Santa Maria de Taüll: els rostres de la Mare de Déu
A 1507 metres d’altitud, presideixo Taüll des de la plaça del poble. Pacient i impassible, he vist néixer, créixer i morir moltes generacions. He estat partícip d’alegries, desgràcies, amors i desamors. Sempre des de l’església que rep el meu nom. Segurament l’heu sentit moltes vegades: Santa Maria, Mare de Déu. Aquesta és la meva història. Un viatge que desafia creences, religions, l’espai i el temps.
Els tres Reis Mags a Santa Maria de Taüll
Els Reis Mags d'Orient formen part, sense cap dubte, del nostre ADN cultural. Però quina relació estableixen aquests personatges mítics amb l'art romànic català? Ho descobrim, a la vegada que viatgem al passat per investigar els seus orígens.
Episodi 30: Muralles de Montblanc
La història del recinte emmurallat de Montblanc comença amb la voluntat d’un rei de protegir la vila reial. Pere III el Cerimoniós va fer construir un perímetre de 1.700 metres de muralla, amb una alçada de prop de sis metres, i tot reforçat per una trentena de torres i envoltat per un fossar. Montblanc es convertiria en el lloc de celebració d’algunes Corts catalanes i en l’escenari de llegendes tan conegudes com la de Sant Jordi, el drac i la princesa!
Episodi 29: Castell Monestir d'Escornalbou
El Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou s’aixeca sobre un petit turó del Camp de Tarragona. És un autèntic mirador del territori! La història d’aquest edifici comença ara fa nou cents anys, amb una batalla i l’aparició d’un àngel, que va portar a la fundació d’un monestir de canonges agustinians. Però la història acaba ben diferent: el castell-monestir es convertiria en la casa senyorial d’un home carregat de diners, llibres i peces de col·lecció!
Episodi 28: Castell i església de Santa Maria de Mur
Ara fa mil anys, els nobles i cavallers del comtat d’Urgell, Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger, van dedicar les seves energies a construir castells i a ocupar fortificacions per frenar i guanyar terreny als musulmans. Un d’aquests castells, construït damunt mateix de la roca d’un turó, era el castell de Mur. La filla de la parella, Valença de Tost, i el seu marit, Ramon V del Pallars de Jussà, també hi construïren una col·legiata amb església i claustre d’estil romànic, la qual decorarien amb unes pintures espectaculars. Unes pintures que anys després serien molt i molt desitjades!
Episodi 27: Poble Vell de Corbera d'Ebre
A la comarca de la Terra Alta, s’aixeca un turó on podem veure les restes del que va ser un poble: el Poble Vell de Corbera d’Ebre. Va quedar completament destruït per les bombes franquistes durant la batalla de l’Ebre, un dels combats més durs de la Guerra Civil Espanyola. Milers de projectils van causar una pila de morts i van enderrocar totes les cases. Per això, visitar aquest espai és una manera de recordar el conflicte bèl·lic i el patiment posterior dels veïns. Però també un lloc per homenatjar la pau.
Episodi 26: Castell de Claramunt
Al capdamunt d’un turó de la Serra de la Guàrdia, a 450 metres d’altura, s’hi aixeca un dels castells medievals més espectaculars de la comarca de l’Anoia: el castell de Claramunt! Es creu que es va construir fa mil anys per poder vigilar millor bona part de la comarca. I és que el dia a dia d’aquelles terres estava travessat per les batalles entre els cristians i els musulmans. Dins les gruixudes muralles del nostre monument hi van viure personatges molt rics i poderosos, com la família dels Claramunt o dels Cardona. Voleu conèixer la seva història?
Episodi 25: Necròpolis de Tàrraco
Durant l’època romana els habitants de Tàrraco enterraven els seus morts fora de la ciutat emmurallada, ja que fer-ho a dins estava prohibit. Aquella zona es va convertir en una Necròpolis (“ciutat dels morts”) plena d’històries que encara avui dia els i les arqueòlogues continuen descobrint. Històries de gent rica, de gent pobra, de treballadors, de cristians... Perquè les tombes ens parlen de la mort, però també de la vida de les persones enterrades i les seves societats. Us donem la benvinguda a la Necròpolis de Tàrraco!
Episodi 35: Cartoixa d'Escaladei
Fa mil anys, el rei Alfons I el Cast va manar a dos cavallers recórrer les terres catalanes per buscar un lloc perfecte per construir-hi un monestir cristià. Al fons d’una vall, protegit per la serra de Montsant i enmig del silenci, els cavallers hi van trobar el racó ideal. Allà, una comunitat de monjos hi construiria la Cartoixa d’Escaladei (o ‘escala cap a Déu’), un centre de cultura, art i espiritualitat que arribaria a acumular moltíssim poder!
Episodi 34: Castell de la Suda
Ara fa mil anys el príncep àrab Abd-ar-Rahman III va fer construir un castell damunt l’antiga acròpolis romana. És el castell de Sant Joan, conegut com “el castell de la Suda”. Quan els cristians van arribar van reformar-lo al seu gust i el van convertir en una presó i en un palau reial. I és que durant milers d’anys Tortosa ha estat un territori tan desitjat que a través dels seus monuments podem resseguir les civilitzacions, pobles i cultures que hi han passat!
Episodi 33: Fortalesa dels Vilars
Fa dos mil set-cents anys, a la plana d’Arbeca, a les Garrigues, s’hi va instal·lar una tribu ibera d’ilergets. Prop d’un curs d’aigua i sobre les millors terres de conreu, els ilergets hi van construir un poblat i la residència del cabdill. Però també una fortalesa increïble per defensar-se i controlar millor el territori. Van aixecar unes muralles altíssimes i hi van instal·lar un sistema defensiu extraordinari. D’aquesta manera, l’arribada de l’enemic seria molt més difícil! Us donem la benvinguda a la Fortalesa dels Vilars.
Episodi 32: Universitat de Cervera
Us heu preguntat mai de què voleu treballar quan sigueu grans? Per aprendre un ofici primer podem practicar per agafar experiència. Però també podem estudiar tot el que envolta la professió que desitgem. I un dels llocs on fer-ho és la universitat. Ara fa tres-cents anys el rei Felip V n’inaugurava una d’espectacular a Cervera. Tenia una façana majestuosa, patis amb fonts coronades i sales amb tapissos de colors i retaules preciosos! Però... per enaltir la importància d’aquest nou centre, el rei va tancar la resta d’universitats existents a Catalunya i va prohibir que a la de Cervera es parlés en català.
Episodi 31: Palau Moja
El Palau Moja és un edifici molt ben conservat del segle XVIII que es troba al bell mig de la ciutat de Barcelona. Un palau amb grans salons, un pati interior, una escala d’honor i una decoració espectacular! Entrar-hi ens permet imaginar la vida i les festes de l’alta societat catalana, un escenari gairebé de novel·la, de quan les dames barcelonines portaven guants i ombrel·la! Unes parets que recullen l’empremta de les personalitats que hi van viure.
Episodi 21: Museu Molí Paperer de Capellades
Fa cent anys, al costat del riu Anoia, abans que les fàbriques utilitzessin l’electricitat, hi havia un munt de molins que aprofitaven la força de l’aigua per fer funcionar les seves màquines. A la vila de Capellades n’hi havia un de molt estimat que fabricava paper. Ara és un museu on venir a conèixer la història del paper, però també un lloc on veure i experimentar en directe la seva elaboració. I tot, dins d’una masia-molí catalana del segle XVIII. Us donem la benvinguda al Museu-Molí paperer de Capellades!
Episodi 23: Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser fundat a l’edat mitjana pel famós comte Guifré el Pilós. Anys després, sota la direcció del besnet d’aquest comte, l’abat Oliba, el monestir es va reformar fins a convertir-se en un edifici romànic majestuós! L’abat també es va encarregar que l’escriptori monàstic tingués una producció literària increïble. I així, durant molt temps, aquest monestir va ser un dels centres religiosos i culturals més importants dels comtats catalans!
Episodi 22: Ciutadella Ibèrica de Calafell
Fa dos mil cinc-cents anys el municipi de Calafell, com avui, mirava cap al mar. Però al seu voltant aquesta zona també estava rodejada d’aigua, amb petites penínsules i illots. La tribu dels cessetans es va instal·lar allà per controlar aquests estanys i aiguamolls i per protegir els accessos cap a les riques planes de l’interior. A partir d’aquí, els cessetans van aixecar una poderosa muralla que protegia el poblat: era la Ciutadella Ibèrica de Calafell!
Episodi 24: Castell de Castelldefels
El nostre castell protagonista es va construir al segle X a la vila de Castelldefels. Però es va tornar a fortificar ara fa cinc-cents anys per protegir millor el poble dels atacs de corsaris i pirates, els quals eren lladres i assassins que no respectaven cap llei, i que no dubtaven a arrasar tot el que es trobaven al davant. La gent de la vila tenia por, molta por! Però aquest monument no només va ser un refugi contra els pirates, sinó també una casa senyorial, una caserna militar i fins i tot una presó!
Episodi 20: Jo soc la Bruna
A la Bruna li va costar molt superar el malson viscut a mans de Jett Benedict i els seus sicaris. Sort que el Víctor havia reaccionat a temps aconseguint que els Mossos aturessin el que hauria estat una sagnia. Molts misteris s’han anat resolent al llarg d’aquest camí: patrimonis històrics, llinatges clandestins i amors prohibits. Però si ara tot sembla retornar a un cert ordre és perquè prèviament tot s’ha transformat. Francesa Boronat no és qui semblava ser, Eduard König no és on se suposa que hauria de ser, Stefan Zajević no ha escrit la mena d’article que s’esperava que escrigués i la Bruna i el Víctor tornen a passejar plegats, però ja no són els mateixos. I, entre una cosa i l’altra, ja som a dijous 11 de setembre de 2014.
Episodi 19. Només dues preguntes
Lleida i Barcelona, dimarts 22 i dimecres 23 d’abril de 2014. La Bettina havia entregat a la Bruna i l’Stefan el que segons ella era el tresor més preuat del “secret dels König”. I els secrets dels König, ja ho sabem a hores d’ara, venen sempre acompanyats de problemes. Aquell vespre, quan la Bruna i l´Stefan es disposen a agafar el cotxe per tornar a Barcelona amb el botí, són atacats amb violència. El que passarà en les hores següents farà que ambdós experimentin de primera mà el que és el terror.
Episodi 18: Així serà per sempre
Lleida, La Seu Vella, dimarts 22 d’abril de 2014. El senyor König li havia encomanat una última missió a la Bruna. I es diria que justament per tractar-se de la darrera, semblava la més transcendent. La Bruna i l’Stefan es desplacen a la Seu Vella de Lleida per trobar-se allà amb la Bettina, la filla de König. Cap dels dos hauria imaginat que König tingués una filla.
Episodi 17: Llaços de sang
Barcelona, Pedralbes, casa de König, divendres 11 d’abril de 2014. La Bruna visita el senyor König a casa seva. No ha passat ni una setmana des que l’home va deixar l’hospital. Tot i tenir a l’abast les màximes comoditats i cures, la Bruna el nota deteriorat. El posa al corrent dels incidents de Talamanca. I llavors König li demana el que promet que serà un últim favor. Després d’això, li diu, si ella ho desitja, podrà trucar a la policia.
