Barcelona | Page 11 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Barcelona

Picasso i Miró, o el llegat d’amistat de dos genis

Els pintors Joan Miró, un dels màxims expo­nents del surrealisme abstracte, i Pablo Picasso, un dels inventors del cubisme, van mantenir una estreta amistat durant més de cinquanta anys. Tots dos van triar Barcelona per llegar-hi la seva obra en forma de cen­tres d’art monogràfics. Ara, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Picasso, les autoritats franceses i espanyoles han creat un gran esdeveniment internacional: La celebració de Picasso 1973-2023, que comprèn un total de cinquanta exposicions dedicades a Picasso que es fan arreu del món des de la tardor del passat 2022 i fins a la primavera del 2024.
 
Al voltant d’aquest acte de rellevància global, a Barcelona s’organitzen diverses activitats, com és el cas de la mostra Miró-Picasso, un projecte con­junt i únic del Museu Picasso de Barcelona i de la Fundació Joan Miró que té lloc de manera simultània a les dues institucions. L’exposició s’or­ganitza al voltant de sis grans eixos cronològics i temàtics i aplega més de 250 obres provi­nents de col·leccions públiques i privades d’arreu del món per donar a conèixer, l’un al costat de l’altre, dos artistes que van transformar amb veu pròpia l’art del segle XX. Es podrà visitar fins al 25 de febrer.
 
Més enllà dels centres que acullen les obres artístiques, la capital catalana també té a l’aire lliure una bona mostra de creacions de diferents artistes. En el cas de Miró, és imprescindible conèixer les obres que va projectar per donar la benvinguda als viat­gers que arriben a Barcelona.

El projecte es va dir Terra, mar i aire. La primera obra es pot veure només aterrar a l’aero­port, on un magnífic mural rep els visitants que arriben a la ciutat per aire. La següent, la que dona la benvinguda als que ho fan per mar, és el conegut mosaic que es troba al terra de la Rambla, al Pla de la Boqueria. Inaugurat el 1976, té moltes similituds amb el mosaic de l’aeroport, com les lloses i els colors. La tercera obra, la que havia de rebre els visitants que arriben a la capital catalana per terra i que s’havia de col·locar al Parc de Cervantes, va quedar pendent. Avui, els barcelonins no poden gaudir de l’obra original, que no va passar de ser una maque­ta que portava per nom Dona, ocell i una estrella, però en poden veure una reproducció al pati nord de la Fundació Miró, que s’ubica al barceloní Parc de Montjuïc.
 

Un país per inspirar dos artistes de renom mundial

Els centres d’art monogràfics que tant Picasso com Miró tenen a la capital catalana complementen els altres que, escampats pel país, expliquen la vinculació que els dos pintors van tenir amb el territori. “Tot el que sé ho he après a Horta”, deia Picasso. A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, on hi va arribar el 1898 convidat pel seu amic Manuel Pallarès per recuperar-se de l’escarlatina, Picasso va passar setmanes dibuixant en una cova del massís del Port. Quan hi va tornar, el 1909, hi va acabar desenvolupant el cubisme, inspirat pels paratges de la Terra Alta. Ara, el Centre Picasso d’Horta de Sant Joan és un homenatge permanent a Picasso que recull la repro­ducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta o pensant en Horta i que evidencien els llaços profunds que uneixen aquesta localitat de les Terres de l’Ebre amb el gran artista.
 
