Situat al municipi de Porqueres, al Pla de l’Estany, l’Estudi Taller Carles Fontserè conserva i mostra una part destacada del llegat d’un dels artistes més representatius del segle XX a Catalunya.
Carles Fontserè i Carrió (1916–2007) va tenir una llarga trajectòria en camps com la pintura, el dibuix, l’escriptura, l’escenografia, però va destacar, sobretot, en el cartellisme, la il·lustració i la fotografia.
La seva vida i obra van quedar profundament marcades per la Guerra Civil, quan es va iniciar com a il·lustrador de cartells per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. El seu compromís amb la República el va portar a exiliar-se a França, Mèxic i Nova York, on va continuar desenvolupant una intensa activitat artística. Al casal català de Nova York va conèixer Terry Broch, publicista de pare català i mare valenciana amb qui es va casar. Broch va tenir un paper mol rellevant en l’evolució de la carrera artística i la difusió de l’obra de Fontserè.
L’any 1973 van tornar a Catalunya i es va establir a la finca de Can Tista i Montguix, on va crear el seu espai de treball. L’estudi taller, ubicat a Can Montguix, és l’espai visitable: un entorn de creació amb una distribució oberta i funcional, pensat per acollir les diferents disciplines que conreava. Hi trobem àmbits de pintura, arxiu, biblioteca i escriptori, així com objectes personals, fotografies i obres que permeten resseguir el seu recorregut vital.
Fruit de la donació del seu llegat a la Generalitat de Catalunya l’any 1994, l’Estudi Taller Carles Fontserè és avui un espai que permet conèixer de prop la vida i l’obra d’un artista clau de la segona meitat del segle XX, i endinsar-se en el seu univers creatiu. A més, des de la mort de Terry Broch l’any 2016, l’equipament està gestionat per la Generalitat de Catalunya.
Amb els Pavellons de la Finca Güell començava una de les relacions de mecenatge més llargues i fructíferes de l’art català del segle XX: la d’Antoni Gaudí i Eusebi Güell. Construïts entre 1884 i 1887 a l’avinguda de Pedralbes, formen part de l’entrada monumental a la finca d’estiueig de la família Güell, avui desapareguda. L’arquitecte va dissenyar els jardins, el mur perimetral, les portes d’accés i dos pavellons destinats a la casa del porter i a les cavallerisses. Des de 1969 els Pavellons Güell són Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional.
L’element més emblemàtic del conjunt és la gran reixa de ferro forjat de la porta principal, en forma de drac. Aquest drac representa el guardià del mitològic jardí de les Hespèrides que Jacint Verdaguer recull en el poema L’Atlàntida. Aquesta figura s’ha convertit en una de les imatges més reconeixibles de l’univers gaudinià.
Dins del recinte es conserven dos pavellons. D’una banda, la casa del porter, un edifici petit però imponent del qual destaca per la seva planta octogonal, la cúpula amb llanterna i la combinació de maó, pedra i ceràmica. De l’altra, a les cavallerisses hi trobem una estructura d’arcs parabòlics i volta catalana i un picador coronat per una cúpula circular. Les cobertes, revestides amb una tècnica primerenca de trencadís, i la riquesa ornamental del conjunt anticipen recursos que Gaudí desenvoluparà en obres posteriors.
Aquest treball de joventut no només va impressionar Eusebi Güell, sinó que també va establir les bases d’un llenguatge arquitectònic propi. Als Pavellons Güell, Gaudí va experimentar amb formes materials i estructures que, més tard, es convertirien en trets distintius de la seva obra.
La Porta de la Finca Miralles és una de les obres menys conegudes d’Antoni Gaudí a Barcelona. Construïda l’any 1901 al passeig de Manuel Girona, formava part del mur de tancament de la finca de l’industrial Hermenegild Miralles, una propietat que avui ja no existeix.