Episodi 16: Matrioixques
Barcelona, La Dreta de l’Eixample, casa de la Bruna, el Víctor i família, nit del dimarts 8 d’abril del 2014. La Bruna va haver d’arribar plena de ferides, ensangonada i amb un estat de nervis que bé podria catalogar-se d’atac d’ansietat, per tal que ella i el Víctor trobessin el moment de parar-se a parlar. Des de la primera nit de l’incident a l’hospital, la Bruna encara no havia trobat el moment d’explicar-li al seu marit tot el que li estava passant. Ara tocava fer-ho.
Episodi 15: Rates
Continuem a Talamanca, en dimarts 8 d’abril de 2014. Sembla que aquell dia la Bruna i l’Stefan no són els únics visitants de la casa de Talamanca. Dos paios vestits de negre forcen la porta per entrar i comencen a remenar-ho tot bruscament i amb presses. Està clar que ells també busquen alguna cosa.
Episodi 14: És ella?
Talamanca, dimarts 8 d’abril de 2014. La Bruna i l’Stefan han matinat per desplaçar-se a Talamanca. Allà König té una finca. Li ha encomanant, persuasivament, a la Bruna que li porti un cofre que trobarà en el celler. Li diu que no pot confiar en ningú més que en ella per fer-ho i que l’encàrrec és urgent (com tot el que rodeja eKönig). Però aquella casa rústica de Talamanca amaga sorpreses que la Bruna i l’Stefan no imaginen.
Episodi 13: Lligant caps
Barcelona, divendres 4 i dissabte 5 d’abril de 2014. Per fi l´Stefan i la Bruna han trobat el moment de seure i començar a entrellaçar tots els fets d’aquesta complexa trama que els uneix. Repassen el patrimoni de König, la seva relació amb la Francesca Boronat, la recent aparició en escena del ianqui i com tot això, alhora, es podria connectar amb els fets històrics del segle XVIII. Quan la Bruna torna dissabte a l’hospital, el senyor König ja no hi és. Li ha deixat una carta.
Episodi 12: Tempus fugit
Port de Barcelona, 19 de març de 1713. “Aquest és el dia més trist que he tingut. Ni crec que n’arribi a tenir cap d’igual”, va murmurar al buit i amb la veu trencada Elisabet Cristina. La reina abandonava Barcelona. Salpava amb destinació Viena per reunir-se amb el seu marit, l’emperador. I salpava també perquè la situació política a Catalunya estava tornant-se insostenible i l’amenaça borbònica entumia les esperances de futur i els ànims de tot un poble.
Episodi 11: Missió W
Barcelona, divendres 4 d’abril del 2014. En acabar el seu torn a l’hospital, la Bruna passa pels lavabos a retocar-se el maquillatge. Ha quedat amb l’Stefan per tal que li expliqui el seu viatge a Sèrbia i de pas li digui com dimonis pensa resoldre tota aquesta història de König. Però llavors sent una veu dins un dels excusats que li resulta familiar. És la Francesca Boronat, que parla per telèfon. Parla en clau, misteriosa, ha quedat amb algú. La Bruna decideix seguir-la allà on sigui que es dirigeixi a continuació.
Episodi 10: La Venus de Brunsvic
Barcelona, una nit de març de 1712. El Vilana abandona casa seva a hores intempestives. La Maria Teresa, la seva dona, s’estranya. Ella pensava que soparien junts. Però el protonotari ha estat cridat per la reina al palau, amb urgència. “Necessito veure-us aquesta mateixa nit. Han arribat notícies inquietants de Viena. Només podré trobar consol en el vostre consell”, li ha escrit, enigmàtica, Elisabet Cristina.
Episodi 9: Són quimeres?
Barcelona, La Dreta de l’Eixample, escola del Pol, dijous 3 d’abril de 2014. La Bruna assisteix a una actuació a l’escola del Pol. Aquell dia el seu fill toca el piano amb la banda. Ella té la Dora en braços i l’entreté mentre esperen que arribi el Víctor, que, un cop més, s’endarrereix. El temps d’espera la porta a cavil·lar sobre els esdeveniments inquietants dels últims dies. I així està la Bruna, quan li entra un whatsap de l’Stefan. Aquest home s’està acostumant a aparèixer d’imprevist i sempre amb alguna urgència.
Episodi 8: Te Deum
Aquell dijous 31 de desembre de 1711 se citen a la catedral de Barcelona la reina Elisabet Cristina, el mariscal Guido von Starhemberg, el protonotari Vilana-Perles i la plana major dels Tres Comuns, entre d’altres personalitats. Celebren la recent victòria aliada a Cardona davant les tropes borbòniques en la Guerra de la Successió. Han passat tres mesos des que el monarca va haver de deixar la seva esposa a Barcelona per marxar a Frankfurt. En aquest temps, ell ha estat coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Elisabet Cristina, doncs, és ara també emperadriu. Troba a faltar el seu marit, però potser no amb la mateixa intensitat dels primers dies.
Episodi 7: Més de dos són multitud
Barcelona, Hospital de Sant Pau, dimarts 1 d’abril de 2014. La Bruna torna a l’hospital per primera vegada després de l’incident nocturn a la 307. Allà es retroba amb el senyor König, que sembla haver fet grans progressos des d’aquella nit. La Bruna li demana explicacions: per què ha fet que l’Stefan la busqués? König s’esforça a donar-li algunes respostes, però en realitat el que està fent és demanar-li ajuda. Aquell matí, a l’habitació, la Bruna i el senyor König no estan sols.
Episodi 6: Una noia a la finestra
Barcelona, 27 de setembre de 1711. Una habitació del Palau Reial amb vistes al mar. El rei i la reina passen la seva última nit plegats a Barcelona, abans que el monarca salpi cap a Frankfurt per succeir el seu difunt germà Josep I al front del Sacre Imperi Romanogermànic i convertir-se així en Carles VI. A Barcelona s’hi quedarà Elisabet Cristina com a governadora i lloctinent general de Catalunya. Però aquella nit la reina està angoixada. El rei intenta reconfortar-la. Ambdós saben que aquell palau que ara els acull mai tornarà a ser casa per a ells.
Episodi 5: Roda el món i torna al Born
Barcelona, El Born, divendres 28 de març de 2014. L’Stefan Zajević –el noi que enviava whatsaps a mitjanit– ha citat la Bruna en un bar del Born. L’Stefan és periodista, diu conèixer el senyor König i està investigant sobre un patrimoni artístic extraviat cap al 1737 a la zona de la Nova Barcelona, una colònia que l’esmentat Carles III havia fet construir a la vora del Danubi per acollir els exiliats catalans. La Bruna no entén per què ha accedit a reunir-se amb aquest desconegut. Però els papers que l’Stefan li entregarà abans d’acomiadar-se la mantindran ben aferrada al periodista i a les seves recerques.
Episodi 4: Lo Vilana
Barcelona, una nit de febrer de 1710. El rei Carles III i la reina Elisabet Cristina participen en una vetllada acollidora i aparentment animada al Palau Reial, que llavors és la seva llar. Qui aquella nit els acompanya és un seguici de nobles austriacistes que es mostren ben orgullosos de pertànyer al cercle íntim del monarca. Allà també s’hi troba Ramón Vilana-Perles, protonotari de la Corona, mà dreta del rei i home amb el qual la reina s’hi sent especialment segura, sense poder explicar-se a si mateixa ben bé per què.
Episodi 3: Afers interns
Barcelona, dijous 27 de març de 2014. Casa de la Bruna, el Víctor i família. La Bruna i el seu marit Víctor discuteixen: afers domèstics típics de parelles ultrapassades per la repartició de les tasques de la llar i les cures. La Bruna encara està afectada per l’incident de la matinada anterior a l’hospital. El que més desitja és dormir, però tot just quan sembla que aconsegueix agafar el son, un whatsap intempestiu la desperta. Qui el signa és un tal Stefan Zajević.
Episodi 2: El nom més bonic
Barcelona, 2 d’agost de 1708.
Els carrers de la ciutat llueixen engalanats mentre els barcelonins i les barcelonines rendeixen tribut a la jove parella reial de noucasats. Es tracta de Carles III d’Aragó i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, que passegen el seu amor per la ciutat de camí al Palau de la Llotja de Mar. Allà s’ha d’estrenar l’òpera Il più bel nome del compositor italià Antonio Caldara, encarregada especialment pel rei en honor a la seva esposa. És en aquest escenari privilegiat on les esperances polítiques de tot un poble es començaran a entrellaçar subreptíciament amb les tramoies del desig.
Episodi 1: Somnus
Matinada de dijous 27 de març de 2014. Als passadissos de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona s’hi respira una calma aparent quan, de sobte, comença a sonar amb insistència el timbre de l’habitació 307. La Bruna, la infermera de guàrdia aquella nit, s’aixeca amb desgana per atendre el reclam del pacient, l’Eduard König. En arribar a l’habitació, una sensació d’esglai la travessarà de dalt a baix. I tot el que succeirà a partir de llavors la mantindrà enredada en un trama imprevisible d’intrigues històriques i familiars.
Montjuïc: Sentinella de Barcelona
Durant segles, la muntanya més coneguda de la ciutat ha viscut nombroses reformes urbanístiques que l’han definit i redefinit, i l’han convertit en un dels espais més curiosos i replets de petites i grans històries.
Repensant els jardins històrics
Un jardí digne de ser visitat ho és perquè un relat precedeix el seu naixement: un projecte ambiciós, un profund agraïment, l’expressió d’un mite, etc. Ens preguntem, doncs, quines són les històries que amaguen els jardins més emblemàtics de Catalunya?
T2xC10 - El Dalí de Tarradellas
El “ja sóc aquí” del president Tarradellas és un dels moments més icònics i emotius de la història de Catalunya. Davant seu, el polític tenia una multitud que el rebia amb entusiasme. Al darrera, 38 anys d’exili i penúries econòmiques extremes per poder sobreviure a França.
T2xC9 - La telefonista
La tecnologia ha avançat a tanta velocitat que costa imaginar que la gran novetat de fa un segle fos que els pobles de Catalunya aconseguissin tenir un telèfon. Literalment, un. I al seu voltant sempre passaven coses.
T2xC6 - El monstre de Palau de Santa Eulàlia
Ha costat molts anys de lluita aconseguir que els crims contra les dones tinguessin visibilitat i fossin jutjats amb severitat. Segles enrere els casos havien de ser molt flagrants per arribar a les autoritats judicials. Això és el que va passar al segle XVIII en un petit poble a tocar de Castelló d’Empúries.
T2xC5 - Amb la mà llarga
A totes les èpoques de la història hi ha hagut servidors públics que han aprofitat la seva posició privilegiada per al seu benefici particular. A Tremp, entre el 1824 i el 1829, es va viure un episodi que si es produís ara, de ben segur que sortiria a les notícies.
T2xC4 - El crim del carrer Assaonadors
Als arxius hi ha documentació de tota mena, també la que deixa en evidència la vilesa de certs individus, capaços dels crims més horribles només per un grapat de monedes, tal i com va passar a Barcelona.
T2xC3 - Explosions i caputxins
Després de més d’un segle esperant, el 1790 es van reprendre les obres d’ampliació del Port de Tarragona. Superats tants entrebancs, hi havia pressa per créixer. Fins i tot potser una mica massa.
T2xC2 - Les fetilleres de Tortosa
Al barri tortosí de Remolins, el 1656, un veí moribund va llançar una acusació fatal contra dues dones del veïnat. Allò els va canviar la vida per sempre, perquè les supersticions i les creences populars tenien més pes que la realitat.