El mateix passa a Gósol, on Picasso hi va arribar el 1906 provinent de París i hi va fer estada durant tres mesos acompanyat per la model Fer­nande Olivier, la seva parella en aquell moment. Diuen que l’estada en aquest petit poble del Berguedà també va ser decisiva en la seva transició pictòrica. La realitat és que aquell estiu va pintar molts quadres. La mostra més repre­sentativa de les tres-centes dues obres que s’atribueixen al període gosolà de l’artista es troben repartides per diferents museus d’Europa i dels Estats Units. Al Centre Picasso de Gósol, però, es poden con­templar reproduccions que mostren el paisatge que el va acollir durant aquells mesos: el Pedraforca, el castell, la plaça del poble, etc., que conviden a la descoberta de l’entorn a través del mateix itinerari que va fer Picasso en arribar-hi hi en marxar. De fet, l’oficina de turisme del Berguedà, proposa una estada de dos o quatre dies a Gósol amb la possibi­litat de dedicar els matins a la pràctica pictòrica amb el suport d’un professor i gaudint durant les tardes lliures de les vistes del Pedraforca i del Cadí, de la gastronomia de la zona i d’una visita al Centre Picasso.
 
Més al sud, Miró va ena­morar-se dels paisatges de Mont-roig del Camp. Hi va arribar el 1911, amb divuit anys, per recuperar-se d’una malaltia i, temps més tard, passava els hiverns a París i els estius al mas que la família tenia en aquest municipi del Baix Camp. “Tota la meva obra està concebuda a Mont-roig”, va dir Miró. I és que Mont-roig i els seus paisatges es van convertir en punt d’atracció, model i inspiració de bona part de la primera producció pictòrica de l’artista. Allà, anys més tard, el Mas Miró va obrir les portes al públic per explicar el pas artístic del pintor d’una etapa més figurativa fins al surrealisme abstracte amb què se’l coneix arreu del món. De fet, aquest mas va servir a Miró per pintar La masia, la creació més emblemàtica de l’etapa figurativa del pintor i on es va començar a perfilar el seu complex llenguatge que el va caracteritzar al llarg de la seva carrera. De fet, la ruta El paisatge emocional de Miró és una bona oportunitat per conèixer les etapes creatives de Miró. Inclosa en l’audioguia del Mas Miró, permet recórrer diferents espais senyalitzats i descobrir els paisatges del municipi que ara formen part de diverses obres mundialment reconegudes.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 

Visita guiada a l'exposició 'Catalunya, un viatge en el temps'


Cerca més activitats

Les viles termals, molt més que aigua calenta

El febrer és un bon moment per tastar els beneficis de les aigües mineromedicinals, i per això us proposem visitar tres viles termals del Vallès Oriental i la Selva que ja coneixien els romans. Parlem de la Garriga, Caldes de Montbui i Caldes de Malavella, tres destinacions molt inspiradores.

CALDES DE MONTBUI

Les aigües de Caldes de Montbui han centrat la vida d’aquesta vila des dels romans, que ja hi van construir unes termes. La visita al Museu Thermalia permet fer un viatge a la descoberta d’aquestes aigües i a l’ús que se n’ha fet al poble al llarg dels segles, des dels banys dels romans fins als safareigs per rentar-hi la roba —un dels quals s’ha reconvertit en uns banys públics. La mítica font del Lleó, al nucli històric, és també una mostra més de la quotidianitat amb què els vilatans han usat l’aigua calenta que brolla a la vila, amb propietats terapèutiques per la seva temperatura i per l’alta presència de clorurs.

Dels vuit balnearis que hi havia a mitjan segle XIX, avui en queden tres (Broquetas, Termes Victòria i Vila de Caldes), que han mantingut l’ambientació modernista.

LA GARRIGA

Molt a prop de Caldes de Montbui hi ha la Garriga, amb una història lligada al termalisme, especialment des dels romans. D’aquest període es conserven les termes de la vil·la romana de Can Terrers. Són d’accés lliure, i s’hi poden visitar els banys calents i passejar-se per les sales que fa dos mil·lennis trepitjaven els seus propietaris.

El moment d’eclosió a la Garriga es va produir amb l’arribada del ferrocarril: la vila es va convertir en pol d’atracció de la burgesia barcelonina, que buscava tranquil·litat lluny de la gran ciutat. A les acaballes del segle XIX, hi havia fins a sis balnearis a tot el poble, dels quals n’han quedat dos (Blancafort i Termes la Garriga), que conserven el gust modernista del moment.

