius. Del projecte inicial només es pogué construir la sala d’elaboració, perquè la manca de pressupost no va permetre edificar el projecte complet. Una altra visita d’interès artís­tic és el Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani, on trobem obres de representants de l’Escola Catalana del Tapís com Josep Grau Garriga i la seva deixebla Dolors Oromí.
 
Una altra manera de relacio­nar-se amb la història de Sant Cugat i del país és anant al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, un espai que promou la conservació i restauració del patrimoni cultural. Les visites permeten veure com es duen a terme els processos de restauració d’obres patrimonials.
 
Si visiteu la ciutat en família, al Museu de Sant Cugat i a l’Oficina de Turisme podeu triar entre diverses activitats i rutes temàtiques, que us permetran descobrir espais com el Museu del Còmic i la Casa Museu Cal Gerrer.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Granollers manté l’empremta del seu passat

El patrimoni de la capital del Vallès Oriental s’obre als visitants per explicar el passat de la ciutat de primera mà a través de diferents equipaments que ajuden a entendre també l’evolució de la societat granollerina. Per això, el primer punt de parada obligat és el Museu de Granollers. Si bé el seu origen es remunta al 1932, l’edifici que l’allotja actualment data del 1976, quan, després de diferents etapes, es va tornar a obrir al públic per mostrar el seu extens fons, format per mostres d’arqueologia, art, etnografia i numismàtica. 
 
Per conèixer el passat medieval de la ciutat, el jaciment arqueològic de l’Adoberia dels Ginebreda és un bon punt de partida. Es tracta d’un espai únic que permet fer-ho a partir d’un important tram de la muralla que encerclava la vila, de les restes de les torres que en queden i de la mateixa adoberia, l’única conservada a la ciutat de la dotzena de les quals es té constància històrica. A més, és la que es troba en més bon estat a Catalunya. 
 
El patrimoni d’una ciutat es pot explicar també a través de la natura. Això és el que fa el Museu de Ciències Naturals de Granollers, conegut com la Tela, pel nom de la torre modernista del 1912 que n’allotja una part. Disposa de diferents espais, entre els quals hi ha el Planetari, que permet desxifrar el cel nocturn. Del Museu, en destaquen els jardins Antoni Jonch Cuspinera, on hi ha representades diferents espècies vegetals que es troben al Vallès. 
 
El passat tèxtil de Granollers es pot conèixer també a través de la Tèrmica, que allotja part de la història de la indústria cotonera del Vallès. Construïda el 1951, era la instal·lació de l’antiga fàbrica Roca Umbert —ara reconvertida en recinte per a la creació artística— que transformava i distribuïa l’energia per convertir el cotó en roba. Ara, a través de peces audiovisuals, la instal·lació permet conèixer els elements i les peces originals que formaven part de la Tèrmica durant els anys cinquanta. 
 
La visita a aquests espais i d’altres es pot fer a través de diferents itineraris que recorren el municipi i que poden tenir la mítica Porxada renaixentista com a punt de partida. És el cas de la ruta modernista i noucentista, que repassa els edificis d’aquests períodes, o la del Granollers bombardejat, que mostra alguns llocs emblemàtics afectats per aquests episodis i Can Jonch- Centre de Cultura per la Pau.
 
Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

La memòria de les colònies industrials al llarg del Ter

Al llarg del segle XIX, a la vora dels cursos del Ter i del Llobregat es van instal·lar diferents fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua per fer funcionar la maquinària. En alguns casos, aquestes fàbriques comptaven amb habitatges per als treballadors i diversos serveis, com ara escoles i economats, que formaven part d’aquestes anomenades colònies industrials.
 
Us proposem una ruta per algunes de les colònies més emblemàtiques que es troben al pas del Ter per Osona. La comencem al Museu del Ter, a Manlleu. Inaugurat el 2004, explica el patrimoni industrial i natural de la conca mitja¬na del riu. Dona a conèixer aspectes històrics del procés d’industrialització i el vessant més social de la vida industrial. A més, la mostra de dues turbines permet entendre el sistema mecànic de la fàbrica. El Museu del Ter forma part del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). 
 