T2xC1 - Amb les cartes a la mà
Una calorosa nit de l’estiu de 1667, a Santa Coloma de Farners, la rancúnia bull dins un home que fa temps que vol eliminar el seu adversari, malgrat que el seu ofici no li hauria de permetre conèixer l’odi. Fins i tot als documents més insospitats es pot resseguir el rastre d’un crim.
T2xC7 - Mossèn a la fuga
El juliol de 1909 Espanya intentava conquerir sense èxit noves posicions colonials al nord d’Àfrica. Davant la falta d’efectius, va mobilitzar els reservistes, homes que en la seva majoria ja eren pares de família. Allò va indignar les classes populars, sobretot a Barcelona, on va esclatar la Setmana Tràgica. Enmig d’aquella espiral de violència urbana, un capellà va protagonitzar un episodi que il·lustra perfectament l’estat d’ànim de la Barcelona del 1909.
T2xC8 - Mort al Liceu
El 1893, el Gran Teatre del Liceu va ser escenari d’un dels atemptats terroristes més greus que s’ha viscut mai a Catalunya. Els fets van causar una profunda commoció a tots nivells, tal com demostren els arxius.
Turistes de la història
En tres segles el turisme ha canviat molt, però, en essència, potser sempre ha estat el mateix. Repassem l'evolució del turisme a Catalunya a partir de l'estada d'intel·lectuals europeus a casa nostra.
L'arquitectura de l'aigua
Ciutat i aigua són dos conceptes íntimament lligats si vol entendre’s l’evolució urbana de la nostra societat. Endinsant-nos en aquest relat, descobrirem tres exemples característics d’aquesta vinculació històrica.
Episodi 20: Sant Climent de Taüll
Si pensem en l’art romànic català, a molts ens ve al cap la imatge del nostre monument protagonista. Es tracta d’una de les esglésies més visitades del nostre país i tota una icona del Pirineu lleidatà. Té unes parets que combinen arquitectura, pintura, fe i ambició de poder. Si voleu saber quin sentit té tot plegat, us proposem que fem un viatge de mil anys enrere a l’església de Sant Climent de Taüll!
Episodi 19: Reial Monestir de Santes Creus
L’any 1160, una comunitat de monjos cistercencs es va establir a les terres de Santes Creus, situades al marge esquerre del riu Gaià, per construir-s’hi un monestir. Situat en un paisatge privilegiat i apartat del soroll de les ciutats, era el lloc ideal per connectar amb Déu. Però aquell edifici i aquella comunitat d’aparença senzilla acabaria gaudint de la protecció i el reconeixement de nobles i reis de la Corona d’Aragó. Si voleu reviure aquells temps, entre la puresa i la riquesa, us animem a submergir-vos en les parets i les històries del Reial Monestir de Santes Creus!
Episodi 18: Casa Museu Dalí
En una petita barraca de pescadors de Portlligat s’hi va instal·lar, fa gairebé cent anys, una de les parelles més cèlebres de la història de l’art: Salvador Dalí i la seva dona, mussa i artista Gala. Es tracta d’una casa laberíntica feta amb el pas dels anys, amb unes vistes privilegiades, on Dalí gaudia de la tranquil·litat necessària per poder treballar. Un lloc ple d’obres d’art i objectes estranys i màgics que ens permeten acostar-nos a la vida de la parella. Avui us donem la benvinguda a la Casa Salvador Dalí de Portlligat!
Episodi 17: Vil·la romana dels Munts
Les vacances deuen ser de les poques coses que agraden a tothom. I és que sabem que als romans de fa més de dos mil anys també els encantaven! Al voltant de les ciutats solien tenir parcel·les on es construïen cases anomenades vil·les. Algunes eren segones residències luxoses, envoltades de jardins i ornamentades amb mosaics i escultures. Com la que hi havia a dotze quilòmetres de la ciutat de Tàrraco (l’actual Tarragona), on ara hi ha Altafulla. Era una vil·la espectacular, per això va acollir moltes personalitats importants. Avui us donem la benvinguda a la vil·la romana dels Munts!
Episodi 16: Fàbrica Asland
Aquesta és la història d’una obsessió, d’algú que amb esforç, diners i tossuderia va aconseguir aixecar una fàbrica de ciment al mig d’una muntanya, al Berguedà. Eusebi Güell estava acostumat a aconseguir el que volia, fins i tot el que semblava impossible. Per això, enmig del paisatge de Castellar de n’Hug, allà on neix el riu Llobregat, hi trobem un autèntic edifici modernista industrial. Una fàbrica que va haver de superar molts entrebancs, però que va arribar a ser la cimentera més important de l’Estat. Una construcció pensada i feta amb molt d’enginy, aprofitant al màxim els recursos i les condicions naturals de la muntanya on està encaixada. Us presentem la Fàbrica de Ciment Asland!
Episodi 15: Casa Navàs
Fa més de cent anys, un matrimoni reusenc va donar un xec en blanc a un famós arquitecte perquè els construís la casa. Lluís Domènech i Muntaner va poder ser tan imaginatiu com va voler i, a més, ho va poder fer sense límit de diners, disposant del pressupost que fos necessari. Encara avui, a Reus hi trobem una casa modernista que per dins es conserva tal com es va dissenyar. Té formes impossibles, jocs de transparències, llum i color, una decoració exagerada i fantasiosa que deixa meravellat tothom qui la visita. Us donem la benvinguda a la Casa Navàs!
Episodi 14: Pintures rupestres del Cogul
A la prehistòria encara no s’havia inventat l’escriptura. Però, així i tot, els nostres avantpassats feien servir la pintura com un mitjà d’expressió. Quan volien fer dibuixos, triaven una paret de pedra i la decoraven amb colors que obtenien de la natura. I al Cogul, un poblet de la comarca de les Garrigues, s’hi han trobat pintures d’aquells temps! Es tracta d’una roca on, durant més de cinc mil anys, les tribus de caçadors i els grups posteriors d’agricultors i ramaders van deixar constància de les seves creences religioses, un lloc sagrat. Us donem la benvinguda a la Roca dels Moros!
Episodi 13: Pont de Besalú
A Besalú, una vila que ens permet viatjar fins a l’edat mitjana, hi tenim un dels ponts més emblemàtics del nostre territori emmarcat en el paisatge de la Garrotxa. Es tracta d’un pont romànic per on cada any passen i s’hi fotografien milers de visitants de tot arreu. Un pont que s’ha hagut de reconstruir moltes vegades per culpa de riuades, inundacions i guerres, i que ens explica la història dels jueus que el travessaven, dels mestres constructors que l’alçaven, de les fórmules creatives que van trobar per aconseguir diners i del dia a dia d’uns habitants que l’estimaven. Us presentem el Pont Vell de Besalú!
Episodi 12: Santa Maria del Mar
A principis del segle XIV, el quarter de Mar de Barcelona, l’actual barri de la Ribera, cada cop es feia més gran i bullia d’activitat. I els veïns van voler apostar per la construcció d’una nova catedral. Però el bisbe de Barcelona no els va voler donar ni un cèntim. Els fidels del barri, aleshores, es van prometre col·laborar amb esforç físic i econòmic per aixecar l’església que ells volguessin. I ho van aconseguir en només cinquanta-quatre anys! Un temps rècord. Avui us donem la benvinguda a la basílica de Santa Maria del Mar, una església construïda pel poble i molt resistent.
Episodi 11: Castell de Cardona
L’any 886, es va construir un castell i una fortificació militar al bell mig de Catalunya, al Bages, per protegir un tresor molt especial... una muntanya gegant de sal! En aquest castell hi va viure una de les famílies més riques i poderoses del país, i les seves parets van ser testimoni de moltes, moltíssimes històries. Històries d’amor, de tragèdia i de secrets. Si les voleu conèixer, us proposem que us endinseu al castell de Cardona!
Episodi 10: Ciutat ibèrica d’Ullastret - Museu d’Arqueologia de Catalunya
Ara fa més de dos mil dos-cents anys, a casa nostra hi vivia una civilització que feia molt de temps que era aquí, i que tenia una cultura, uns costums, una llengua... Eren els ibers! Sobre un turó del que avui és la comarca del Baix Empordà, la tribu ibèrica dels indigets va construir una ciutat rica i pròspera. El domini d’aquesta capital va arribar a acollir uns sis mil habitants. Les restes arqueològiques que s’hi han trobat ens parlen d’una forma de vida sorprenent. Us donem la benvinguda a la ciutat ibèrica d’Ullastret!
Episodi 9: Seu Vella de Lleida
Al bell mig de la comarca del Segrià i a tocar del riu, hi ha un turó que des de fa més de dos mil anys ha estat un punt estratègic per situar-se i controlar el territori. Per això, l’any 1203 els cristians, amb l’ajuda dels comtes catalans, hi van edificar una catedral, avui el monument més emblemàtic de la ciutat de Lleida. Les seves parets ens connecten amb la història de Catalunya, però també ens n’expliquen episodis i detalls no tan coneguts... Us donem la benvinguda a la Seu Vella de Lleida!
Episodi 8: Vapor Aymerich, Amat i Jover
Si us parlem de fàbriques, segurament molts pensareu en edificis grisos amb finestres quadriculades, més aviat avorrits, amb altes xemeneies que no paren de treure fum. Però la nostra protagonista va ser dissenyada per un arquitecte amb una visió artística, que buscava la bellesa en l’espai. Una fàbrica situada a Terrassa en el moment d’esplendor de la Revolució Industrial a Catalunya. Un moment que, en realitat, potser no era tan agradable per a tothom... Descobrim-ho tot del Vapor Aymerich, Amat i Jover!
Episodi 7: Mas Miró
Podríem dir que un paisatge emocional és aquell indret on ens agrada tornar sempre. Aquell racó on ens sentim més a gust. Un lloc que ens estimem especialment perquè el relacionem amb una experiència agradable, bonica, viscuda allà, on ens sentim en pau i protegits. El paisatge emocional d’un dels pintors més cèlebres del nostre país, Joan Miró, és Mont-roig del Camp i el seu entorn. Un espai on l’artista, de jove, va passar una temporada per curar-se d’una malaltia, i va tornar-ne enamorat per sempre més. El xoc preliminar, l’inici de la seva inspiració i amor a la natura. Us donem la benvinguda al Mas Miró.
Episodi 6: Catedral de Girona
Al punt més elevat de la ciutat de Girona hi ha la catedral, un temple que va passar per moltes mans i per moltes reconstruccions. Va ser territori d’ibers, va formar part d’un recinte emmurallat romà, es va transformar en mesquita musulmana, en església romànica, en catedral gòtica i, per uns dies, en un plató de cinema famosíssim. A més, aquesta església té la nau medieval més ampla del món i moltíssimes històries per explicar! Us donem la benvinguda a la catedral de Girona.
Episodi 5: Casa Amatller
El nostre protagonista és un monument que va trencar motlles quan es va construir, ara fa més de cent anys. Una casa que deu la seva existència a la venda d’un dels productes més desitjats per grans i petits: la xocolata. Situada al passeig de Gràcia, l’elegant bulevard on l’aristocràcia i la burgesia de Barcelona van comprar els seus habitatges i on hi havia les botigues més exclusives, la casa destaca per la façana triangular esglaonada, una de les més admirades de la ciutat. Us donem la benvinguda a la Casa Amatller!