En aquest període va canviar el paisatge urbà del poble: es van començar a construir les grans torres burgeses, primer a la ronda del Carril, i després a tot l’eixample d’estiueig, amb l’eix central al famós Passeig. Un itinerari autoguiat permet conèixer els principals atractius patrimonials de la Garriga termal i modernista. Si preferiu una visita guiada, podeu consultar-ne els horaris i els preus al Centre de Visitants.

CALDES DE MALAVELLA

Més al nord, a la Selva, hi ha Caldes de Malavella. Els seus carrers, places i jardins són plens d’elements patrimonials que són el reflex del vincle entre aigües mineromedicinals i els seus habitants, des de les termes romanes i els balnearis fins a les cases modernistes.

Avui, a Caldes de Malavella hi ha tres indrets on aflora aigua termal. Són el puig de les Ànimes, on hi ha el balneari i l’embotelladora de Vichy Catalan; el puig de Sant Grau, on hi ha les fonts de Sant Narcís i dels Bullidors, i les termes romanes, que es poden visitar, i el puig de les Moleres, on hi ha la font de la Mina, d’on es canalitza l’aigua cap al balneari Prats. Al web de l’Oficina de Turisme podreu trobar el programa de visites guiades que organitzen els diumenges. Algunes inclouen el Centre Museogràfic Espai Aquae, i d’altres, les fonts i el patrimoni modernista palontològic. Cada diumenge la temàtica és diferent.

Un bon complement per a l’escapada a Caldes de Malavella és la visita autoguiada al Camp dels Ninots, un jaciment paleontològic que permet reconstruir tot un ecosistema tropical de fa uns 3,2 milions d’anys.


*Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir .

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Un tomb per la Terrassa més monumental

Us recomanem una escapada a Terrassa, una ciutat amb un patrimoni sorprenent, i molt ben comunicada amb transport públic (una elecció excel·lent, perquè no necessitarem el cotxe per moure’ns per la ciutat).

MASIA FREIXA

El primer que farem serà anar a la Masia Freixa, un preciós edifici modernista que és la seu de l’Oficina de Turisme. Podeu contractar-hi la visita guiada "Un tastet pel modernisme industrial terrassenc", que evoca aquella ciutat plena de fàbriques, xemeneies, magat-zems, habitatges d’obrers i de fabricants... Aquesta ruta passa pels edificis més emblemàtics d’aquest període, començant per la Masia Freixa, un edifici d’inspiració gaudiniana (l’ús de l’arc parabòlic hi és omnipresent) construït per Lluís Muncunill i Parellada per a l’industrial Josep Freixa com a residència familiar.

CASA ALEGRE DE SAGRERA
 
La ruta també mostra la Casa Alegre de Sagrera, de la primeria del segle XIX, que un segle més tard es va reformar segons els cànons modernistes. Una de les seves joies són les pintures d’Alexandre de Riquer que s’exposen al menjador. 

EL MERCAT DE LA INDEPENDÈNCIA I EL MNACTEC
 
L’itinerari també dona protagonisme a edificis modernistes del centre de la ciutat, com ara el mercat de la Independència, que té l’estructura de ferro més antiga de la ciutat, o l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover, la seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa (MNACTEC).

SEU D'ÈGARA
 
A la tarda, visitarem una altra joia patrimonial de Terrassa, la Seu d’Ègara, un conjunt monumental excepcional a Europa: permet viatjar en el temps fins a l’època final de l’Imperi romà i els primers segles del cristianisme. El recinte conserva restes ibèriques i romanes, un temple funerari… I les esglésies de Sant Pere i Santa Maria són dos exemples notables del romànic català.

