Lloguer d'espais | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Lloguer d'espais

Class: 
spaces
T
L’antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa, un dels col·legis més antics del país, acull des del 2024 el Museu del Barroc de Catalunya. L’equipament, ideat per a ser el referent nacional d'aquest període artístic, acull les obres més representatives del barroc català, amb un total de 182 peces, 12 recursos audiovisuals i 5 recursos sonors.  
 
El museu fa valdre el patrimoni barroc del nostre país i n’afavoreix el coneixement i la divulgació, aportant una lectura i interpretació que vincula la societat i el pensament del present. A mesura que es recorre l’exposició, els àmbits d’interpretació mostren la complexitat del període barroc i construeixen narratives que conviden els visitants a connectar amb les obres.  
 
La col·lecció està formada per obres de tallers manresans i autors de gran rellevància com els Grau o els Sunyer i pintors destacats com Francesc Pla o Antoni Viladomat. Tots ells configuren una continuïtat cronològica i un relat narratiu que mostra l’evolució artística de Catalunya des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII
 
L’exposició es forma a partir dels fons del Museu de Manresa, de l’aportació del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat de Catalunya, així com de l’aportació de diversos museus del país. 
T
El Renaixement és un dels períodes més fascinants de la història de la humanitat, una època marcada per la rellevància de l’art i la cultura, però també per grans descobriments, avenços científics i personalitats singulars. Durant el segle XVI, Molins de Rei va tenir un paper rellevant en aquest període gràcies a la família Requesens, el seu palau i la seva estreta relació amb Carles V i Felip II.  
 
El Museu del Renaixement va obrir les portes el 2024 sent el primer museu monogràfic dedicat a explicar l’art i la història d’aquesta època. Té per objectiu explicar la rellevància de Molins de Rei durant el segle XVI, acostar a la ciutadania el llegat d’aquest patrimoni cultural i explicar l’art i la vida quotidiana del Renaixement a través dels objectes i les obres d’art.  
 
El relat s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cada una de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les característiques principals de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI. 
 
L’edifici on es troba és l’emblemàtic Palau de Requesens, construït per una de les nissagues més importants de Catalunya al segle XV. El Palau era un punt de parada habitual en els viatges de diversos monarques, des dels Reis Catòlics fins a l’emperador Carles V. L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949.  
 
El museu exposa peces de la col·lecció municipal, així com altres obres cedides per institucions museístiques, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu Frederic Marès i el Museo Nacional del Prado, entre altres. 

Dalt d'un turó i a 59 metres sobre el nivell del mar es troba el castell de Castelldefels. Aquest conjunt monumental, que dona nom a la vila, es va aixecar al segle X sobre el que havia sigut un poblat iber i, posteriorment, una vila romana.

El castell es va construir en un punt estratègic amb vistes al mar Mediterrani, en una zona dominant per controlar el territori i la franja costanera.

Durant segles, va ser utilitzat com a fortalesa per defensar el territori de la baronia de l’Eramprunyà i al segle XVI es va restaurar i fortificar contra els atacs de corsaris barbarescos.

Al segle XVIII la pirateria va començar a desaparèixer i el castell va passar a ser propietat de diverses famílies nobles. Un nom que va lligat a la fortificació és el del banquer Manuel Girona, que el 1897 va comprar i liderar la rehabilitació d’aquest símbol icònic de la ciutat.

Ja al segle XX, durant la Guerra Civil, es va utilitzar com a centre d’instrucció militar per les autoritats republicanes al 1937 i inicis de 1938, i poc després, al març del mateix any, el castell i l’església es van convertir en presó disciplinària de brigadistes internacionals. Si visitem l’església de Santa Maria de Castelldefels hi podrem observar grafits originals d’aquests brigadistes. Aquesta església, del segle X, és l’espai del conjunt que conserva restes més antigues, amb murs d’època ibèrica, romana, medieval, moderna i contemporània.

El castell i l’església han estat declarats Bé Cultural d’Interès Nacional.

També ens sorprendran la sala d’Esgrima, decorada amb pintures del segle XVIII, i la sala institucional, o la sala Noble, testimoni de grans festes i celebracions de la burgesia catalana d’inicis del segle XX, que encara conserva la seva decoració neogòtica.

T
Una casa blanca sota un cel blau intens, el galliner en segon terme, eines del camp, vegetació i vida arreu. Així és com Joan Miró retrata a l’oli el Mas Miró, l'indret on va prendre la decisió de dedicar-se plenament a la pintura de per vida.

Encara que el pintor va néixer a Barcelona i va morir a Palma, va passar llargues temporades a la casa familiar, situada als afores de Mont-roig del Camp. És aquí on va deixar-se captivar per la vida rural i va consolidar el seu vincle amb la terra catalana, el qual marcaria per sempre el caràcter de l’artista i, de retruc, la seva obra pictòrica.
 