Episodi 4: Empúries - Museu d'Arqueologia de Catalunya
A Catalunya hi ha una pila de jaciments interessants, i entre ells hi ha un conjunt arqueològic que ha donat moltes alegries als arqueòlegs. Es tracta d’una antiga ciutat grega, que després va ser una ciutat romana, situada al golf de Roses, a la Costa Brava. Els grecs van arribar-hi en vaixell cap a l’any 575 aC. Hi van trobar un port natural que era ideal per instal·lar-s’hi i fundar-hi un enclavament de comerç. De nom li van posar Emporion, allò que avui coneixem com a Empúries!
Episodi 3: Castell de Miravet
A la comarca de la Ribera d’Ebre, a tocar del riu Ebre i a sobre del bonic poble que li dona nom, hi ha el castell de Miravet. El va reconstruir, durant els segles XII i XII, l’orde del Temple, una comunitat religiosa formada per monjos guerrers. Aquest espai amaga prosperitat i espiritualitat, però també ambició i misteri... Us donem la benvinguda al castell de Miravet!
Episodi 2: Monestir de Sant Pere de Rodes
A l’edat mitjana, Catalunya tenia moltíssimes relíquies, és a dir, objectes o restes de parts del cos que es creia que pertanyien a un sant o màrtir. Aquells tresors es guardaven dins d’esglésies o monestirs situats en paisatges amb una gran bellesa, que tenien decoracions espectaculars i que, amb tot plegat, atreien molts viatgers. I, encara avui en dia, milers i milers de persones de tot el món venen a l’Alt Empordà, a la costa del cap de Creus, per visitar un dels monestirs romànics més majestuosos del nostre territori: el monestir de Sant Pere de Rodes!
Episodi 1: Park Güell
Antoni Gaudí, un arquitecte obsessionat en l’observació i la comprensió de la natura, es va atrevir a dissenyar un parc que va transformar el paisatge pelat d’una muntanya en un lloc de fantasia, ple de vegetació, respectuós amb l’entorn i en harmonia amb la natura. Una zona de Barcelona que cada any visiten milers de persones de tot el món i on es troben formes i bèsties ben curioses. Avui us donem la benvinguda al Park Güell!
Elionor de Sicília: Una digna lloctinent reial
Recuperem la figura d’una singular sobirana que va tenir un paper fonamental en la vida política del segle XIV, la qual cosa la va convertir en una de les úniques lloctinents reials de la Corona d’Aragó.
La carta que va canviar el món
Descobrim la crònica del misteriós robatori d’un dels documents més interessants de la història de la humanitat: l'epístola d'insulis nuper inventis, la carta en la qual Cristòfol Colom anuncia els resultats del seu primer viatge a les Amèriques.
Amb feresa de silenci
Trencar els silencis, recordar els oblits, donar veu a les artistes invisibilitzades
La restauració del pal·li florentí de la Passió: un resultat que ha sortit brodat!
Fils de seda de colors entorxats amb plata o plata daurada, curosament entrellaçats des de fa més de sis-cents anys. Fa impressió acostar-se a un objecte d’aquestes característiques, oi? Doncs un equip de restauració ha posat fil a l’agulla per retornar a aquest excepcional parament d’altar gòtic tota la seva esplendor. El resultat final ja llueix a la Seu de Manresa després d’un any de treballs al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
T1xC10 - El cor del president
Una de les històries més impactants de la Catalunya republicana la va protagonitzar el president Francesc Macià després de mort. Aquest és el periple del seu cor i del rastre documental que en conserven els arxius.
Les ciutats dels morts: espais plens de vida
Centre ritual, passeig monumental, espai de repòs i de reflexió. Les ciutats dels morts són, paradoxalment, llocs carregats de vida que ens ensenyen a entendre millor el passat de la nostra societat.
Com resoldre un puzle de 3.000 peces
A la vil·la romana dels Munts, una majestuosa residència situada a prop d’Altafulla, a Tarragona, hi va aparèixer el 1996 una peça excepcional. Un sostre únic per les seves dimensions, uns 15 m², però sobretot per la seva estructura. Descobrim com ha estat el procés de restauració d’aquest trencaclosques gegant excepcional.
T1xC8 - Els crims de Barba Rossa
Poc s’imaginen els turistes que, untats amb protector solar i arrebossats de sorra, gaudeixen de les platges catalanes que moltes van ser escenari de terribles atacs pirates i corsaris. Alguns episodis ens han arribat en forma quasi llegendària, però n’hi ha un que el podem reconstruir pas a pas gràcies a un notari que el 1543 els va combatre.
T1xC7 - Els castells no maten
Fa dos segles Valls es va tenyir de sang. Una sèrie d’assassinats van enterbolir la vida de la ciutat. A vegades, però, les coses no són el que semblen. I el que aparentment era una mal païda rivalitat castellera, en realitat tenia arrels més profundes. Dos-cents anys després descobrim el misteri gràcies la documentació conservada sobre aquells fets.
T1xC6 - La filla del mecànic
La feina dels Arxius és tant callada i discreta que a vegades sembla que no hi siguin. Però la seva missió és vital per preservar la memòria i la història del país. I en el moment més inesperat la seva tasca pot canviar la vida d’una persona.
T1xC4 - Temptat pel maligne
Durant molts segles els crims eren castigats amb penes que ara ens semblen terribles perquè es volia escarmentar als seus responsables. A Barcelona, el juliol de 1612, es va viure un cas que ha deixat un curiós rastre documental.
T1xC3 - L'espia disfressat
A vegades els dipòsits dels Arxius conserven documents que semblen trets d’una novel·la i de seguida fan volar la imaginació de qui els consulta. No cal que sigui res gaire complicat. Amb una sola fotografia és suficient per començar a fer-se preguntes i mirar d’entendre qui van ser els seus protagonistes.
T1xC1 - El bruixot de Terrassa
En un temps en què la sanitat pública era una utopia i la gent no tenia diners per pagar-se un metge, sempre hi havia desaprensius i il·luminats que intentaven treure profit de la misèria dels altres. Eren personatges sense cap tipus de formació que tractaven als pacients amb uns remeis que, a vegades, podien tenir greus conseqüències.
T1xC2 - El submarí fantasma
Durant la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit alemany va començar a utilitzar submarins. Els seus atacs inesperats van causar el pànic a tots els mars. Sobretot quan el maig de 1915 va enfonsar el transatlàntic Lusitània. Per això, quan al desembre el capità del Loukkos va explicar el que li havia passat, tothom va voler saber-ne més detalls.
T1xC9 - Un carnaval macabre
El dia de Carnaval de 1894, a l’Armentera, aprofitant que tot el poble estava de gresca, es va cometre un assassinat terrible que hauria quedat sense resoldre de no ser per la intuïció de l’alcalde.
T1xC5 - Matar colomins
El 19 de maig de 1928 van morir assassinades 8 criatures i 2 dones a la Pobla de Ferran, un poble del municipi de Passanant, situat a la Conca de Barberà. La documentació conservada als arxius ens permet reconstruir com es va perpetrar aquell crim monstruós.
1era història d'arxiu
Lorem Ipsum is simply dummy text of the printing and typesetting industry. Lorem Ipsum has been the industry's standard dummy text ever since the 1500s, when an unknown printer took a galley of type and scrambled it to make a type specimen book. It has survived not only five centuries, but also the leap into electronic typesetting, remaining essentially unchanged. It was popularised in the 1960s with the release of Letraset sheets containing Lorem Ipsum passages, and more recently with desktop publishing software like Aldus PageMaker including versions of Lorem Ipsum.
El cooperativisme
La Catalunya de finals del segle XIX, en plena crisi de la fil·loxera, busca noves formes d’organitzar els interessos econòmics i socials del camp; i les troba en el cooperativisme i l’associacionisme agraris.
Viticultura al llarg de la història
El vi és una beguda que ha seduït des de sempre. Fem un passeig per la història, descobrim els primers viticultors i com va arribar aquest producte a casa nostra.
Dins el celler
El celler va viure durant segles a l’ombra de monestirs, masies, cases i castells. No va ser fins a principis del segle XX que, impulsat pel moviment cooperativista, el celler es va convertir en un edifici independent a mode de gran “fàbrica” rural.
El teatre de la fe
Transcendim l’espai, el temps i les ones per reunir de nou una obra mestra del romànic català
Quatre palaus a la Rambla
L’empremta dels Güell a la Rambla. Viatgem a la segona meitat del segle XIX per descobrir la vida d’una família i dels 4 palaus que van habitar, situats tots ells al voltant d’una avinguda que tot just començava a convertir-se en l’artèria principal de Barcelona.
Barcelona, ciutat de dracs
La llegenda des de l’òptica del sant, però sobretot de la bèstia.
Cada 23 d’abril Catalunya s’omple de roses i de llibres per celebrar la diada de Sant Jordi, una tradició carregada d’un gran simbolisme per a totes les catalanes i els catalans.
El «Cas Pere Mates»
Els límits de la veritat absoluta en l'era de les fake news. Revivim el «Cas Pere Mates», l'episodi viscut al voltant de l'adquisició de tres taules renaixentistes falses.
El patrimoni en 3D
T’expliquem les tècniques que estan fent servir els museus més avançats per crear models tridimensionals de monuments i objectes, les possibilitats insospitades que obren aquestes tecnologies i el projecte que hem engegat per digitalitzar el patrimoni català.
Una història de dones
Les dones, sovint oblidades, han tingut un paper essencial en la història de la cultura catalana
Santa Maria de Taüll: els rostres de la Mare de Déu
A 1507 metres d’altitud, presideixo Taüll des de la plaça del poble. Pacient i impassible, he vist néixer, créixer i morir moltes generacions. He estat partícip d’alegries, desgràcies, amors i desamors. Sempre des de l’església que rep el meu nom. Segurament l’heu sentit moltes vegades: Santa Maria, Mare de Déu. Aquesta és la meva història. Un viatge que desafia creences, religions, l’espai i el temps. 
Els tres Reis Mags a Santa Maria de Taüll
Els Reis Mags d'Orient formen part, sense cap dubte, del nostre ADN cultural. Però quina relació estableixen aquests personatges mítics amb l'art romànic català? Ho descobrim, a la vegada que viatgem al passat per investigar els seus orígens. 
Episodi 30: Muralles de Montblanc
La història del recinte emmurallat de Montblanc comença amb la voluntat d’un rei de protegir la vila reial. Pere III el Cerimoniós va fer construir un perímetre de 1.700 metres de muralla, amb una alçada de prop de sis metres, i tot reforçat per una trentena de torres i envoltat per un fossar. Montblanc es convertiria en el lloc de celebració d’algunes Corts catalanes i en l’escenari de llegendes tan conegudes com la de Sant Jordi, el drac i la princesa! 
Episodi 29: Castell Monestir d'Escornalbou
El Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou s’aixeca sobre un petit turó del Camp de Tarragona. És un autèntic mirador del territori! La història d’aquest edifici comença ara fa nou cents anys, amb una batalla i l’aparició d’un àngel, que va portar a la fundació d’un monestir de canonges agustinians. Però la història acaba ben diferent: el castell-monestir es convertiria en la casa senyorial d’un home carregat de diners, llibres i peces de col·lecció! 