Del conjunt original només se’n conserva el portal i un tram del mur, fet de pedra i rematat amb trencadís blanc i una reixa metàl·lica que imita la pell d’un rèptil. La porta s’obre amb un gran arc lobulat envoltat de formes ondulades que semblen moure’s com si fossin orgàniques. El portal està coronat per la característica creu tridimensional de ferro forjat. Al costat també es conserva una porta més petita amb la reixa original.
Avui la porta dona accés al tranquil carrer de Francesc Carbonell i s’ha integrat plenament en el paisatge urbà del barri. Restaurada l’any 2000, l’espai incorpora també una escultura d’Antoni Gaudí obra de Joaquim Camps que recorda l’empremta de l’arquitecte en aquest indret.
L’antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa, un dels col·legis més antics del país, acull des del 2024 el
Museu del Barroc de Catalunya. L’equipament, ideat per a ser el referent nacional d'aquest període artístic,
acull les obres més representatives del barroc català, amb un total de 182 peces, 12 recursos audiovisuals i 5 recursos sonors.
El museu fa valdre el patrimoni barroc del nostre país i n’afavoreix el coneixement i la divulgació, aportant una lectura i interpretació que vincula la societat i el pensament del present. A mesura que es recorre l’exposició, els àmbits d’interpretació mostren la complexitat del període barroc i construeixen narratives que conviden els visitants a connectar amb les obres.
La col·lecció està formada per obres de tallers manresans i autors de gran rellevància com els Grau o els Sunyer i pintors destacats com Francesc Pla o Antoni Viladomat. Tots ells configuren una continuïtat cronològica i un relat narratiu que mostra l’evolució artística de Catalunya des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII.
El Renaixement és un dels períodes més fascinants de la història de la humanitat, una època marcada per la rellevància de l’art i la cultura, però també per grans descobriments, avenços científics i personalitats singulars. Durant el segle XVI, Molins de Rei va tenir un paper rellevant en aquest període gràcies a la família Requesens, el seu palau i la seva estreta relació amb Carles V i Felip II.
El Museu del Renaixement va obrir les portes el 2024 sent el primer museu monogràfic dedicat a explicar l’art i la història d’aquesta època. Té per objectiu explicar la rellevància de Molins de Rei durant el segle XVI, acostar a la ciutadania el llegat d’aquest patrimoni cultural i explicar l’art i la vida quotidiana del Renaixement a través dels objectes i les obres d’art.
El relat s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cada una de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les característiques principals de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.
L’edifici on es troba és l’emblemàtic Palau de Requesens, construït per una de les nissagues més importants de Catalunya al segle XV. El Palau era un punt de parada habitual en els viatges de diversos monarques, des dels Reis Catòlics fins a l’emperador Carles V. L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949.
El museu exposa peces de la col·lecció municipal, així com altres obres cedides per institucions museístiques, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu Frederic Marès i el Museo Nacional del Prado, entre altres.
Una casa blanca sota un cel blau intens, el galliner en segon terme, eines del camp, vegetació i vida arreu. Així és com Joan Miró retrata a l’oli el Mas Miró, l'indret on va prendre la decisió de dedicar-se plenament a la pintura de per vida.Encara que el pintor va néixer a Barcelona i va morir a Palma, va passar llargues temporades a la casa familiar, situada als afores de Mont-roig del Camp. És aquí on va deixar-se captivar per la vida rural i va consolidar el seu vincle amb la terra catalana, el qual marcaria per sempre el caràcter de l’artista i, de retruc, la seva obra pictòrica. El Mas Miró comprèn el conjunt d'edificis satèl·lit de la masia d'estil colonial, erigits en diferents moments entre el segle XVIII i el XX. La visita al conjunt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, permet endinsar-se al taller de l’artista, descobrir-hi els seus esbossos i material, recórrer el jardí que conserva el galliner, la capella, els conreus i el corral. El passeig per aquest entorn -amenitzat, si es vol, per les activitats que ofereix la Fundació Mas Miró- és l'experiència ideal per conèixer el bressol de l'estil simbòlic que avui tots reconeixem com a mironià i que el va convertir en un dels pintors més rellevants del segle XX.