El Mas Miró comprèn el conjunt d'edificis satèl·lit de la masia d'estil colonial, erigits en diferents moments entre el segle XVIII i el XX. La visita al conjunt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, permet endinsar-se al taller de l’artista, descobrir-hi els seus esbossos i material, recórrer el jardí que conserva el galliner, la capella, els conreus i el corral.
 
El passeig per aquest entorn -amenitzat, si es vol, per les activitats que ofereix la Fundació Mas Miró- és l'experiència ideal per conèixer el bressol de l'estil simbòlic que avui tots reconeixem com a mironià i que el va convertir en un dels pintors més rellevants del segle XX.
T
Passejar-se pel pompós interior original d’una mansió modernista només és possible en comptats edificis. Un dels més ben conservats és la Casa Navàs de Reus.

Flanquejant la plaça del Mercadal des d’un xamfrà, la casa botiga de la família Navàs-Blasco és una de les obres més luxoses projectades per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La façana de l'edifici es manté majestuosa tot i haver quedat malmesa durant els bombardejos de la Guerra Civil. El veritable tresor, però, es troba a les estances interiors que meravellaran els amants del Modernisme. La millor mostra d’artesanies es troba a cada racó de la casa: vitralls de colors, pintures murals, ceràmiques amb motius florals, tapisseria de seda i mobiliari elaborat pels ebenistes més reconeguts del moment.
 
La sumptuositat de l’espai ja dona una idea sobre la capacitat econòmica dels seus propietaris, importants comerciants de teixits, així com de la rellevància de Reus com a segona capital catalana.
Els orígens del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres es troben a mig camí entre la història i la llegenda. Aquesta explica que un dels fills dels vescomtes d'Osona i Cardona va parlar només tres dies després de néixer per anunciar que no viuria més de 30 dies. Un cop mort, havien de posar el seu cos sobre una mula, i al lloc on l’animal s'aturés s'hi havia de construir un monestir.

Sembla més versemblant la versió que ens parla de la posició estratègica que ocupa el monestir, situat en un meandre molt pronunciat del riu Ter on antigament hi havia un castrum serrae o torre de defensa. Una construcció que els vescomtes van convertir en monestir.

Ermetruit, vescomtessa d'Osona, va ser la promotora del monestir, l'únic de l'ordre benedictí a Osona. Es va començar a construir l'any 1005 i, set anys més tard, hi començava la vida monàstica. L'església es consagrava el 1050.
A excepció de curts períodes favorables (quan l'abadia comptava amb el suport de la noblesa local com els senyors de Savassona, els Tavertet o els Sau), el monestir va estar marcat per l'infortuni. Deu anys més tard de la consagració de l'església, l'abadia va baixar a la categoria de priorat perquè tenia menys de 12 monjos i el 1079 va passar a ser el centre administratiu en terres catalanes de la poderosa abadia de Cluny.

Entre els segles XIII i XV, Sant Pere de Casserres va entrar en decadència a causa de les fams, guerres, terratrèmols i epidèmies, com la pesta negra de 1348. Al segle XIX, el monestir va passar a mans privades i va ser utilitzada com a granja i vivenda de masovers. El conjunt que veiem actualment és el resultat de diverses restauracions, com la de Camil Pallàs (1952-1962) i la de Joan-Albert Adell i el Consell Comarcal d'Osona (1994-1998).

El temple és un compendi del romànic: tres naus separades per pilars i capçades per absis semicirculars amb elements arquitectònics decoratius amb finestres cegues, frisos dentats i un petit claustre d'arcs de mig punt suportats sobre columnes. L'interior de l'església estava completament decorat amb pintures murals, però actualment només en queden algunes mostres deteriorades.

Dos elements s’escapen del cànon: per una banda, l'església mesura més d'amplada que de llargada, un fet poc habitual en el romànic català. De l'altra, el campanar, inusualment baix, ja que només té dos pisos. A l’exterior del monestir hi trobem un edifici de planta rectangular que feia les funcions d'hospital i, al costat de l’absis s’hi conserven diverses tombes antropomòrfiques.



Autor de les fotografies: Josep Giribet.
T
L’edifici de les Drassanes Reials, on es van construir moltes de les embarcacions que van sortir a la mar durant l’època Medieval i Moderna, acull ara el Museu Marítim de Barcelona (MMB). No hi ha, per tant, un lloc millor per explorar i conèixer la cultura i la història marítimes a Catalunya.

Les grans naus gòtiques alberguen les embarcacions de la col·lecció permanent del museu, com la Galera Reial, la barca República o el llaüt Jean et Marie, fent un repàs a la construcció naval entre els segles XIII i XVIII. Altres peces destacades de la col·lecció son els diversos mascarons de proa que conserva el museu i instrumental marí com octants i sextants, sonars mecànics, compassos i astrolabis nàutics, entre altres.