EL PARC I EL CASTELL CARTOIXA DE VALLPARADÍS
 
L’endemà al matí, ens endinsarem al parc de Vallparadís. Amb més de 3,5 km de longitud i 395.000 m2 de zona verda, és un dels parcs urbans més grans del país i d’Europa. Passejar-hi és un plaer a qualsevol època de l’any. Al parc hi ha el castell cartoixa de Vallparadís, d’origen romànic, que entre els segles XIV i XV va deixar de ser una fortalesa per convertir-se en cartoixa. Hi destaquen la nau gòtica, coneguda amb el nom de Tinellet, la sala capitular i el claustre, que té dos pisos.


*Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir .

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Rutes del vi: el litoral barceloní

Comencem la ruta a Arenys de Mar, a les destil·leries Mollfulleda, conegudes com la “Fàbrica del Calisay”.

undada l’any 1896 per l’indià Magí Mollfulleda, es dedicava a elaborar aquest conegut licor després de comprar la fórmula inventada pels monjos benedictins a un ciutadà francès. Les façanes s'inspiren en l'arquitectura popular, i contenen nombrosos elements neogòtics i neoromànics.

A Alella hi trobarem el celler del Sindicat Alella Vinícola. Obra de l’arquitecte Jeroni Martorell, es va projectar l’any 1906 i compta amb nombrosos arcs equilibrats i claraboies al sostre per l’entrada de la llum.

A Badalona hi tenim una parada obligatòria: la fàbrica Anís del Mono, aixecada pels germans Bosch. Situada a tocar de platja, la fàbrica era originalment una modesta fassina on es produïa anís; l’edifici actual és fruit d’una reforma feta el 1922 per l’arquitecte Agustí Domingo i Verdaguer, que hi va incorporar alguns elements modernistes.
 
MODERNISME I CULTURA
A Barcelona, si som fans del modernisme, hi veiem els edificis residencials més coneguts: la casa Batlló, la Pedrera o la casa Amatller en són alguns exemples. Però a la ciutat també es poden descobrir antigues fàbriques reconvertides en espais culturals: la fàbrica Casaramona (CaixaFòrum), Can Framis (sala d’art i exposicions) o el Vapor Vell, reconvertit en Biblioteca Municipal.
 
L’ACTIVITAT VINÍCOLA DELS GÜELL
Direcció sud; entre el Garraf i Sitges, trobarem els Cellers Güell, obra d’Antoni Gaudí. L’any 1872 Eusebi Güell va adquirir la finca, d’origen medieval, per dedicar-la al conreu de la vinya i a la producció de vi. L’edifici tenia dues plantes de bodega ubicades al soterrani i, a la superfície, la cotxera, els magatzems, l’habitatge temporal i la capella de la família Güell.

La nostra ruta acaba al celler de Can Pujol de Vilanova i la Geltrú; projectat l’any 1935. A l’interior s’hi pot veure l’antiga i àmplia nau que contenia la fassina i les caves amb els cups subterranis, que daten del segle XVIII.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Rutes del vi: comarques de la Catalunya Central

Abans de visitar els celler del Bages, val la pena endinsar-nos a les Valls de Montcau i fer un cop d’ull a les tines i “barraques de vi” aïllades. Són construccions tradicionals i artesanals de pedra seca, de forma circular, que podem trobar soles o en conjunt escampades pels camps.

Destaquen les tines de Solanes, entre els termes de Pont de Vilomara i Rocafort, les Tines del Tosques, situades a la vall del Flequer i el conjunt de l’Escudelleta, al terme de Rocafort, format per onze tines i set barraques adossades. Perfectament integrades al paisatge, aquestes construccions agràries fetes pels mateixos pagesos a finals del segle XIX representen “l’arqueologia” dels cellers moderns.

Seguint la ruta, visitem la masia Roqueta, a Santa Maria d’Horta d’Avinyó d’origen medieval. Els seus soterranis encara guarden l’aroma del vi que s’hi ha elaborat durant segles.
 