També a Manlleu, els orígens de la Colònia Rusiñol, antiga Can Remisa i residència del pintor i escriptor Santiago Rusiñol, es remunten al 1845, quan Josep Dulcet compra els terrenys per edificar-la. Va produir filats de cotó fins al 2009, i va ser la darrera del Ter mitjà que va tancar. El Museu del Ter organitza visites guiades cada primer diumenge de mes pels jardins i l’interior de les naus. 
 
La Colònia Imbern o El Pelut, a Orís, és una de les més singulars del tram mitjà del Ter. Datada del 1859, en destaquen els jardins, dissenyats per Rubió i Tudurí, i els edificis d’estil modernista, que van ser alçats amb pedra de riu carejada. 
 
A Sant Vicenç de Torelló rememorem el passat de dues colònies destacades. Inaugurada el 1882, la Colònia Vila-seca va ser la primera del municipi. Està formada per la fàbrica, els habitatges dels obrers, l’església, una fonda, l’escola i els jardins. Els habitatges històrics ara són particulars. L’altra és la coneguda Colònia Borgonyà, que van posar en funcionament el 1895 els escocesos J&P Coats. El 1903 es van fusionar amb els industrials barcelonins Fabra. Actualment, les cases estan habitades per extreballadors, les naus de la fàbrica estan ocupades per diverses empreses i els equipaments de serveis són propietat de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Podeu visitar la colònia el tercer diumenge de mes a càrrec del Museu el Ter.
 
Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Barcelona a través de les obres de Subirachs

Josep Maria Subirachs, escultor emblemàtic —i pioner— de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX, inicià la seva aportació en el camp de l’escultura pública entre el 1957 i el 1960. La seva obra 'Forma 212' (1957), al passeig de la Vall d’Hebron, va ser la primera escultura abstracta emplaçada en un carrer de Barcelona. L’any següent es col·locava a la façana de la Facultat de Dret de la UB el relleu 'Les Taules de la Llei' —realitzat en col·laboració amb el ceramista Antoni Cumella—, i el 1960 provocà polèmica amb una altra peça abstracta situada al barri de la Barceloneta: 'Evocació marinera'.
 
Posteriorment, sense abandonar l’expressió plàstica abstracta, Subirachs incorporà elements figuratius, com és el cas del submarí del 'Monument a Narcís Monturiol' (1963), de formigó i coure, a la cruïlla Diagonal/Provença/Girona, o el relleu en negatiu 'La mesura de l’espai-temps' (1967), en blocs cúbics superposats formant un nu femení, a la Via Augusta/Marià Cubí.
 
També és obra de Subirachs el fris de formigó amb referències a la història de la ciutat que enllaça l’edifici antic de l’Ajuntament de Barcelona amb l’edifici Novíssim de la plaça de Sant Miquel, i la façana de l’edifici del desaparegut diari 'Tele/eXprés' (1966), al carrer d’Aragó, 390. Per la seva ubicació emblemàtica, cal destacar la Porta de Sant Jordi (1975), que comunica el Palau del Lloctinent amb el Saló del Tinell, i el 'Monument al president Francesc Macià' (1991), a la plaça de Catalunya.
 
L’any 1986 Subirachs va rebre l’encàrrec de realitzar els grups escultòrics de la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família, una obra de proporcions extraordinàries que l’ocupà durant vint anys. Compongué un gran retaule integrat per figures i alts relleus tallats en pedra i quatre portes de bronze que combinen elements representatius i simbòlics, a través dels quals aconseguí transmetre amb eloqüent expressivitat el tema de la Passió de Crist.
 
Al barri del Poblenou hi ha l’Espai Subirachs, que posa a l’abast del públic una part del llegat del polifacètic artista. A través de més d’un centenar d’obres, representatives de les diferents etapes de la seva trajectòria, es pot descobrir un artista que, a més d’escultor, també va ser prolífic creador de dibuixos, pintures, gravats, litografies, cartells, joies, medalles, tapissos i escenografies.