Les Drassanes Reials de Barcelona restaurades van obrir les portes el 16 de febrer de 2013, un cop acabada la rehabilitació d’aquest conjunt patrimonial extraordinari. La reforma també incloïa el Museu, que ara mostra elements que faciliten el diàleg interactiu, l'experiència vivencial i el coneixement transversal de la cultura i la història marítima a partir de múltiples disciplines. 
T
Tres elements físics han marcat el desenvolupament de Santa Coloma de Gramenet: la muntanya (Puig Castellar), el riu (Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).

Aquests tres conceptes articulen el discurs del Museu Torre Balldovina, un museu local pluridisciplinari inaugurat el 1987, que vetlla pel patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat del Barcelonès. Començant per l’edifici que ocupa, una torre de defensa del segle XI, que ha tingut diferents usos al llarg de la història: edifici agrícola al segle XIV, gran casal al segle XVIII i, finalment, residència d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra.

Una part important de l’exposició permanent es remunta als orígens de la ciutat, vinculats al jaciment ibèric del Puig Castellar. Imperdible és la Sala dels tresors, on hi ha exposades les peces ibèriques més significatives trobades durant les excavacions. Algunes són realment valuoses com un capfoguer de ferro forjat de tipus zoomorf o una làmina de plom amb una inscripció.

Durant el recorregut es pot conèixer com vivien els laietans que es van instal·lar en aquesta zona: economia, tecnologia, societat, escriptura, creences... I fins i tot es pot veure la reconstrucció d’una casa ibèrica.

Del fons d’història medieval i moderna destaca la col·lecció de monedes i ceràmica procedents del Molí d’en Ribé i del Mas Fonollar. Diversos objectes de diferents oficis procedents d’antics establiments de Santa Coloma serveixen per explicar part de la història contemporània de la ciutat.
T
Com se sent un jugador del Barça a punt de sortir a la gespa? Els amants del futbol ho poden experimentar en pròpia pell en aquest museu. Actualment és un dels més visitats de Catalunya, amb una mitjana anual de més d’1.200.000 persones.

La idea de fer un Museu del Barça va néixer amb Joan Gamper, el fundador del club. Finalment es va inaugurar l’any 1984. Des de llavors s’hi poden veure els trofeus aconseguits per totes les seccions esportives del club català al llarg de la seva història i tot tipus d'objectes relacionats amb l'equip, els jugadors o els seguidors.

També compta amb un fons d’art de temàtica esportiva, amb obres de Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies o Josep Maria Subirachs. A més, custodia la Col·lecció Futbolart, propietat de Pablo Ornaque, considerada una de les millors col·leccions privades del món sobre el futbol.

A partir de l’any 2010, va néixer el projecte Camp Nou Experience, un recorregut que converteix el visitant en protagonista a través de tecnologies immersives (video walls, taules tàctils, àudios, recreacions, etc). A més del museu es visita l’Estadi, l’Espai Messi i la Zona Multimèdia. Durant la visita, es pot recórrer el túnel de vestidors i transportar-se a una gran final o fotografiar a la sala de premsa una rèplica de la Copa d’Europa.
T
Joan Vila CincaPere QuartJosep Renom... Sabadell a principis del segle XX bullia des del punt de vista artístic i cultural i es van començar a organitzar les primeres col·leccions de belles arts i d'arqueologia a la ciutat. D’aquí va néixer la necessitat de crear un museu local. L’any 1931 obria les seves portes el Museu de la Ciutat i, a partir del 1970, es constituïa definitivament el Museu d’Història de Sabadell, parada obligatòria per conèixer els orígens de la plana vallesana.

El museu està situat a la casa fàbrica de l’industrial Antoni Casanovas, erigida el 1859. És un museu pluridisciplinari, que aplega col·leccions d'arqueologia, història i etnologia locals.

A l’exposició permanent, el visitant pot descobrir com vivien les primeres comunitats prehistòriques de la zona, a través de materials de fa entre 6.500 i 2.600 anys com el collaret de variscita que formava part de l’aixovar funerari d’una sepultura neolítica (trobat al jaciment de Bòbila Padró - Can Tiana). Fins i tot, es pot entrar a la reconstrucció d’una cabana prehistòrica!

El recorregut continua mostrant la petjada que els ibers i els romans van deixar a la comarca (no et perdis el mosaic dels segles II-III dC, amb la imatge del déu Neptú, procedent de la vil·la romana de la Salut). Finalment l’atenció se centra amb les col·leccions relacionades amb la manufactura de la llana i la indústria tèxtil, que van convertir Sabadell en una gran ciutat industrial.

El museu disposa també de 13 espais en el territori de diversos períodes que completen el relat i l’experiència històrica de la ciutat.