UN PASSEIG PEL ROMÀNIC MEDIEVAL
Visitem el poble de Talamanca, amb els seus carrers empedrats. Al castell o el Molí del Menut, una altra masia d’origen medieval, hi podrem observar l’antiga premsa i les tines per fer vi, el molí hidràulic per moldre gra i els corrals del bestiar.

Prop de Talamanca ens trobem amb alguns cellers cooperatius de la zona, com els del Sindicat Agrícola de Santpedor i el de Salelles, a més de l’antiga destil·leria de Can Forrellat a Castellbell i el Vilar.
 
LES COLÒNIES DEL LLOBREGAT
Una mica més al nord ens trobarem altres testimonis del passat industrial de Catalunya. Seguint el curs del riu Llobregat podem visitar la Colònia Vidal, la de Viladomiu, Cal Marçal o Cal Rosal, entre altres. Tot sense oblidar el toc medieval que ens donen l’església romànica de Sant Vicenç d'Obiols i el pont d’Orniu.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Naveguem pel patrimoni marítim i fluvial

Amb l’arribada de l’estiu, ve molt de gust refrescar-se a l’aigua del mar o dels rius. Si estiuegeu a prop d’aigua salada o dolça, us proposem que us submergiu en els museus i el patrimoni marítim i fluvial que ens transporten a una cultura i una manera de viure. Som-hi, grumets i mariners!

Ja sabeu d'on venen les expressions estar al pairo, a tot drap o capejar el temporal? Si sou uns amants de la mar i els rius i voleu descobrir el món de la navegació, us oferim una selecció dels museus i iniciatives on podeu fer-hi una bona immersió.

Comencem pel sud del nostre litoral. El Museu de la Mar de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, exposa la importància de la navegació en aquesta costa plana i canviant. Les Terres de l’Ebre, terra de pescadors i mariners és l’exposició dedicada a la pesca i tots els oficis que giren al seu voltant, i no és gens difícil imaginar-se la badia dels Alfacs i el port de la Ràpita plens d’embarcacions que van i venen, carregades de peix i marisc.

Una mica més al nord hi ha el Museu d’Història de Cambrils, que té diversos espais patrimonials oberts al públic, entre els quals destaca la torre del Port. És una antiga torre de defensa, del segle xvii, i s’hi fan exposicions temporals que posen en valor la cultura marinera de Cambrils, on se celebra, pels volts de Sant Pere, la Festa de l’Ormeig, amb una demostració de navegació tradicional.

A Vilanova i la Geltrú hi ha l’Espai Far, situat a l’emblemàtic far de Sant Cristòfol. S’hi mostra el ric patrimoni mariner vilanoví en tres espais: el Museu del Mar, ubicat a l’antiga casa del faroner, exhibeix objectes relacionats amb el món de la pesca; l’Espai Víctor Rojas, amb un dels tres últims bots de salvament de nàufrags que es conserven a Catalunya, i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, ple d’enginys de vaixells, sorres de tot el món i peixos.

La recerca del nostre patrimoni marítim continua costa amunt i ens porta fins al Museu Marítim de Barcelona, ubicat a les antigues drassanes reials. Hi podreu veure des de petits models de tot tipus d’embarcacions fins a la reproducció a mida real d’una galera reial de 60 metres d’eslora! Un dels emblemes del Museu és el pailebot Santa Eulàlia, que acull visitants tant al mar com al moll. 

A la Costa Brava, el patrimoni marítim i mariner té molts equipaments interessants. La Caseta de Salvament de Nàufrags forma part del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i atresora un conjunt patrimonial únic de finals del segle xix sobre salvament marítim. Un conjunt que està ubicat, a més, en el seu entorn original.

El Museu de la Pesca de Palamós retrata el món de la pesca marítima al nostre territori i es capbussa en els orígens d’una activitat ancestral i encara avui molt activa, com es pot comprovar en el moll pesquer, on es poden visitar algunes de les embarcacions tradicionals que tenen museïtzades.

Sa Perola, situat al costat de la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell, és un petit centre d’interpretació que explica el procés del tint de les xarxes, que allargava la vida útil d’aquest estri imprescindible per als pescadors.

El Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala, mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle XVI fins a l’actualitat. Si optem per anar-hi al setembre, reservem-nos-en el tercer dissabte, perquè s’hi celebra la Festa de la Sal, una bona oportunitat per veure navegar embarcacions tradicionals. Si esteu interessats en aprofundir en el patrimoni marítim del país i voleu conèixer altres llocs per visitar, capbusseu-vos en el web de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i hi trobareu més opcions.

Ens espolsem la sal i anem a la recerca del patrimoni fluvial per descobrir l’ofici dels raiers, que tallaven els troncs de pi negre i avet a l’alta muntanya pirinenca, en construïen rais i els baixaven riu avall fins al lloc on es distribuïa la fusta, ja per camí o carretera. A Catalunya hi ha dues associacions que han mantingut viva la flama de l’ofici gràcies a les baixades populars de raiers que es fan a l’estiu al Segre, des de Coll de Nargó, i a la Noguera Pallaresa, des de la presa de Sossís fins al Pont de Claverol. A més, l’Espai Raier de la Pobla de Segur explica molt bé com es transportava la fusta a través dels rius.

Baixem de les muntanyes per anar a l’Ebre, més concretament a Miravet, on hi ha l’últim pas de barca que queda en actiu. És un transbordador format per dos llaguts (l’Isaac Peral i el Monturiol) units per una plataforma on caben fins a tres vehicles. Funciona sense motor, només aprofitant la força de l’aigua, com s’ha fet sempre des de fa segles.

I acabem el nostre periple fluvial al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, on l’exposició permanent L’Ebre: camí d’aigua ens parla de com el gran riu ibèric ha configurat el paisatge i les formes de vida i cultura que s’han assentat als marges. En aquesta exposició s’hi mostren embarcacions tradicionals, sobretot llaguts, que han solcat els aigües del riu durant segles, i és que l’Ebre ha estat la principal via de comunicació entre l’interior i la costa, i hi han pujat i baixat mercaderies i persones, com si fos una autopista d’aigua.


Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir 

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

A dins de les belles arts

La majoria de les obres d’art que admirem han sorgit de les mans d’uns artistes que han estudiat en escoles de belles arts, que imaginem plenes de cavallets, teles en blanc, pinzells, torns, argiles, cisells, blocs de pedra i marbre a punt per ser convertits en escultures, planxes preparades per als gravats... A Barcelona, hi ha escoles d’art que conserven importants col·leccions, i ens disposem a conèixer-les millor.

LA LLOTJA DE MAR - REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI
 
La primera parada és el magnífic edifici de la Llotja de Mar de Barcelona. Al pis superior hi ha la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, creada a les acaballes del segle xix per fomentar l’ensenyament de les belles arts a través de l’Escola de la Llotja. Ara, deslligada de la seva tasca educativa, està centrada en la difusió del seu fons artístic, bibliogràfic i arxivístic.

La seva col·lecció d’art està formada per més de 700 pintures, 250 escultures i diversos dibuixos i gravats d’artistes des del segle xvi fins al segle xx: des d’Annibale Carracci o Joan Ribalta fins a Modest Cuixart o Josep Maria Subirachs. Són destacables les col·leccions de dibuixos de Pau Milà i Fontanals i de Lluís Rigalt. Tot i així, el Museu de l’Acadèmia és un referent, sobretot en art català dels segles xviii i xix, amb pintures de Marià Fortuny i Ramon Martí Alsina, entre d’altres.

Cases Singulars hi organitza visites guiades que recorren les sales d’aquesta institució, des del vestíbul fins a la sala de juntes. Pertot, s’hi respira un ambient acadèmic.
 