Et proposem una ruta per descobrir totes les obres de Subirachs a la ciutat de Barcelona, descarrega aquí el pdf.

Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Un passeig pel patrimoni històric de Mataró

Sabíeu que Mataró és una ciutat amb una gran riquesa de patrimoni modernista? Hi trobareu fàbriques, mercats, botigues, cases i molt més. Us proposem descobrir el llegat de l’arquitecte, historiador i polític local Josep Puig i Cadafalch, amb obres com el mercat del Rengle, la botiga La Confianza o la casa Coll i Regàs. A més, també heu de conèixer el primer edifici d’Antoni Gaudí, l’únic vestigi de la fàbrica de la Cooperativa Obrera de Mataró, coneguda com la Nau Gaudí.
 
Un altre imprescindible de la vostra escapada a la capital del Maresme és la presó, obra d’Elies Rogent i Amat. Es tracta d’un edifici de gran rellevància en la història de l’arquitectura penitenciària contemporània, una construcció que constitueix el primer exemple d’aplicació del model panòptic a l’Estat. A Mataró també us espera una autèntica joia del barroc català: el conjunt dels Dolors. Un extraordinari conjunt pictòric que es troba a la basílica de Santa Maria. És una de les demostracions més importants del barroc català, obra d’Antoni Viladomat i Manalt, considerat el millor pintor català de la primera meitat del segle XVIII. Enguany s’ha dut a terme una intervenció històrica, ja que s’han restaurat les famoses campanes de Santa Maria, amb l’objectiu de preservar el repic manual de les campanes, que és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
 
Als afores de la ciutat, a l’extrem est del Camí Ral, al barri de l’Havana, hi trobareu un autèntic tresor, un petit temple de tradició marinera construït en el segle XVII. Es tracta de l’ermita de Sant Simó, indret on s’ubicava la Coca de Mataró, un exvot mariner de gran valor artístic que avui es conserva al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam.
 
Per acabar, no podeu marxar de Mataró sense visitar el clos arqueològic de la torre Llauder. Un indret que conserva les restes de les dependències senyorials d’una vil·la romana construïda a finals del segle I aC i que va pertànyer al territori de la ciutat romana d’Iluro (actual Mataró). A més, es tracta d’un important jaciment arqueològic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Si voleu conèixer més a fons la història de Mataró, visiteu el museu de Can Serra, amb diverses exposicions perma¬nents i temporals relacionades amb el passat de la ciutat, o Ca l’Arenes, on podreu aprofundir sobre l’activitat artística al municipi.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 

Bat Costa Brava i Bat Costa Daurada, els nous abonaments del patrimoni cultural

11.08.2023
De Bat a Bat, l’abonament al patrimoni cultural que dona accés a 29 museus, monuments i jaciments arqueològics de Catalunya durant tot un any presenta dos nous abonaments. Aquest estiu, et convidem a visitar 8 espais patrimonials a les costes catalanes amb De Bat a Bat Costa Brava i De Bat a Bat Costa Daurada.  

Amb el Bat Costa Brava podràs conèixer la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, el Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes, l’Estudi Taller Carles Fontserè, el MAC Empúries, el Monestir de Sant Pere de Galligants, l’Antic Hospital de Santa Caterina, el Museu d’Art de Girona i el MAC Ullastret. 

I si ets més de Costa Daurada, podràs visitar el Reial Monestir de Santes Creus, la Cartoixa d’Escaladei, el Castell Monestir d’Escornalbou, el Conjunt Monumental de Centcelles, la Vil·la Romana dels Munts, el Castell de Miravet, el Museu i Necròpolis Paleocristians i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.  

Des de 10€ (modalitat individual) o 30€ si vas acompanyat de tres amistats o familiars. T’obrim les portes, de bat a bat, perquè emprenguis un viatge fascinant. 

Informa't a https://patrimoni.gencat.cat/ca/debatabat