Passejar-se pel pompós interior original d’una mansió modernista només és possible en comptats edificis. Un dels més ben conservats és la Casa Navàs de Reus.
Flanquejant la plaça del Mercadal
des d’un xamfrà, la casa botiga de la família Navàs-Blasco és una de les obres més luxoses projectades per l’arquitecte
Lluís Domènech i Montaner. La façana de l'edifici es manté majestuosa tot i haver quedat malmesa durant els bombardejos de la Guerra Civil. El veritable tresor, però, es troba a les estances interiors que meravellaran els amants del
Modernisme. La millor mostra d’artesanies es troba a cada racó de la casa: vitralls de colors, pintures murals, ceràmiques amb motius florals, tapisseria de seda i mobiliari elaborat pels ebenistes més reconeguts del moment.
La sumptuositat de l’espai ja dona una idea sobre la capacitat econòmica dels seus propietaris, importants comerciants de teixits, així com de la rellevància de
Reus com a segona capital catalana
.
El conjunt de pintures rupestres de les
Muntanyes de Prades està format per
una quarantena de jaciments, però només tres són visitables:
Portell dels Lletres, Mas d'en Llort i
Mas d'en Ramon d'en Bessó.
A les composicions i
escenes pictòriques s’observen
caçadors i animals salvatges com cabres, cérvols, bòvids, senglars, etc., així com pastors amb animals domèstics i un gran nombre de
signes abstractes i simbòlics. Permet veure la transició dels
recol·lectors-caçadors (llenguatge més senzill) cap als
agricultors (llenguatge més complex).
Aquest també podria haver estat un
espai de culte al sol: a banda de les escenes de caça, també hi veiem la recol·lecció de la mel i postes de sol.
Per facilitar la comprensió del conjunt de totes les pintures, es va crear el
Centre d'Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades, situat a
Montblanc. S’hi pot veure una bona mostra d'aquestes
imatges prehistòriques i també una
exposició, amb
reproduccions a escala real dels abrics rupestres.
Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, amb més de 8000 anys d’antiguitat, van ser descobertes el 2004 per un veí de la zona, però fins deu anys després no es va informar les autoritats de la seva existència.
Les pintures estan situades al Parc Natural dels Ports, al barranc de Montpou, al municipi de Mas de Barberans (Montsià) i constitueixen una troballa extraordinària: hi trobem un tipus de figures que no havien estat documentades a Catalunya fins al 2018.
El conjunt de pintures està format per 69 figures d’estil llevantí o naturalista, entre les que es poden observar 27 arquers, 4 figures humanes o 3 cabres; algunes porten ornaments, com ara plomes. En destaquen dues fileres d’arquers a la carrera, així com diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera. Aquestes figures fan d’aquest conjunt un dels més excepcionals que es conserven a Catalunya.
El municipi de Capçanes, al Priorat, concentra concentració de jaciments rupestres més gran de tot Catalunya. Sumen, en total, 19 conjunts repartits entre dos barrancs: el de la Vall i Parellada. Una de les representacions més importants és 'la matança', un mural de 27 figures que representen una matança o un sacrifici humà, una raresa en l'art llevantí que fa del conjunt una troballa única.
Entre les més de 150 figures humanes i d’animals que s’identifiquen, destaca també un gran toro de 54 centímetres, un dels més grans documentats fins avui, així com tres gravats al sostre de l’abric que representen tres cérvols. Es tracta del primer conjunt a Catalunya on trobem pintures rupestres dibuixades al sostre d’un espai obert, que daten d’una època en què es creu que no hi havia art rupestre al territori i, per tant, podríem estar davant del principi de l’art rupestre a Catalunya.