CENTRE ARTÍSTIC DE SANT LLUC

No gaire lluny hi ha el Cercle Artístic de Sant Lluc. És una associació d’artistes fundada l’any 1893, en el moment de màxima esplendor del modernisme. Ubicada al Palau Mercaders, encara avui manté viu l’intercanvi d’idees i la pràctica artística, amb espais dedicats a la pràctica del dibuix, l’escultura, el gravat, la fotografia i el vídeo. També hi ha una sala on es fan exposicions temporals.

El Cercle Artístic de Sant Lluc forma part de la Ruta Europea del Modernisme, per la rellevància de les trobades que s’hi feien, a les quals acudien Antoni Gaudí, els germans Joan i Josep Llimona, Alexandre de Riquer, Enric Sagnier, Eusebi Arnau i Gaspar Homar, entre d’altres.
 
El patrimoni de l’entitat, minvat pels canvis de seu i la Guerra Civil, presenta avui obres emblemàtiques dels seus fundadors, com ara l’estendard dissenyat per Alexandre de Riquer, veritable joia del brodat, el cartell del mateix Riquer per a la IV exposició col·lectiva de socis o el gran oli de Joan Llimona Dona mullant-se el peu. A més, s’hi conserva una riquíssima col·lecció de revistes modernistes d’arreu del món, com ara Le Japon artistique, Jugend, The Studio, Hispania i Pèl&Ploma.

ESCOLA MASSANA. CENTRE D'ART I DISSENY
 
Sense moure’ns del nucli històric de Barcelona, anem fins a la plaça de la Gardunya. Allà hi ha l’Escola Massana. Centre d’Art i Disseny. Des que es va fundar, l’any 1929, aquesta escola és un brogit d’estudiants que van i vénen, que fan el grau d’Arts i Disseny, el postgrau d’Arts Aplicades Contemporànies o el batxillerat artístic, entre altres opcions. Aquí l’art està en ebullició constant. Una manera de conèixer millor l’Escola Massana és participant en algun dels actes i exposicions que estan oberts al públic general. L’Espai Busquets, per exemple, acull un programa estable d’exposicions on s’alternen muntatges d’artistes i dissenyadors externs amb els millors projectes finals dels alumnes d’aquest centre municipal.

FACULTAT DE BELLES ARTS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
 
L’última parada la fem a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, ubicada a la zona universitària de la Diagonal. L’origen de la Facultat el trobem a l’Escola Gratuïta de Disseny, creada el 23 de gener del 1775 a Barcelona, impulsada per la Junta de Comerç. Sembla estrany, però no ho és tant: calia potenciar el dibuix per respondre a les exigències de la indústria de l’època. El 1849 s’hi comencen a impartir també pintura, escultura i arquitectura. Gairebé un segle més tard, l’àrea de Belles Arts se separa dels ensenyaments aplicats i sorgeix l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (sí, la de la Llotja de Mar), que el 1978 esdevé l’actual Facultat de Belles Arts.
 
Al llarg dels anys, per les aules d’aquesta escola hi han passat nombrosos alumnes que esdevindrien personalitats artístiques, com ara Damià Campeny, Marià Fortuny, Pau Gargallo, Josep Llimona, Joan Miró, Isidre Nonell, Pablo Ruiz Picasso o Modest Urgell. Ens podem imaginar aquest fervor creatiu, passat i present, si visitem la sala d’exposicions de la Facultat, un espai obert a la ciutat on es mostren projectes de creació, tant d’alumnes com de professors, d’exalumnes o de col·leccions d’art privades.

*Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir 

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Natura i patrimoni al Maresme

FUNDACIÓ PALAU A CALDES D'ESTRAC

A Caldes d’Estrac visitarem la Fundació Palau. A més de conservar i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre, s’hi exposen de forma permanent obres de Torres García, Mompou, Rebull, Nonell, Nogués... També hi ha obres de Picasso, amb qui Palau i Fabre va tenir una gran amistat.