Episodi 28: Castell i església de Santa Maria de Mur
Ara fa mil anys, els nobles i cavallers del comtat d’Urgell, Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger, van dedicar les seves energies a construir castells i a ocupar fortificacions per frenar i guanyar terreny als musulmans. Un d’aquests castells, construït damunt mateix de la roca d’un turó, era el castell de Mur. La filla de la parella, Valença de Tost, i el seu marit, Ramon V del Pallars de Jussà, també hi construïren una col·legiata amb església i claustre d’estil romànic, la qual decorarien amb unes pintures espectaculars. Unes pintures que anys després serien molt i molt desitjades! 
Episodi 27: Poble Vell de Corbera d'Ebre
A la comarca de la Terra Alta, s’aixeca un turó on podem veure les restes del que va ser un poble: el Poble Vell de Corbera d’Ebre. Va quedar completament destruït per les bombes franquistes durant la batalla de l’Ebre, un dels combats més durs de la Guerra Civil Espanyola. Milers de projectils van causar una pila de morts i van enderrocar totes les cases. Per això, visitar aquest espai és una manera de recordar el conflicte bèl·lic i el patiment posterior dels veïns. Però també un lloc per homenatjar la pau. 
Episodi 26: Castell de Claramunt
Al capdamunt d’un turó de la Serra de la Guàrdia, a 450 metres d’altura, s’hi aixeca un dels castells medievals més espectaculars de la comarca de l’Anoia: el castell de Claramunt! Es creu que es va construir fa mil anys per poder vigilar millor bona part de la comarca. I és que el dia a dia d’aquelles terres estava travessat per les batalles entre els cristians i els musulmans. Dins les gruixudes muralles del nostre monument hi van viure personatges molt rics i poderosos, com la família dels Claramunt o dels Cardona. Voleu conèixer la seva història? 
Episodi 25: Necròpolis de Tàrraco
Durant l’època romana els habitants de Tàrraco enterraven els seus morts fora de la ciutat emmurallada, ja que fer-ho a dins estava prohibit. Aquella zona es va convertir en una Necròpolis (“ciutat dels morts”) plena d’històries que encara avui dia els i les arqueòlogues continuen descobrint. Històries de gent rica, de gent pobra, de treballadors, de cristians... Perquè les tombes ens parlen de la mort, però també de la vida de les persones enterrades i les seves societats. Us donem la benvinguda a la Necròpolis de Tàrraco! 
Episodi 35: Cartoixa d'Escaladei
Fa mil anys, el rei Alfons I el Cast va manar a dos cavallers recórrer les terres catalanes per buscar un lloc perfecte per construir-hi un monestir cristià. Al fons d’una vall, protegit per la serra de Montsant i enmig del silenci, els cavallers hi van trobar el racó ideal. Allà, una comunitat de monjos hi construiria la Cartoixa d’Escaladei (o ‘escala cap a Déu’), un centre de cultura, art i espiritualitat que arribaria a acumular moltíssim poder! 
Episodi 34: Castell de la Suda
Ara fa mil anys el príncep àrab Abd-ar-Rahman III va fer construir un castell damunt l’antiga acròpolis romana. És el castell de Sant Joan, conegut com “el castell de la Suda”. Quan els cristians van arribar van reformar-lo al seu gust i el van convertir en una presó i en un palau reial. I és que durant milers d’anys Tortosa ha estat un territori tan desitjat que a través dels seus monuments podem resseguir les civilitzacions, pobles i cultures que hi han passat! 
Episodi 33: Fortalesa dels Vilars
Fa dos mil set-cents anys, a la plana d’Arbeca, a les Garrigues, s’hi va instal·lar una tribu ibera d’ilergets. Prop d’un curs d’aigua i sobre les millors terres de conreu, els ilergets hi van construir un poblat i la residència del cabdill. Però també una fortalesa increïble per defensar-se i controlar millor el territori. Van aixecar unes muralles altíssimes i hi van instal·lar un sistema defensiu extraordinari. D’aquesta manera, l’arribada de l’enemic seria molt més difícil! Us donem la benvinguda a la Fortalesa dels Vilars. 
Episodi 32: Universitat de Cervera
Us heu preguntat mai de què voleu treballar quan sigueu grans? Per aprendre un ofici primer podem practicar per agafar experiència. Però també podem estudiar tot el que envolta la professió que desitgem. I un dels llocs on fer-ho és la universitat. Ara fa tres-cents anys el rei Felip V n’inaugurava una d’espectacular a Cervera. Tenia una façana majestuosa, patis amb fonts coronades i sales amb tapissos de colors i retaules preciosos! Però... per enaltir la importància d’aquest nou centre, el rei va tancar la resta d’universitats existents a Catalunya i va prohibir que a la de Cervera es parlés en català. 
Episodi 31: Palau Moja
El Palau Moja és un edifici molt ben conservat del segle XVIII que es troba al bell mig de la ciutat de Barcelona. Un palau amb grans salons, un pati interior, una escala d’honor i una decoració espectacular! Entrar-hi ens permet imaginar la vida i les festes de l’alta societat catalana, un escenari gairebé de novel·la, de quan les dames barcelonines portaven guants i ombrel·la! Unes parets que recullen l’empremta de les personalitats que hi van viure. 
Episodi 21: Museu Molí Paperer de Capellades
Fa cent anys, al costat del riu Anoia, abans que les fàbriques utilitzessin l’electricitat, hi havia un munt de molins que aprofitaven la força de l’aigua per fer funcionar les seves màquines. A la vila de Capellades n’hi havia un de molt estimat que fabricava paper. Ara és un museu on venir a conèixer la història del paper, però també un lloc on veure i experimentar en directe la seva elaboració. I tot, dins d’una masia-molí catalana del segle XVIII. Us donem la benvinguda al Museu-Molí paperer de Capellades! 
Episodi 23: Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser fundat a l’edat mitjana pel famós comte Guifré el Pilós. Anys després, sota la direcció del besnet d’aquest comte, l’abat Oliba, el monestir es va reformar fins a convertir-se en un edifici romànic majestuós! L’abat també es va encarregar que l’escriptori monàstic tingués una producció literària increïble. I així, durant molt temps, aquest monestir va ser un dels centres religiosos i culturals més importants dels comtats catalans! 
Episodi 22: Ciutadella Ibèrica de Calafell
Fa dos mil cinc-cents anys el municipi de Calafell, com avui, mirava cap al mar. Però al seu voltant aquesta zona també estava rodejada d’aigua, amb petites penínsules i illots. La tribu dels cessetans es va instal·lar allà per controlar aquests estanys i aiguamolls i per protegir els accessos cap a les riques planes de l’interior. A partir d’aquí, els cessetans van aixecar una poderosa muralla que protegia el poblat: era la Ciutadella Ibèrica de Calafell! 
Episodi 24: Castell de Castelldefels
El nostre castell protagonista es va construir al segle X a la vila de Castelldefels. Però es va tornar a fortificar ara fa cinc-cents anys per protegir millor el poble dels atacs de corsaris i pirates, els quals eren lladres i assassins que no respectaven cap llei, i que no dubtaven a arrasar tot el que es trobaven al davant. La gent de la vila tenia por, molta por! Però aquest monument no només va ser un refugi contra els pirates, sinó també una casa senyorial, una caserna militar i fins i tot una presó! 
Antonio Caldara
(Venècia, 1670 - Viena, 28 de desembre de 1736) 
Marianna Josepa Pignatelli
(Alcúdia, 26 de juliol de 1689 – Viena, 1 de març de 1755) 
Antonio Florián de liechtenstein
(Wilfersdorf, 28 de maig de 1656 – Viena, 11 d’octubre de 1621) 
Maria Teresa Fàbregues
(1673 – 173?). 
Ramon Frederic de Vilana-Perles
(Oliana, 1663 – Viena, 5 de juny de 1741). 
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic / Arxiduc Carles d'Àustria / Carles III de la Corona d'Aragó
(Viena, 1 d’octubre de 1685 – 20 d’octubre de 1740) 
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
(Brunsvic, Alemanya, 28 d’agost de 1691 – Viena, 21 de desembre de 1750) 
Episodi 20: Jo soc la Bruna
A la Bruna li va costar molt superar el malson viscut a mans de Jett Benedict i els seus sicaris. Sort que el Víctor havia reaccionat a temps aconseguint que els Mossos aturessin el que hauria estat una sagnia. Molts misteris s’han anat resolent al llarg d’aquest camí: patrimonis històrics, llinatges clandestins i amors prohibits. Però si ara tot sembla retornar a un cert ordre és perquè prèviament tot s’ha transformat. Francesa Boronat no és qui semblava ser, Eduard König no és on se suposa que hauria de ser, Stefan Zajević no ha escrit la mena d’article que s’esperava que escrigués i la Bruna i el Víctor tornen a passejar plegats, però ja no són els mateixos. I, entre una cosa i l’altra, ja som a dijous 11 de setembre de 2014. 
Episodi 19. Només dues preguntes
Lleida i Barcelona, dimarts 22 i dimecres 23 d’abril de 2014. La Bettina havia entregat a la Bruna i l’Stefan el que segons ella era el tresor més preuat del “secret dels König”. I els secrets dels König, ja ho sabem a hores d’ara, venen sempre acompanyats de problemes. Aquell vespre, quan la Bruna i l´Stefan es disposen a agafar el cotxe per tornar a Barcelona amb el botí, són atacats amb violència. El que passarà en les hores següents farà que ambdós experimentin de primera mà el que és el terror. 
Episodi 18: Així serà per sempre
Lleida, La Seu Vella, dimarts 22 d’abril de 2014. El senyor König li havia encomanat una última missió a la Bruna. I es diria que justament per tractar-se de la darrera, semblava la més transcendent. La Bruna i l’Stefan es desplacen a la Seu Vella de Lleida per trobar-se allà amb la Bettina, la filla de König. Cap dels dos hauria imaginat que König tingués una filla. 
Episodi 17: Llaços de sang
Barcelona, Pedralbes, casa de König, divendres 11 d’abril de 2014. La Bruna visita el senyor König a casa seva. No ha passat ni una setmana des que l’home va deixar l’hospital. Tot i tenir a l’abast les màximes comoditats i cures, la Bruna el nota deteriorat. El posa al corrent dels incidents de Talamanca. I llavors König li demana el que promet que serà un últim favor. Després d’això, li diu, si ella ho desitja, podrà trucar a la policia.
Episodi 16: Matrioixques
Barcelona, La Dreta de l’Eixample, casa de la Bruna, el Víctor i família, nit del dimarts 8 d’abril del 2014. La Bruna va haver d’arribar plena de ferides, ensangonada i amb un estat de nervis que bé podria catalogar-se d’atac d’ansietat, per tal que ella i el Víctor trobessin el moment de parar-se a parlar. Des de la primera nit de l’incident a l’hospital, la Bruna encara no havia trobat el moment d’explicar-li al seu marit tot el que li estava passant. Ara tocava fer-ho.
Episodi 15: Rates
Continuem a Talamanca, en dimarts 8 d’abril de 2014. Sembla que aquell dia la Bruna i l’Stefan no són els únics visitants de la casa de Talamanca. Dos paios vestits de negre forcen la porta per entrar i comencen a remenar-ho tot bruscament i amb presses. Està clar que ells també busquen alguna cosa.
Episodi 14: És ella?
Talamanca, dimarts 8 d’abril de 2014. La Bruna i l’Stefan han matinat per desplaçar-se a Talamanca. Allà König té una finca. Li ha encomanant, persuasivament, a la Bruna que li porti un cofre que trobarà en el celler. Li diu que no pot confiar en ningú més que en ella per fer-ho i que l’encàrrec és urgent (com tot el que rodeja eKönig). Però aquella casa rústica de Talamanca amaga sorpreses que la Bruna i l’Stefan no imaginen. 
Episodi 13: Lligant caps
Barcelona, divendres 4 i dissabte 5 d’abril de 2014. Per fi l´Stefan i la Bruna han trobat el moment de seure i començar a entrellaçar tots els fets d’aquesta complexa trama que els uneix. Repassen el patrimoni de König, la seva relació amb la Francesca Boronat, la recent aparició en escena del ianqui i com tot això, alhora, es podria connectar amb els fets històrics del segle XVIII. Quan la Bruna torna dissabte a l’hospital, el senyor König ja no hi és. Li ha deixat una carta. 
Episodi 12: Tempus fugit
Port de Barcelona, 19 de març de 1713. “Aquest és el dia més trist que he tingut. Ni crec que n’arribi a tenir cap d’igual”, va murmurar al buit i amb la veu trencada Elisabet Cristina. La reina abandonava Barcelona. Salpava amb destinació Viena per reunir-se amb el seu marit, l’emperador. I salpava també perquè la situació política a Catalunya estava tornant-se insostenible i l’amenaça borbònica entumia les esperances de futur i els ànims de tot un poble.
Episodi 11: Missió W
Barcelona, divendres 4 d’abril del 2014. En acabar el seu torn a l’hospital, la Bruna passa pels lavabos a retocar-se el maquillatge. Ha quedat amb l’Stefan per tal que li expliqui el seu viatge a Sèrbia i de pas li digui com dimonis pensa resoldre tota aquesta història de König. Però llavors sent una veu dins un dels excusats que li resulta familiar. És la Francesca Boronat, que parla per telèfon. Parla en clau, misteriosa, ha quedat amb algú. La Bruna decideix seguir-la allà on sigui que es dirigeixi a continuació.
Episodi 10: La Venus de Brunsvic
Barcelona, una nit de març de 1712. El Vilana abandona casa seva a hores intempestives. La Maria Teresa, la seva dona, s’estranya. Ella pensava que soparien junts. Però el protonotari ha estat cridat per la reina al palau, amb urgència. “Necessito veure-us aquesta mateixa nit. Han arribat notícies inquietants de Viena. Només podré trobar consol en el vostre consell”, li ha escrit, enigmàtica, Elisabet Cristina.
Episodi 9: Són quimeres?
Barcelona, La Dreta de l’Eixample, escola del Pol, dijous 3 d’abril de 2014. La Bruna assisteix a una actuació a l’escola del Pol. Aquell dia el seu fill toca el piano amb la banda. Ella té la Dora en braços i l’entreté mentre esperen que arribi el Víctor, que, un cop més, s’endarrereix. El temps d’espera la porta a cavil·lar sobre els esdeveniments inquietants dels últims dies. I així està la Bruna, quan li entra un whatsap de l’Stefan. Aquest home s’està acostumant a aparèixer d’imprevist i sempre amb alguna urgència.
Episodi 8: Te Deum
Aquell dijous 31 de desembre de 1711 se citen a la catedral de Barcelona la reina Elisabet Cristina, el mariscal Guido von Starhemberg, el protonotari Vilana-Perles i la plana major dels Tres Comuns, entre d’altres personalitats. Celebren la recent victòria aliada a Cardona davant les tropes borbòniques en la Guerra de la Successió. Han passat tres mesos des que el monarca va haver de deixar la seva esposa a Barcelona per marxar a Frankfurt. En aquest temps, ell ha estat coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Elisabet Cristina, doncs, és ara també emperadriu. Troba a faltar el seu marit, però potser no amb la mateixa intensitat dels primers dies.
Episodi 7: Més de dos són multitud
Barcelona, Hospital de Sant Pau, dimarts 1 d’abril de 2014. La Bruna torna a l’hospital per primera vegada després de l’incident nocturn a la 307. Allà es retroba amb el senyor König, que sembla haver fet grans progressos des d’aquella nit. La Bruna li demana explicacions: per què ha fet que l’Stefan la busqués? König s’esforça a donar-li algunes respostes, però en realitat el que està fent és demanar-li ajuda. Aquell matí, a l’habitació, la Bruna i el senyor König no estan sols. 
Episodi 6: Una noia a la finestra
Barcelona, 27 de setembre de 1711. Una habitació del Palau Reial amb vistes al mar. El rei i la reina passen la seva última nit plegats a Barcelona, abans que el monarca salpi cap a Frankfurt per succeir el seu difunt germà Josep I al front del Sacre Imperi Romanogermànic i convertir-se així en Carles VI. A Barcelona s’hi quedarà Elisabet Cristina com a governadora i lloctinent general de Catalunya. Però aquella nit la reina està angoixada. El rei intenta reconfortar-la. Ambdós saben que aquell palau que ara els acull mai tornarà a ser casa per a ells.
Episodi 5: Roda el món i torna al Born
Barcelona, El Born, divendres 28 de març de 2014. L’Stefan Zajević –el noi que enviava whatsaps a mitjanit– ha citat la Bruna en un bar del Born. L’Stefan és periodista, diu conèixer el senyor König i està investigant sobre un patrimoni artístic extraviat cap al 1737 a la zona de la Nova Barcelona, una colònia que l’esmentat Carles III havia fet construir a la vora del Danubi per acollir els exiliats catalans. La Bruna no entén per què ha accedit a reunir-se amb aquest desconegut. Però els papers que l’Stefan li entregarà abans d’acomiadar-se la mantindran ben aferrada al periodista i a les seves recerques. 
Episodi 4: Lo Vilana
Barcelona, una nit de febrer de 1710. El rei Carles III i la reina Elisabet Cristina participen en una vetllada acollidora i aparentment animada al Palau Reial, que llavors és la seva llar. Qui aquella nit els acompanya és un seguici de nobles austriacistes que es mostren ben orgullosos de pertànyer al cercle íntim del monarca. Allà també s’hi troba Ramón Vilana-Perles, protonotari de la Corona, mà dreta del rei i home amb el qual la reina s’hi sent especialment segura, sense poder explicar-se a si mateixa ben bé per què.
Episodi 3: Afers interns
Barcelona, dijous 27 de març de 2014. Casa de la Bruna, el Víctor i família. La Bruna i el seu marit Víctor discuteixen: afers domèstics típics de parelles ultrapassades per la repartició de les tasques de la llar i les cures. La Bruna encara està afectada per l’incident de la matinada anterior a l’hospital. El que més desitja és dormir, però tot just quan sembla que aconsegueix agafar el son, un whatsap intempestiu la desperta. Qui el signa és un tal Stefan Zajević.
Episodi 2: El nom més bonic
Barcelona, 2 d’agost de 1708.
Els carrers de la ciutat llueixen engalanats mentre els barcelonins i les barcelonines rendeixen tribut a la jove parella reial de noucasats. Es tracta de Carles III d’Aragó i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, que passegen el seu amor per la ciutat de camí al Palau de la Llotja de Mar. Allà s’ha d’estrenar l’òpera Il più bel nome del compositor italià Antonio Caldara, encarregada especialment pel rei en honor a la seva esposa. És en aquest escenari privilegiat on les esperances polítiques de tot un poble es començaran a entrellaçar subreptíciament amb les tramoies del desig. 
Episodi 1: Somnus
Matinada de dijous 27 de març de 2014. Als passadissos de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona s’hi respira una calma aparent quan, de sobte, comença a sonar amb insistència el timbre de l’habitació 307. La Bruna, la infermera de guàrdia aquella nit, s’aixeca amb desgana per atendre el reclam del pacient, l’Eduard König. En arribar a l’habitació, una sensació d’esglai la travessarà de dalt a baix. I tot el que succeirà a partir de llavors la mantindrà enredada en un trama imprevisible d’intrigues històriques i familiars. 
Montjuïc: Sentinella de Barcelona
Durant segles, la muntanya més coneguda de la ciutat ha viscut nombroses reformes urbanístiques que l’han definit i redefinit, i l’han convertit en un dels espais més curiosos i replets de petites i grans històries. 
La pedra seca: un paisatge de proximitat
La simplicitat, bellesa i sostenibilitat d’una construcció popular emblemàtica 
Ego Sum Lux Mundi
Taüll 1123, un viatge sensorial als orígens del romànic 
Repensant els jardins històrics
Un jardí digne de ser visitat ho és perquè un relat precedeix el seu naixement: un projecte ambiciós, un profund agraïment, l’expressió d’un mite, etc. Ens preguntem, doncs, quines són les històries que amaguen els jardins més emblemàtics de Catalunya? 
T2xC10 - El Dalí de Tarradellas
El “ja sóc aquí” del president Tarradellas és un dels moments més icònics i emotius de la història de Catalunya. Davant seu, el polític tenia una multitud que el rebia amb entusiasme. Al darrera, 38 anys d’exili i penúries econòmiques extremes per poder sobreviure a França. 
T2xC9 - La telefonista
La tecnologia ha avançat a tanta velocitat que costa imaginar que la gran novetat de fa un segle fos que els pobles de Catalunya aconseguissin tenir un telèfon. Literalment, un. I al seu voltant sempre passaven coses. 
T2xC6 - El monstre de Palau de Santa Eulàlia
Ha costat molts anys de lluita aconseguir que els crims contra les dones tinguessin visibilitat i fossin jutjats amb severitat. Segles enrere els casos havien de ser molt flagrants per arribar a les autoritats judicials. Això és el que va passar al segle XVIII en un petit poble a tocar de Castelló d’Empúries. 
T2xC5 - Amb la mà llarga
A totes les èpoques de la història hi ha hagut servidors públics que han aprofitat la seva posició privilegiada per al seu benefici particular. A Tremp, entre el 1824 i el 1829, es va viure un episodi que si es produís ara, de ben segur que sortiria a les notícies. 
T2xC4 - El crim del carrer Assaonadors
Als arxius hi ha documentació de tota mena, també la que deixa en evidència la vilesa de certs individus, capaços dels crims més horribles només per un grapat de monedes, tal i com va passar a Barcelona. 
T2xC3 - Explosions i caputxins
Després de més d’un segle esperant, el 1790 es van reprendre les obres d’ampliació del Port de Tarragona. Superats tants entrebancs, hi havia pressa per créixer. Fins i tot potser una mica massa. 
T2xC2 - Les fetilleres de Tortosa
Al barri tortosí de Remolins, el 1656, un veí moribund va llançar una acusació fatal contra dues dones del veïnat. Allò els va canviar la vida per sempre, perquè les supersticions i les creences populars tenien més pes que la realitat. 
T2xC1 - Amb les cartes a la mà
Una calorosa nit de l’estiu de 1667, a Santa Coloma de Farners, la rancúnia bull dins un home que fa temps que vol eliminar el seu adversari, malgrat que el seu ofici no li hauria de permetre conèixer l’odi. Fins i tot als documents més insospitats es pot resseguir el rastre d’un crim. 
T2xC7 - Mossèn a la fuga
El juliol de 1909 Espanya intentava conquerir sense èxit noves posicions colonials al nord d’Àfrica. Davant la falta d’efectius, va mobilitzar els reservistes, homes que en la seva majoria ja eren pares de família. Allò va indignar les classes populars, sobretot a Barcelona, on va esclatar la Setmana Tràgica. Enmig d’aquella espiral de violència urbana, un capellà va protagonitzar un episodi que il·lustra perfectament l’estat d’ànim de la Barcelona del 1909. 
T2xC8 - Mort al Liceu
El 1893, el Gran Teatre del Liceu va ser escenari d’un dels atemptats terroristes més greus que s’ha viscut mai a Catalunya. Els fets van causar una profunda commoció a tots nivells, tal com demostren els arxius. 
Turistes de la història
En tres segles el turisme ha canviat molt, però, en essència, potser sempre ha estat el mateix. Repassem l'evolució del turisme a Catalunya a partir de l'estada d'intel·lectuals europeus a casa nostra. 
L'arquitectura de l'aigua
Ciutat i aigua són dos conceptes íntimament lligats si vol entendre’s l’evolució urbana de la nostra societat. Endinsant-nos en aquest relat, descobrirem tres exemples característics d’aquesta vinculació històrica. 
Episodi 20: Sant Climent de Taüll
Si pensem en l’art romànic català, a molts ens ve al cap la imatge del nostre monument protagonista. Es tracta d’una de les esglésies més visitades del nostre país i tota una icona del Pirineu lleidatà. Té unes parets que combinen arquitectura, pintura, fe i ambició de poder. Si voleu saber quin sentit té tot plegat, us proposem que fem un viatge de mil anys enrere a l’església de Sant Climent de Taüll! 
Episodi 19: Reial Monestir de Santes Creus
L’any 1160, una comunitat de monjos cistercencs es va establir a les terres de Santes Creus, situades al marge esquerre del riu Gaià, per construir-s’hi un monestir. Situat en un paisatge privilegiat i apartat del soroll de les ciutats, era el lloc ideal per connectar amb Déu. Però aquell edifici i aquella comunitat d’aparença senzilla acabaria gaudint de la protecció i el reconeixement de nobles i reis de la Corona d’Aragó. Si voleu reviure aquells temps, entre la puresa i la riquesa, us animem a submergir-vos en les parets i les històries del Reial Monestir de Santes Creus! 
Episodi 18: Casa Museu Dalí
En una petita barraca de pescadors de Portlligat s’hi va instal·lar, fa gairebé cent anys, una de les parelles més cèlebres de la història de l’art: Salvador Dalí i la seva dona, mussa i artista Gala. Es tracta d’una casa laberíntica feta amb el pas dels anys, amb unes vistes privilegiades, on Dalí gaudia de la tranquil·litat necessària per poder treballar. Un lloc ple d’obres d’art i objectes estranys i màgics que ens permeten acostar-nos a la vida de la parella. Avui us donem la benvinguda a la Casa Salvador Dalí de Portlligat! 
Episodi 17: Vil·la romana dels Munts
Les vacances deuen ser de les poques coses que agraden a tothom. I és que sabem que als romans de fa més de dos mil anys també els encantaven! Al voltant de les ciutats solien tenir parcel·les on es construïen cases anomenades vil·les. Algunes eren segones residències luxoses, envoltades de jardins i ornamentades amb mosaics i escultures. Com la que hi havia a dotze quilòmetres de la ciutat de Tàrraco (l’actual Tarragona), on ara hi ha Altafulla. Era una vil·la espectacular, per això va acollir moltes personalitats importants. Avui us donem la benvinguda a la vil·la romana dels Munts!
Episodi 16: Fàbrica Asland
Aquesta és la història d’una obsessió, d’algú que amb esforç, diners i tossuderia va aconseguir aixecar una fàbrica de ciment al mig d’una muntanya, al Berguedà. Eusebi Güell estava acostumat a aconseguir el que volia, fins i tot el que semblava impossible. Per això, enmig del paisatge de Castellar de n’Hug, allà on neix el riu Llobregat, hi trobem un autèntic edifici modernista industrial. Una fàbrica que va haver de superar molts entrebancs, però que va arribar a ser la cimentera més important de l’Estat. Una construcció pensada i feta amb molt d’enginy, aprofitant al màxim els recursos i les condicions naturals de la muntanya on està encaixada. Us presentem la Fàbrica de Ciment Asland! 
Episodi 15: Casa Navàs
Fa més de cent anys, un matrimoni reusenc va donar un xec en blanc a un famós arquitecte perquè els construís la casa. Lluís Domènech i Muntaner va poder ser tan imaginatiu com va voler i, a més, ho va poder fer sense límit de diners, disposant del pressupost que fos necessari. Encara avui, a Reus hi trobem una casa modernista que per dins es conserva tal com es va dissenyar. Té formes impossibles, jocs de transparències, llum i color, una decoració exagerada i fantasiosa que deixa meravellat tothom qui la visita. Us donem la benvinguda a la Casa Navàs!
Episodi 14: Pintures rupestres del Cogul
A la prehistòria encara no s’havia inventat l’escriptura. Però, així i tot, els nostres avantpassats feien servir la pintura com un mitjà d’expressió. Quan volien fer dibuixos, triaven una paret de pedra i la decoraven amb colors que obtenien de la natura. I al Cogul, un poblet de la comarca de les Garrigues, s’hi han trobat pintures d’aquells temps! Es tracta d’una roca on, durant més de cinc mil anys, les tribus de caçadors i els grups posteriors d’agricultors i ramaders van deixar constància de les seves creences religioses, un lloc sagrat. Us donem la benvinguda a la Roca dels Moros! 
Episodi 13: Pont de Besalú
A Besalú, una vila que ens permet viatjar fins a l’edat mitjana, hi tenim un dels ponts més emblemàtics del nostre territori emmarcat en el paisatge de la Garrotxa. Es tracta d’un pont romànic per on cada any passen i s’hi fotografien milers de visitants de tot arreu. Un pont que s’ha hagut de reconstruir moltes vegades per culpa de riuades, inundacions i guerres, i que ens explica la història dels jueus que el travessaven, dels mestres constructors que l’alçaven, de les fórmules creatives que van trobar per aconseguir diners i del dia a dia d’uns habitants que l’estimaven. Us presentem el Pont Vell de Besalú! 
Episodi 12: Santa Maria del Mar
A principis del segle XIV, el quarter de Mar de Barcelona, l’actual barri de la Ribera, cada cop es feia més gran i bullia d’activitat. I els veïns van voler apostar per la construcció d’una nova catedral. Però el bisbe de Barcelona no els va voler donar ni un cèntim. Els fidels del barri, aleshores, es van prometre col·laborar amb esforç físic i econòmic per aixecar l’església que ells volguessin. I ho van aconseguir en només cinquanta-quatre anys! Un temps rècord. Avui us donem la benvinguda a la basílica de Santa Maria del Mar, una església construïda pel poble i molt resistent.
Episodi 11: Castell de Cardona
L’any 886, es va construir un castell i una fortificació militar al bell mig de Catalunya, al Bages, per protegir un tresor molt especial... una muntanya gegant de sal! En aquest castell hi va viure una de les famílies més riques i poderoses del país, i les seves parets van ser testimoni de moltes, moltíssimes històries. Històries d’amor, de tragèdia i de secrets. Si les voleu conèixer, us proposem que us endinseu al castell de Cardona! 
Episodi 10: Ciutat ibèrica d’Ullastret - Museu d’Arqueologia de Catalunya
Ara fa més de dos mil dos-cents anys, a casa nostra hi vivia una civilització que feia molt de temps que era aquí, i que tenia una cultura, uns costums, una llengua... Eren els ibers! Sobre un turó del que avui és la comarca del Baix Empordà, la tribu ibèrica dels indigets va construir una ciutat rica i pròspera. El domini d’aquesta capital va arribar a acollir uns sis mil habitants. Les restes arqueològiques que s’hi han trobat ens parlen d’una forma de vida sorprenent. Us donem la benvinguda a la ciutat ibèrica d’Ullastret! 
Episodi 9: Seu Vella de Lleida
Al bell mig de la comarca del Segrià i a tocar del riu, hi ha un turó que des de fa més de dos mil anys ha estat un punt estratègic per situar-se i controlar el territori. Per això, l’any 1203 els cristians, amb l’ajuda dels comtes catalans, hi van edificar una catedral, avui el monument més emblemàtic de la ciutat de Lleida. Les seves parets ens connecten amb la història de Catalunya, però també ens n’expliquen episodis i detalls no tan coneguts... Us donem la benvinguda a la Seu Vella de Lleida!
Episodi 8: Vapor Aymerich, Amat i Jover
Si us parlem de fàbriques, segurament molts pensareu en edificis grisos amb finestres quadriculades, més aviat avorrits, amb altes xemeneies que no paren de treure fum. Però la nostra protagonista va ser dissenyada per un arquitecte amb una visió artística, que buscava la bellesa en l’espai. Una fàbrica situada a Terrassa en el moment d’esplendor de la Revolució Industrial a Catalunya. Un moment que, en realitat, potser no era tan agradable per a tothom... Descobrim-ho tot del Vapor Aymerich, Amat i Jover! 
Episodi 7: Mas Miró
Podríem dir que un paisatge emocional és aquell indret on ens agrada tornar sempre. Aquell racó on ens sentim més a gust. Un lloc que ens estimem especialment perquè el relacionem amb una experiència agradable, bonica, viscuda allà, on ens sentim en pau i protegits. El paisatge emocional d’un dels pintors més cèlebres del nostre país, Joan Miró, és Mont-roig del Camp i el seu entorn. Un espai on l’artista, de jove, va passar una temporada per curar-se d’una malaltia, i va tornar-ne enamorat per sempre més. El xoc preliminar, l’inici de la seva inspiració i amor a la natura. Us donem la benvinguda al Mas Miró. 
Episodi 6: Catedral de Girona
Al punt més elevat de la ciutat de Girona hi ha la catedral, un temple que va passar per moltes mans i per moltes reconstruccions. Va ser territori d’ibers, va formar part d’un recinte emmurallat romà, es va transformar en mesquita musulmana, en església romànica, en catedral gòtica i, per uns dies, en un plató de cinema famosíssim. A més, aquesta església té la nau medieval més ampla del món i moltíssimes històries per explicar! Us donem la benvinguda a la catedral de Girona. 
Episodi 5: Casa Amatller
El nostre protagonista és un monument que va trencar motlles quan es va construir, ara fa més de cent anys. Una casa que deu la seva existència a la venda d’un dels productes més desitjats per grans i petits: la xocolata. Situada al passeig de Gràcia, l’elegant bulevard on l’aristocràcia i la burgesia de Barcelona van comprar els seus habitatges i on hi havia les botigues més exclusives, la casa destaca per la façana triangular esglaonada, una de les més admirades de la ciutat. Us donem la benvinguda a la Casa Amatller! 
Episodi 4: Empúries - Museu d'Arqueologia de Catalunya
A Catalunya hi ha una pila de jaciments interessants, i entre ells hi ha un conjunt arqueològic que ha donat moltes alegries als arqueòlegs. Es tracta d’una antiga ciutat grega, que després va ser una ciutat romana, situada al golf de Roses, a la Costa Brava. Els grecs van arribar-hi en vaixell cap a l’any 575 aC. Hi van trobar un port natural que era ideal per instal·lar-s’hi i fundar-hi un enclavament de comerç. De nom li van posar Emporion, allò que avui coneixem com a Empúries! 
Episodi 3: Castell de Miravet
A la comarca de la Ribera d’Ebre, a tocar del riu Ebre i a sobre del bonic poble que li dona nom, hi ha el castell de Miravet. El va reconstruir, durant els segles XII i XII, l’orde del Temple, una comunitat religiosa formada per monjos guerrers. Aquest espai amaga prosperitat i espiritualitat, però també ambició i misteri... Us donem la benvinguda al castell de Miravet! 
Episodi 2: Monestir de Sant Pere de Rodes
A l’edat mitjana, Catalunya tenia moltíssimes relíquies, és a dir, objectes o restes de parts del cos que es creia que pertanyien a un sant o màrtir. Aquells tresors es guardaven dins d’esglésies o monestirs situats en paisatges amb una gran bellesa, que tenien decoracions espectaculars i que, amb tot plegat, atreien molts viatgers. I, encara avui en dia, milers i milers de persones de tot el món venen a l’Alt Empordà, a la costa del cap de Creus, per visitar un dels monestirs romànics més majestuosos del nostre territori: el monestir de Sant Pere de Rodes! 
Episodi 1: Park Güell
Antoni Gaudí, un arquitecte obsessionat en l’observació i la comprensió de la natura, es va atrevir a dissenyar un parc que va transformar el paisatge pelat d’una muntanya en un lloc de fantasia, ple de vegetació, respectuós amb l’entorn i en harmonia amb la natura. Una zona de Barcelona que cada any visiten milers de persones de tot el món i on es troben formes i bèsties ben curioses. Avui us donem la benvinguda al Park Güell! 
Violant d'Hongria: La mà dreta d'un gran rei
Analitzem una de les figures femenines més sorprenents i poc conegudes de la història de Catalunya 
Elionor de Sicília: Una digna lloctinent reial
Recuperem la figura d’una singular sobirana que va tenir un paper fonamental en la vida política del segle XIV, la qual cosa la va convertir en una de les úniques lloctinents reials de la Corona d’Aragó. 
La carta que va canviar el món
Descobrim la crònica del misteriós robatori d’un dels documents més interessants de la història de la humanitat: l'epístola d'insulis nuper inventis, la carta en la qual Cristòfol Colom anuncia els resultats del seu primer viatge a les Amèriques. 
Hospital de Sant Pau: el recinte modernista més gran del món
La història de la medicina, l’arquitectura i l’art en un espai únic 
Amb feresa de silenci
Trencar els silencis, recordar els oblits, donar veu a les artistes invisibilitzades 
La restauració del pal·li florentí de la Passió: un resultat que ha sortit brodat!
Fils de seda de colors entorxats amb plata o plata daurada, curosament entrellaçats des de fa més de sis-cents anys. Fa impressió acostar-se a un objecte d’aquestes característiques, oi? Doncs un equip de restauració ha posat fil a l’agulla per retornar a aquest excepcional parament d’altar gòtic tota la seva esplendor. El resultat final ja llueix a la Seu de Manresa després d’un any de treballs al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. 
T1xC10 - El cor del president
Una de les històries més impactants de la Catalunya republicana la va protagonitzar el president Francesc Macià després de mort. Aquest és el periple del seu cor i del rastre documental que en conserven els arxius. 
Les ciutats dels morts: espais plens de vida
Centre ritual, passeig monumental, espai de repòs i de reflexió. Les ciutats dels morts són, paradoxalment, llocs carregats de vida que ens ensenyen a entendre millor el passat de la nostra societat. 
Com resoldre un puzle de 3.000 peces
A la vil·la romana dels Munts, una majestuosa residència situada a prop d’Altafulla, a Tarragona, hi va aparèixer el 1996 una peça excepcional. Un sostre únic per les seves dimensions, uns 15 m², però sobretot per la seva estructura. Descobrim com ha estat el procés de restauració d’aquest trencaclosques gegant excepcional. 
T1xC8 - Els crims de Barba Rossa
Poc s’imaginen els turistes que, untats amb protector solar i arrebossats de sorra, gaudeixen de les platges catalanes que moltes van ser escenari de terribles atacs pirates i corsaris. Alguns episodis ens han arribat en forma quasi llegendària, però n’hi ha un que el podem reconstruir pas a pas gràcies a un notari que el 1543 els va combatre. 
T1xC7 - Els castells no maten
Fa dos segles Valls es va tenyir de sang. Una sèrie d’assassinats van enterbolir la vida de la ciutat. A vegades, però, les coses no són el que semblen. I el que aparentment era una mal païda rivalitat castellera, en realitat tenia arrels més profundes. Dos-cents anys després descobrim el misteri gràcies la documentació conservada sobre aquells fets. 
T1xC6 - La filla del mecànic
La feina dels Arxius és tant callada i discreta que a vegades sembla que no hi siguin. Però la seva missió és vital per preservar la memòria i la història del país. I en el moment més inesperat la seva tasca pot canviar la vida d’una persona. 
T1xC4 - Temptat pel maligne
Durant molts segles els crims eren castigats amb penes que ara ens semblen terribles perquè es volia escarmentar als seus responsables. A Barcelona, el juliol de 1612, es va viure un cas que ha deixat un curiós rastre documental. 
T1xC3 - L'espia disfressat
A vegades els dipòsits dels Arxius conserven documents que semblen trets d’una novel·la i de seguida fan volar la imaginació de qui els consulta. No cal que sigui res gaire complicat. Amb una sola fotografia és suficient per començar a fer-se preguntes i mirar d’entendre qui van ser els seus protagonistes. 
T1xC1 - El bruixot de Terrassa
En un temps en què la sanitat pública era una utopia i la gent no tenia diners per pagar-se un metge, sempre hi havia desaprensius i il·luminats que intentaven treure profit de la misèria dels altres. Eren personatges sense cap tipus de formació que tractaven als pacients amb uns remeis que, a vegades, podien tenir greus conseqüències. 
T1xC2 - El submarí fantasma
Durant la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit alemany va començar a utilitzar submarins. Els seus atacs inesperats van causar el pànic a tots els mars. Sobretot quan el maig de 1915 va enfonsar el transatlàntic Lusitània. Per això, quan al desembre el capità del Loukkos va explicar el que li havia passat, tothom va voler saber-ne més detalls. 
T1xC9 - Un carnaval macabre
El dia de Carnaval de 1894, a l’Armentera, aprofitant que tot el poble estava de gresca, es va cometre un assassinat terrible que hauria quedat sense resoldre de no ser per la intuïció de l’alcalde. 
T1xC5 - Matar colomins
El 19 de maig de 1928 van morir assassinades 8 criatures i 2 dones a la Pobla de Ferran, un poble del municipi de Passanant, situat a la Conca de Barberà. La documentació conservada als arxius ens permet reconstruir com es va perpetrar aquell crim monstruós. 
1era història d'arxiu
Lorem Ipsum is simply dummy text of the printing and typesetting industry. Lorem Ipsum has been the industry's standard dummy text ever since the 1500s, when an unknown printer took a galley of type and scrambled it to make a type specimen book. It has survived not only five centuries, but also the leap into electronic typesetting, remaining essentially unchanged. It was popularised in the 1960s with the release of Letraset sheets containing Lorem Ipsum passages, and more recently with desktop publishing software like Aldus PageMaker including versions of Lorem Ipsum.
Els tresors amagats dels museus
RE-ORG, un mètode per a la conservació preventiva de les reserves dels museus 
El cooperativisme
La Catalunya de finals del segle XIX, en plena crisi de la fil·loxera, busca noves formes d’organitzar els interessos econòmics i socials del camp; i les troba en el cooperativisme i l’associacionisme agraris. 
Viticultura al llarg de la història
El vi és una beguda que ha seduït des de sempre. Fem un passeig per la història, descobrim els primers viticultors i com va arribar aquest producte a casa nostra. 
Dins el celler
El celler va viure durant segles a l’ombra de monestirs, masies, cases i castells. No va ser fins a principis del segle XX que, impulsat pel moviment cooperativista, el celler es va convertir en un edifici independent a mode de gran “fàbrica” rural. 
Esculpint una reina. Blanca d’Anjou: peces d’una vida reconstruïda
Un mestre imaginari. Un grup d’investigadors. 700 anys de diferència. Reconstruïm la vida d’una de les dones més enigmàtiques de la història de Catalunya, Blanca de Nàpols. Reina, sí; però sobretot, mare i dona. 
El teatre de la fe
Transcendim l’espai, el temps i les ones per reunir de nou una obra mestra del romànic català 
Museu al carrer: rere les petges de la societat industrial
El MNACTEC impulsa un projecte participatiu en què la ciutadania documenta els vestigis del llegat industrial d’arreu de Catalunya 
La gran paradoxa del romànic català
o de com vam haver de “robar” el nostre propi art per preservar-lo 
Un palau de novel·la
Obrim les portes del Palau Moja 
Quatre palaus a la Rambla
L’empremta dels Güell a la Rambla. Viatgem a la segona meitat del segle XIX per descobrir la vida d’una família i dels 4 palaus que van habitar, situats tots ells al voltant d’una avinguda que tot just començava a convertir-se en l’artèria principal de Barcelona. 
Barcelona, ciutat de dracs
La llegenda des de l’òptica del sant, però sobretot de la bèstia.
Cada 23 d’abril Catalunya s’omple de roses i de llibres per celebrar la diada de Sant Jordi, una tradició carregada d’un gran simbolisme per a totes les catalanes i els catalans. 
"The Past is Female"
Qüestionant el nostre imaginari amb les pintures rupestres del Cogul.
El «Cas Pere Mates»
Els límits de la veritat absoluta en l'era de les fake news. Revivim el «Cas Pere Mates», l'episodi viscut al voltant de l'adquisició de tres taules renaixentistes falses. 
Viure als segles XI i XII
El destí d’homes i dones 
El viatge del romànic català
De l’herència clàssica al romànic 
Interpretem el romànic
Estils dels comtats catalans i noms propis 
Els artistes del romànic
El “joc de pistes” del romànic 
El patrimoni en 3D
T’expliquem les tècniques que estan fent servir els museus més avançats per crear models tridimensionals de monuments i objectes, les possibilitats insospitades que obren aquestes tecnologies i el projecte que hem engegat per digitalitzar el patrimoni català. 
El patrimoni més excepcional de Catalunya
10 elements patrimonials inscrits a la llista de la UNESCO 
Una història de dones
Les dones, sovint oblidades, han tingut un paper essencial en la història de la cultura catalana 
Eduard Toda, el primer egiptòleg català
Toda és un dels personatges catalans de la Renaixença més importants i, a la vegada, menys coneguts 
Ullastret 3D, caminar per una ciutat ibèrica de fa 2.000 anys
A la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, pots viure l’experiència de recórrer els carrers d’una ciutat ibèrica de fa més de 2000 anys 
El naufragi del Deltebre I, la història d’un fracàs militar
Entre els objectes recuperats hi destaca una ampolla de vi Foundillon i el timó de 9 metres i mig 
Una història d’amor
Algunes de les parelles més cèlebres de tots els temps 
Estamariu: recuperant l’art del Pirineu
Descobreix les úniques pintures conservades in situ a l’Alt Urgell 
Obertura de la tomba de Pere el Gran
El rostre de la història gràcies a la recerca científica 
El món del còmic
Vinyetes amb història 
Els arxius, guardians del patrimoni documental
Més de 300 centres dedicats a conservar la història i la identitat 
El patrimoni cinematogràfic català
Des del cinematògraf a la nova Filmoteca de Catalunya 