CEMENTIRI MODERNISTA DE SINERA A ARENYS DE MAR

A Arenys de Mar hi ha més art, perquè visitarem al capdamunt del turó de la Pietat el cementiri modernista de Sinera que va immortalitzar Salvador Espriu. Et proposem també fer un tomb pel nucli històric de la vila, adherida a la Xarxa de Municipis Indians des del 2008, i acabar la ruta al port d’Arenys. A partir de les 16 h pots observar com arriben els vaixells amb la pesca de la jornada.

CASTELL DE SANTA FLORENTINA A CANET DE MAR

Amb l’olor del peix fresc encara als narius, ens arribem a Canet de Mar. Els amants de Joc de Trons estan de sort, perquè poden passejar-se per les estances del castell de Santa Florentina, on es van rodar algunes escenes de la sèrie. Però al tron patrimonial de Canet, qui s’hi asseu és Lluís Domènech i Montaner. L’arquitecte modernista va estiuejar a la vila des que es va casar amb Maria Roura. Avui, es poden visitar la Casa Domènech, la residència de la família, que va ser la seva darrera obra, i la Masia Rocosa, la casa d’estiueig.

ERMITA DE SANT PAU A SANT POL DE MAR

Després anem a parar a Sant Pol de Mar. Perdre't pels carrerons del centre d’aquesta vila marinera, relaxa't al seu passeig marítim i al camí de ronda i puja fins a l’ermita de Sant Pau, que corona un turonet privilegiat. L’avantatge d’aquesta escapada és que la podem fer amb tren, perquè totes aquestes poblacions tenen estació. I si ets senderista, pots fer el tram de la Via Marina del Camí de Sant Jaume que passa per aquestes poblacions.


*Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Cap de setmana romànic: de Barcelona a Vic

Barcelona i Vic ens conviden a gaudir de magnífiques col·leccions romàniques als museus; però entre les dues ciutats hi ha un camí farcit d’art i història.

OLÍMPICA, ROMÀNICA, INSÒLITA

De ciutats olímpiques n’hi ha moltes, però només Barcelona té joies romàniques a tocar del seu Estadi Olímpic. El Museu Nacional d’Art de Catalunya té una de les col·leccions d’art romànic més importants del món.

Però no tot el romànic es pot veure al MNAC. En ple centre de la ciutat hi trobaràs un dels llocs més tranquils del bulliciós Raval: l’antic monestir de Sant Pau del Camp és una joia romànica encara poc coneguda.

“RECICLATGE” ARTÍSTIC

Ja al Vallès, Sant Cugat s’aixeca sobre un pou d’història. El seu monestir romànic es troba a l’antic emplaçament d’una fortalesa romana, el Castrum Octavianum. El mateix passa a Terrassa, on el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere s’aixeca sobre un vell nucli visigòtic. Aprofitar allò construit en èpoques anteriors ha estat una pràctica molt habitual al llarg de la història.

TERRA DE MONESTIRS

La ruta segueix cap al Bages. Història, mites, geologia i art marquen la personalitat del peculiar massís de Montserrat. La popular Moreneta, la patrona de Catalunya, és una marededéu romànica originàriament blanca, que s’ha anat enfosquint per la degradació dels materials i els pigments.

A Sant Fruitós hi trobaràs Sant Benet de Bages, un icona evocadora de l’edat mitjana per a molts autors de la Renaixença i un dels principals monestirs romànics del país. Una estima semblant mereix el màxim exponent del primer romànic català: la canònica de Sant Vicenç de Cardona.

Ara et proposem tornar a visitar sales plenes del nostre millor romànic: no et pots perdre les pintures, les escultures i els objectes litúrgics del Museu Episcopal de Vic. Però a la capital d’Osona hi ha molt més per veure: el seu centre històric té joies romàniques com el campanar i la cripta de la Catedral de Sant Pere.

La visita acaba a la vora del Pantà de Sau. A Masies de Roda culmina el teu viatge coneixent l’únic monestir benedictí de la comarca, Sant Pere de Casserres, on una exposició permanent difon l’estil de vida dels monjos del segle XI.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural